Per començar... una cançó

Per començar... una cançó
Autor: Fali Jiménez (publicat revista Estris 182)

Participants: A partir de 3 participants


Edats:
Petits (4 - 8 anys) - Mitjans (9 - 11 anys) - Grans (12 - 15 anys) - Joves (16 - 18 anys)


Espai: Interior / exterior


Durada: Entre dos i cinc minuts

Descripció:
Cançons populars per triar, per unir-se al grup, perquè es quedi a fer de vigilant (parar) o per eliminar (segons el joc) persones o parts del cos.

Objectius

  • Interioritzar el ritme.
  • Afavorir la memòria, la retenció i l’atenció.
  • Garantir la imparcialitat de l’elecció
  • Acceptació i assimilació de les normes i regles del joc.
  • Gaudir de les cançons populars catalanes i difondre-les.

Material necessari

  • Cap

Introducció

Com decidim qui pertany al grup i qui no? I qui la “pararà”? Qui pagarà penyora? I la resposta és: Que ho decideixi la cançó!

Desenvolupament

Posant-nos en fila o en cercle, però tots en ordre, hi ha una persona que defineix l’objectiu: Qui paga “penyora”, qui la para, qui es salva... Després aquesta persona comença a cantar la cançó escollida, sempre assenyalant amb el dit i coincidint el cop de paraula de la cançó amb un salt que fa el dit d’un infant a l’altre. 

Seguint l’ordre establert (fila, rodona, etc.) es continua fins que s’arriba a la darrera síl·laba. En aquest moment, el participant a qui li ha tocat queda escollit o eliminat segons l’objectiu establert. I es torna a començar si és necessari.

La resta de nens/es poden també acompanyar o cantar la cançó.

Avaluació

La millor avaluació que podem fer és observar el següent:

  • Que els grups (en el cas de fer-ne) han estat creats amb imparcialitat (no hi ha hagut discussions sobre l’elecció).
  • Que tots coneixen la cançó i, per tant, que poden cantar-la, seguir-la i fins i tot corregir el/la nen/a que la canta (aprenen la cançó, la memoritzen i n’interioritzen el ritme).
  • Que el/la nen/a que “paga” penyora no hi pot fer res perquè “li ha tocat” (acceptació i assimilació de les normes i regles del joc: joc net).
  • Que la cançó o les cançons, així com el mètode, passen dels uns als altres. 

Segons la finalitat dels jocs, és important no perdre gaire temps, així que abreviar cançons o escollir-ne de curtes també pot ser una bona elecció.

Si volem ficar-nos en aquest món, podem descobrir que “sempre” ha existit aquesta mena de cançons i que n’hi ha de tot arreu.

Recorda: Si no vols complicar-te triant, escull sempre una cançó bonica.

Editat per:

En conveni amb:

Amb la col·laboració de: