Contingut

1. UNA BONA PREVENCIÓ, LA MILLOR DE LES SOLUCIONS

La primera de les solucions és fer sempre una bona prevenció i prendre les mesures de seguretat adequades per tal de prevenir i minimitzar qualsevol tipus d’accident.
No tots els medis en els quals desenvolupem activitats són iguals, de forma que cada un ha de tenir unes mesures concretes i específiques:

A la piscina o platja

• Tenir localitzat el socorrista, si n’hi ha, i avisar-lo de la nostra arribada i de fins a quina hora ens hi pensem estar. En cas de no haver-hi servei de socorrisme, assignar la tasca de vigilància a algun monitor de l'equip.
• Tenir present quins són els infants que saben nedar i els que no, i delimitar-los les zones de bany.
• Els infants que no saben nedar han de tenir algun dispositiu que asseguri la seva flotabilitat, encara que toquin de peu al fons.
• Cal respectar les normes de cada instal·lació.
• No banyar-se mai si hi ha bandera vermella o groga.
• Dutxar-se sempre abans d’entrar a l’aigua per temperar el cos.
• Protegir-se del sol i sempre que sigui possible anar a zones que tinguin ombra.

D’excursió

• Protegir-se del sol amb crema solar, gorra i samarretes de màniga curta.
• Abans de sortir, buscar quin és el centre mèdic més proper del lloc on anem.
• Abans d’una sortida, estudiar-ne el recorregut (presència de fonts, etc.)
• Evitar caminar en hores de sol màxim (de 12 a 16 hores, segons lloc i època de l’any).
• Distribuir correctament els infants i monitors a la carretera, caminar per l’esquerra en filera d’un, i portar reflectants els primers i últims de la fila.
• Deixar tranquils els animals, especialment els insectes, per evitar picades.
  Portar roba de color clar (no s’escalfa tant) i poc llampant (no crida als insectes).
• Evitar dreceres si no es coneix l’indret, i encara menys si fosqueja.
• Davant de qualsevol imprevist (camí equivocat, travessa llarga, etc.) vèncer la frustració i tornar enrere sense recança. Recordeu que un monitor/a mai es perd, només “es despista”.
• Preveure material que es necessitarà: calçat còmode i ben cordat, roba de llana, mitjons de cotó, capelina/ impermeable, cantimplora plena d’aigua, menjar (fruits secs, sucs de fruita, galetes, etc.).

Al centre o a la casa de colònies:

Totes les zones de pas (passadissos, escales, etc.) i sortides han d’estar lliures d’obstacles, per a poder-hi passar sense dificultats.

• Deixar oberts els forats de la ventilació (no posar objectes davant).
• Fer servir materials no tòxics (pintures, desinfectants,etc.).
• Assegurar-se que hi hagi baranes fermes a les escales.
• Tenir el centre net (cal escombrar-lo i fregar-lo periòdicament) i tot el material ordenat per evitar caigudes del material i dels monitors.
• El vessament de materials s’ha de netejar immediatament, sense que l’operació generi cap mena de perill.
• Tenir ben guardat el material potencialment perillós (cúters, llumins, xinxetes, sobretot amb nens petits).
• Comprovar que les lliteres tenen baranes protectores per als llits superiors.
• Comprovar que quan la casa és fosca hi queda algun llum d’emergència encès.

Telèfons i adreces

Tenir una llista dels telèfons i adreces d’interès dins el dossier de monitors, la carpeta del director i penjats a la sala de monitors.
Alguns telèfons importants són:

• Número d’emergències mèdiques: 112.
• Número de l’ajuntament on es desenvoluparà l’activitat.
• Adreça del CAP més proper i telèfon.
• Adreça de l’hospital més proper i telèfon.
• CatSalut Respon: 061.
• Telèfon d’informació toxicològica: 91 562 04 20.
• Informació ciutadana: 012.
• Llistat telefònic de les famílies

Farmaciola

• Gases estèrils.
• Esparadrap de paper i de roba.
• Tiretes.
• Tisores de punta rodona.
• Pinces petites.
• Alcohol 70%.
• Povidona iodada o solució de clorhexidina.
• Benes de cotó.
• Sèrum fisiològic.
•  Sabó líquid.
• Guants d’un sol ús.
• Termòmetre.
• Paracetamol i iboprufèn (a administrar només amb l’autorització dels pares o tutors o la recepta mèdica).

Fitxa Mèdica

També és molt important tenir una bona fitxa d’inscripció dels infants, ja que en aquesta trobarem tota la informació mèdica que ens pot ser d’utilitat, ja sigui per prevenir qualsevol accident (per exemple si sap nedar o no, si té alguna al·lèrgia o malaltia...), per actuar correctament en cas d’alguna emergència o bé per conèixer alguna informació important que cal tenir en compte a l'hora de desenvolupar la nostra activitat.

2. ACTUACIONS EN CASOS D'EMERGÈNCIA

Com a monitors d’activitats de lleure podem trobar-nos en diferents situacions que requereixin una atenció especial i que per la seva gravetat ens desbordin una mica. Malgrat això, si seguim el decàleg següent ens assegurarem actuar correctament:

Decàleg de les actuacions d’emergència greus:
1. Mantenir sempre la tranquil·litat, de vegades cal actuar de forma ràpida però hem de transmetre confiança i
serenor.
2. Observar la situació i avaluar els possibles perills per a la víctima, per a un mateix o per a qualsevol persona que es
trobi al voltant de l’accident.
3. Apartar els curiosos i la resta d’infants.
4. Alertar els companys de l’equip i, si fos necessari, el servei d’emergències 112.
5. Utilitzar sempre mesures d’autoprotecció com, per exemple, guants.
6. No fer més de l’indispensable.
7. No deixar mai sola la víctima.
8. No donar de beure ni menjar, ni cap medicació, a la víctima.
9. Abrigar la víctima per mantenir-li la temperatura.
10. Esperar el vehicle apropiat per al trasllat.

