Introducció

En molts casos, podem sentir que no hi ha res que pugui contenir aquell infant. Quan sembla que tot falla -explicacions, càstigs, premis, reflexions individuals, contractes conductuals-, és hora de seure i pensar en una estratègia paradoxal.

Desenvolupament

Les conductes dels infants són tremendament repetitives i, per tant, previsibles. Així, un antecedent de mala conducta (insult, rebequeria, fi d’activitat...) desembocarà en conseqüències (enuig del grup, nou càstig, amenaça de marxar...). Un cop tinguem clar què ve abans i què passa després, pensarem una estratègia paradoxal. Tot l’equip i, en certs casos, els pares també haurien d’estar informats. La clau radica en el terme “paradoxal”, és a dir, que ha de generar sorpresa en l’infant per tal de fer-lo reaccionar diferent.

Alguns exemples:

• El nen no vol realitzar la manualitat i espera que el monitor/a hi insisteixi... També podem “prohibir-li” que comenci a fer-la.
• A un infant li encanta fer-se el graciós i fer la brometa mentre se l’ha de fer callar... Podríem fer-lo aixecar i deixar-li uns minuts perquè fes totes les gracietes de cop i riure tots forçadament.
• Hem penalitzat el nen apartant-lo de l’activitat diverses vegades i torna a mostrar-se agressiu amb els iguals... Podem deixar-lo sol jugant i que els altres siguin els que seguin a terra.

Avaluació

Les estratègies paradoxals només s’han de fer quan el nen no s’ho espera. Tot i que ens puguin semblar exagerades o fora de lloc, tenen l’objectiu de generar efecte de sorpresa en l’infant i veure si a partir d’aquí pot contenir-se la propera vegada que es trobi davant d’aquella situació.