La lluna i les gràcies

La lluna i les gràcies
Autor: Sergi Guiu

Participants: Mïnim 5 persones.

Edats:
Mitjans (9 - 11 anys) - Grans (12 - 15 anys)

Espai: Indiferent

Durada: 15 minuts.

Descripció:
En aquesta dinàmica es vol demostrar com a partir de donar les gràcies o de no fer-ho, la gent té una actitud diferent vers aquesta persona.

Objectius

Treballar l’educació que ha de tenir una persona vers la societat.
Cohesionar el grup de monitors/es o d’infants.
Fomentar la capacitat d’anàlisi i d'observació.
Crear un clima distès, positiu i de diversió entre els participants.
Reflexionar sobre la pròpia conducta.

Material necessari

Un llapis.

Introducció

Farem una rotllana i escollirem diversos voluntaris perquè abandonin la sala. El dinamitzador explica als que es queden que cadascú, en el moment en què se li passa el llapis, ha de dibuixar una lluna “a l’aire”. Un cop dibuixada, la resta de participants hauran d’aplaudir o criticar-ho negativament. Aquest criteri es durà a terme segons el monitor/a o l’infant que rep el llapis doni les gràcies o bé decideixi no fer-ho.

Desenvolupament

Cada participant entra d’un en un. D’aquesta manera la dinàmica dura més. Si algun participant no entén per què els membres de la rotllana actuen d’una forma a d’una altra, ho ha d’acabar descobrint per poder entrar a la rotllana i dir el motiu que porta a l’aplaudiment o bé al rebuig de la lluna dibuixada pels altres membres.

Avaluació

Un cop han fet el joc tots els voluntaris i, tant si han descobert el per què de l’actitud de la resta de participants com si no ho han fet, hem de debatre i reflexionar sobre: la importància de dir gràcies, si normalment donem les gràcies, si dir gràcies implica major acceptació del nostre entorn, com ens sentim quan la gent ens aplaudeix o quan ens valoren negativament, com ens sentim quan ens donen les gràcies...