En Noè Rivas acaba cantant sobre un món sense obstacles que dificultin la inclusió de les persones amb discapacitat: la supressió de barreres arquitectòniques, les que aixequen els prejudicis,... Això està relacionat amb la por: cal trencar tabús, perdre la por a equivocar-se. Si no surt una vegada, no passa res.

Tot això és necessari per construir un món en el qual tothom tinguem cabuda en igualtat de condicions. Però, per fer-ho, cal la col·laboració de tothom: grans i petits, governs, entitats i ciutadania. L’esplai forma part d’aquest “tothom”.