Suport vital bàsic en 3 passos:

1. Consciència
Pregunteu en veu alta: Et trobes bé? / Estimuleu el nen amb cura / Pessigueu el nen.
a) Si el nen respon contestant o movent-se, deixeu-lo en la mateixa posició en què s’ha trobat (si no hi ha perill) o podeu aixecar-li les cames si està marejat.
b) Si el nen no respon:

• Crideu per demanar ajuda.
• Estireu amb cura el nen recolzant-lo sobre la seva esquena.
• Obriu la via aèria del nen amb la maniobra front-mentó i passeu al punt.

2. Respiració
Mantenint la via aèria oberta, intenteu de veure, escoltar i sentir (VES) una respiració normal posant la vostra cara a prop de la cara del nen i mirant cap al seu pit durant 10s.
a) El nen respira amb normalitat:

• Tombeu el nen de costat cap a la posició lateral de seguretat (PLS).
• Aneu, o envieu algú, a buscar ajuda – telefoneu al 112.

Avalueu constantment si té una respiració continuada:

• Si la manté, seguiu a l’apartat 2.a.
• Si la perd, passeu a l’apartat 2.b.

b) La respiració no és normal o està absent:

• Retireu amb cura qualsevol obstrucció visible de la via aèria.
• Feu cinc ventilacions inicials de rescat.
• Mentre es fan les ventilacions de rescat, noteu si hi ha qualsevol resposta a les vostres accions en forma de nàusea, moviments o tos.
• Si hi ha resposta, passeu al punt 2.a.
• Si no hi ha resposta, passeu al punt 3.

3. Compressions toràciques
Comenceu a fer les compressions toràciques a un ritme de 100 compressions per minut. Combineu les ventilacions amb les compressions toràciques (cada 30 compressions, 2 insuflacions).

Maniobra de Hemlich en 4 passos:
1. Ens posem darrere de la víctima dempeus.
2. Fem 5 cops interescapulars col·locant-li una mà al tòrax i passant el nostre braç per sota de la seva aixella.
3. Fem 5 compressions abdominals entre melic i apèndix xifoide passant els nostres braços per sota de l’aixella.
4. Continuar fins desobstruir la via o fins que el pacient quedi inconscient, acompanyant la caiguda del pacient amb control amb els braços que teníem per sota de l’aixella.

3. ALTRES INCIDÈNCIES

Curar una petita ferida:

• Renteu-vos les mans amb aigua i sabó abans de començar la cura.
  • Utilitzeu els guants d’un sol ús.
• Netegeu abundantment amb aigua i sabó la ferida de dins cap a fora.
  • Traieu els cossos estranys visibles: estelles, sorra…
• Si hi ha hemorràgia, premeu sobre la ferida amb una gasa durant tres minuts.
• Aplicar-hi un antisèptic (povidona iodada en solució aquosa o clorhexidina).
• Protegiu la ferida amb una tireta o una gasa (en aquest cas subjecteu-la amb una bena o esparadrap) sempre que hi hagi risc de tornar-se a embrutar.
• En acabar, renteu-vos les mans amb aigua i sabó.

Actuació en cas d’insolació o cop de calor:

• Si els símptomes són lleus (assolellada), hidratar i mantenir el menor en observació.
• Si els símptomes són més greus, traslladar l’afectat a un lloc fresc.
• Donar aigua (natural, mai gelada).
• Refrescar el cos amb compreses molles, especialment el coll, pit, aixelles, engonals, front i cara i traslladar-lo a un centre mèdic.
• Si la víctima deixa de suar de cop i té una febre molt alta, no ens trobem davant d’una insolació sinó d’un cop de calor: en aquest cas, cal activar el sistema d’emergència per a traslladar l’afectat a un centre mèdic.

Actuació en cas de febre:

• Comprovar la fitxa de salut.
• Alleugerir-lo de roba.
• Mantenir-lo fresc i còmode en un espai tranquil.
• Hidratar amb aigua o sucs.
• Controlar i fer un seguiment de la variació de la temperatura.
• Si la temperatura no baixa o segueix pujant:
  a. Activitat sense pernoctació: trucar els pares.
  b. Activitat amb pernoctació: desplaçar el menor al centre sanitari més pròxim.

Actuació en cas de mal de panxa, vòmits o diarrea:

• Comprovar la fitxa de salut.
• Acomodar el malalt en un espai tranquil.
• Assegurar-nos de que no es tracti d’estrenyiment.
  En cas afirmatiu, proporcionar un espai d’intimitat.
• Donar-li un recipient per si vomita.
• Parlar i tranquil·litzar el malalt; cal descartar que sigui degut a què s'enyora, una situació d'estrès, nervis, pors... I saber si hi ha diarrea.
• Aplicar calor a la zona abdominal.
• Si el dolor és intens o es té amb febre i/o vòmit i/o diarrea:
  a. Activitat sense pernoctació: trucar els pares.
  b. Activitat amb pernoctació: desplaçar el menor al centre sanitari més pròxim.
• Mentre, podem donar alguna beguda isotònica o sèrum oral a petits glops per evitar una deshidratació.