Tu ets el sol

Tu ets el sol
Autor: Borja Castellet i Lorán (recurs publicat a la revista Estris 186)

Participants: Tants com es vulguin


Edats:
Grans (12 - 15 anys) - Joves (16 - 18 anys) - Monitors/es


Espai: Interior / exterior


Durada: 1 hora

Descripció:
Reflexió al voltant de la discapacitat a través de la música

Objectius

  • Reflexionar sobre la discapacitat i tots els aspectes positius que pot aportar a la persona

Material necessari

  • Reproductor de música, la cançó "Tu ets el sol de la meva vida" de Noè Rivas
  • Paper
  • Bolígrafs

Introducció

El món està preparat per entendre les persones amb discapacitat? Poseu la cançó de Noè Rivas “Tu ets el sol de la meva vida”.

Desenvolupament

Tot seguit plantegeu-vos les següents preguntes relacionades amb la discapacitat:

1. Reconeixes els tipus de discapacitat als quals fa referència la cançó d’en Noè Rivas?

2. A què creus que fa referència l’autor quan diu “d’ençà que ens vam conèixer ja res no ha estat igual”?

3. Com faries realitat el món que desitja en Noè Rivas? Posa'n exemples concrets vinculats al món del lleure i l’esplai.

4. Qui pot fer aquest nou món segons en Noè Rivas? I tu, què en penses? Posa-hi nom i cognoms.

Avaluació

En Noè Rivas acaba cantant sobre un món sense obstacles que dificultin la inclusió de les persones amb discapacitat: la supressió de barreres arquitectòniques, les que aixequen els prejudicis,... Això està relacionat amb la por: cal trencar tabús, perdre la por a equivocar-se. Si no surt una vegada, no passa res.

Tot això és necessari per construir un món en el qual tothom tinguem cabuda en igualtat de condicions. Però, per fer-ho, cal la col·laboració de tothom: grans i petits, governs, entitats i ciutadania. L’esplai forma part d’aquest “tothom”.

Editat per:

En conveni amb:

Amb la col·laboració de: