Hi havia una vegada un salmó que sentia enyorança del lloc on havia nascut. Recordava aquell riu tan fresc i va pensar tornar-hi i deixar allà els seus ous perquè els seus fills naixessin en aquelles aigues tan acollidores. Abans de marxar cap el viatge s'alimentà força, menjà durant dies i dies. Calia estar ben fort perquè havia d'anar a contracorrent, les corrents d'aigua el portarien cap el mar i ell volia anar cap al principi del riu. 

Arribà el dia esperat i començà la seva ruta cap a les fonts del riu. Deixà enrere l'aigua salada del mar i s'endinsà en l'aigua dolça del riu.
Allà va trobar molts peixos:

- Què fas! Vine amb nosaltres cap el mar, allà s'hi està molt bé. Què busques allà dalt?
- No saps que hi ha peixos que ataquen! -va dir un altre peix.

Llavors es posà a dubtar. És veritat, va pensar, estic cansat, costa molt anar cap amunt del riu quan l'aigua t'arrossega fins el mar. Reposaré una mica en aquest petit estany i continuaré més tard, ja hi arribaré. Però llavors, va sentir una veu que deia: 

- Salmó! Salmó! Què fas? No veus que això que fas és el més fàcil. Has de continuar el viatge o la corrent del riu t'arrosegarà. No tens més alternativa o riu amunt o cap el mar!

El salmó va pensar molt i va decidir que potser valia la pena fer aquest esforç i deixar els seus ous al naixement del riu.
Va agafar forces i va arribar a les fonts. Allà va deixar els seus petits ous. El salmó somreia satisfet, havia estat capaç d'anar contracorrent.

Pautes de reflexió

• Pel salmò anar contracorrent vol dir anar riu amunt. Què vol dir per nosaltres anar contracorrent?
• Creieu que val la pena anar contracorrent?
• Quines dificultats i problemes ens trobem quan volem anar contracorrent?
• El salmó, sent veus que l'intenten convèncer  perquè es quedi al mar. Quines veus sentim nosaltres que ens demanen que ens quedem? (Les modes, el tenir-ho tot, ...)