- 6 desembre 2024
Participants: Indiferent
Edats:
Grans (12 - 15 anys) - Joves (16 - 18 anys)
Espai: Una sala
Durada: 30 minuts
Descripció:
En aquesta dinàmica descobrirem com el fet de publicar tweets pot transformar la percepció que es té d’una informació perquè s’ha explicat amb un caire molt subjectiu.
Objectius
Objectius per als monitors/es:
- Fomentar la participació i motivació entre els joves.
- Ser capaç de moderar el debat final de la dinàmica.
- Cohesionar el grup de joves.
Objectius per als infants i joves:
- Potenciar l’esperit crític vers les xarxes socials.
- Descobrir que la informació a les xarxes pot estar manipulada.
- Millorar la capacitat de síntesi.
- Reflexionar sobre la pròpia conducta.
Material necessari
- Folis i llapis.
Introducció
En aquesta dinàmica volem prendre consciència que les xarxes socials, concretament Twitter, tenen el perill de caure en una subjectivització i una excessiva síntesi de la informació. El primer que farem serà dividir els membres del grup per parelles o en grups de tres. Un cop estiguin tots separats per la sala (prou separats perquè cada parella o grup pugui treballar amb total independència), el monitor llegirà en veu alta una notícia real d’un cert grau de rellevància social i de qualsevol temàtica.
Desenvolupament
Un cop el monitor/a hagi llegit la notícia, els membres dels diferents grups tindran aproximadament 15 minuts per redactar un total de dos piulades. Com en els tweets reals, hauran d’escriure 140 caràcters com a màxim. En aquests, hauran d’introduir-hi la informació de la notícia llegida amb anterioritat que ells creguin més important.
Avaluació
Un cop tots els grups o parelles hagin elaborat els seus dos tweets, els passarem a llegir un per un, i el monitor anirà anotant en un full les diferents informacions que cada parella o grup ha decidit incloure en els seus tuits. Per acabar, haurem de reflexionar sobre els següents temes:
1. La informació de cada tuit és diferent o cada parella ha decidit incloure la mateixa informació?
2. Valorar si nosaltres, com a consumidors d’Internet, ens creiem tot el que llegim i si som conscients de la càrrega subjectiva de la informació que ens arriba.
3. Comprovar que nosaltres, persones anònimes i sense professionalitat en el camp de la comunicació i el periodisme, podem difondre qualsevol notícia i informació.
4. Reconèixer que el fet d’haver de reduir tant una notícia, fa a que molta informació important acabi desapareixent.
Editat per:
En conveni amb:
Amb la col·laboració de:
