Introducció

Els campaments són una oportunitat per gaudir de l’entorn i formar-ne part. L’espai natural ens ofereix moltíssimes possibilitats que sovint queden oblidades per la sobreorganització amb materials prefabricats. Sovint els infants i joves el que més necessiten és tenir un espai de lleure com menys monitoritzat millor per desenvolupar-se autònomament en dinàmiques informals.

Per això l’estona lliure o una excursió són moments tan importants. En moments semidirigits com aquests és quan els monitors tenim l’oportunitat d’educar des del quotidià, en converses informals i improvisar amb el que anem trobant durant l’excursió o el bany al riu.

També treballarem la importància d’un procés artístic que comença en la tria del suport artístic (pedra, en aquest cas).

Desenvolupament

L’excursió al riu es pot plantejar de moltes maneres. Per als més petits podem ambientar l’excursió en una recerca de pedres màgiques i relacionar-ho amb el centre d’interès. O podem plantejar-nos si hi ha punts interessants pel camí per on voldríem passar (una construcció antiga dels bosquerols, un cau d’animal silvestre, arbustos fruiters per recollir-ne els fruits...).

Un cop al riu, podem aprofitar per remullar-nos i buscar pedres idònies per pintar. Les més agraïdes són les arrodonides per l’erosió de l’aigua.

La segona part de l’activitat la farem al campament tot pintant les pedres trobades de tantes maneres diferents com se’ls acudeixin als infants o joves.

Avaluació

Han escollit pedres amb dedicació o s’han conformat amb les primeres que han trobat? De quina manera les han volgut pintar? I quin paper hem tingut els monitors en tot això? Hem intervingut massa en l’elaboració creativa o els hem deixat fer?

Podrem avaluar la relació que té el grup amb el seu propi cos i els dels altres observant quines dinàmiques sorgeixen durant el bany al riu. Hi ha cossos més acceptats que d’altres? Hi ha infants que senten vergonya del seu propi cos? Si la situació ens hi porta, podem aprofitar per parlar dels cossos no normatius que són tan valuosos com els normatius que gaudeixen del privilegi de ser més acceptats.