Explicació de la ruta

Quan volem trepitjar el nostre estimat Pirineu i no volem o podem invertir moltes hores en el viatge, els maresmencs com jo, acostumem a acostar-nos fins al Ripollès, on trobem un seguit de valls i de muntanyes precioses i la més que coneguda vall de Núria.

Defugint de tanta gent i volent impregnar-nos de tota l’energia que el Pirineu ens ofereix, us proposo una excursió al Torreneules (2.711 m). Un cim que es troba entre la vall de Núria i la vall del Freser que ens permetrà, en dies clars, gaudir d’unes vistes que no tenen res a envejar a las del germà més alt de la zona, el Puigmal (2.913 m).

Us proposo el Torreneules per diferents motius. El primer, i més important, és per fugir de la gent que freqüenta la vall de Núria, el Puigmal i la seva olla. Personalment, sempre m’ha agradat la muntanya, i l’alpinisme, per la soledat i el contacte entre un mateix i el medi.

Altres motius i no menys rellevants són les vistes que ens ofereix. A primera línia del massís pirinenc podrem gaudir en dies clars del Balandrau, el Taga, Montserrat, el Montseny entre d’altres. També són motius de pes la possibilitat de fer la ruta circular i de descobrir la vall del Freser, on neix el Freser que, a mesura que anem pujant, es va encanyonant de manera imponent.

A continuació, i amb més detall, la proposta:

On es troba el Torreneules (2.711 m)?

Si ens pregunten on es troba el Puigmal, la vall de Núria o Vallter, poc o molt, segur que ho sabem situar. Si és així, no tenim excusa per no saber on es troba el Torreneules, ja que, amb un simple “a prop de...”  el Puigmal, la vall de Núria o de Vallter, en tenim prou per tenir-lo situat.

Si encara ho voleu més fàcil, amb un aproximat “al mig de...” Puigmal, vall de Núria o Vallter, ens hi estarem acostant molt.

De gran a petit, podríem dir que el Torreneules (2.711 m) es troba a la península Ibèrica, a Catalunya, a la província de Girona, a la comarca del Ripollès, a la serralada del Pirineu Oriental entre el refugi de Coma de Vaca i el refugi Pic de l’Àliga.

Concretament, en una zona del Pirineu on els cims es van arrodonint i molt a poc a poc van perdent alçada. Una zona ventada, pel famós torb, que provoca una sensació de fred, sovint, més forta que la que realment fa.

Com arribar-hi?

Si un cosa bona té el Torreneules, i la zona en general, és la facilitat per arribar-hi.

En transport públic, n’hi ha prou en agafar la línia de rodalies que fa Barcelona-Puigcerdà i baixar a la parada de Ribes de Freser. Un cop allà, i després de comprar embotit boníssim, podem o bé caminar el tram que ens restarà fins a l’inici de la nostra ruta (5 km de carretera entre Ribes i Queralbs), o bé agafar el cremallera que ens pujarà fins a Núria. En aquest cas, però haurem de baixar a la primera parada, Queralbs. A més, si tenim alguna Núria al grup, el trajecte li sortirà gratuït.

Un cop a Queralbs, haurem de caminar poc més d’1km fins a la Central de Daió, punt on comença la nostra ruta i on comença la no tan coneguda Vall del Freser.

Aquest fet converteix el Torreneules en un cim molt llaminer per esplais i caus que vulguin gaudir del Pirineu, ja que, amb una simple combinació, arribem al nostre inici.

Si hi anem amb Transport privat, haurem de remuntar la C-17, creuant el Vallès Oriental, la plana de Vic, fins a la mateixa Central de Daió, al municipi de Queralbs.

La ruta

La ruta està pensada per fer-la en dos dies, gaudint així, del Pirineu tant de dia com de nit. Si la muntanya és ja un espai on els tempos van diferents, de nit et pot donar la sensació que el temps s’atura per complet. Segons el nostre estat d’ànim i, observant l’espectacle estel·lar que tenim al davant, podem entrar en un estat reflexiu que moltes vegades no trobem en les nostres atrafegades rutines.

Malgrat tot, i si el calendari no ho permet o volem buscar més exigència física, amb un bon estat de forma, és possible fer la ruta en una llarga jornada d’un sol dia.

Comencem doncs la nostra ruta.

Iniciem la ruta a la Central de Daió de Baix (1.184 m). En aquest punt, i creuant un pont, comencem la nostra ruta seguint les indicacions que ens porten al Refugi de Coma de Vaca. El nostre camí comença molt suau resseguint el riu. A mesura que anem avançant, i passat el Salt del Grill (15 - 20’) (Salt d’aigua que ens trobem al trajecte i que és obligat aturar-s’hi), el nostre camí comença a endurir-se. Els pendents cada vegada són més pronunciades i la vegetació cada vegada més escassa.

És recomanable, si anem amb temps, “perdre” una mica de temps i desviar-nos per petits caminets que s’acosten al riu i ens permeten gaudir de la força de l’aigua. Observarem així com aquesta va erosionant el terreny per obrir-se pas ens podrem fer a la idea de la potència que realment té.

Quan ja portem bona part del camí que ens porta al refugi, i abans d’encarar les rampes més pronunciades de la nostra marxa fins al refugi, arribarem a un prat verd, ampli, ideal per parar a fer un mos. Aquest prat s’anomena la Molsor i en aquest punt ja portarem la meitat de la nostra primera etapa (1.30 h aproximadament).

Quan ja hàgim recuperat forces, gaudint de les vistes i respirat aire fresc, tocarà travessar el riu de nou per encarar un seguit de corbes que es van endurint i van travessant petites tarteres de el vessant obaga de la vall. Un cop a dalt de tot, amb el riu bastant avall i en una zona rocosa, tocarà fer una última baixada per acostar-nos al prat on està situat el refugi de Coma de Vaca (1.995 m).

En aquest punt us proposo dormir. Haurem fet una primera etapa d’unes 3 hores aproximadament que ens haurà servit per anar adaptant-nos a l’alçada i a l’esforç físic. Podem dormir en el refugi, on hi fan sopars i esmorzars, o bé pernoctar al prat verd que tenim al davant. Qualsevol de les opcions que escollim impliquen un respecte total pel terreny on ens trobem i la premissa de què la muntanya és un bé de tots, que cal cuidar-la i respectar-la, i si podem, deixar-la millor de com ens l’hem trobat.

Caldrà descansar bé, ja que la jornada que ens espera és llarga i requerirà concentració i energies.

La segona etapa consta d’una primera pujada suau per la vall de Coma de Vaca (Orientació NE). Anirem seguint el torrent de Coma de Vaca fins que ens trobem a l’oest, una dura pujada que ens portarà fins al coll del Torreneules. Un cop aquí, només ens quedarà la pujada final fins al cim, que, malgrat semblar a prop, són gairebé 200m de desnivell que ens exigiran treure la llengua.

Un cop al cim, i després de gaudir de les vistes i fer les fotografies corresponents, tocarà la part més dura de les excursions, la baixada. Retornarem fins al coll i anirem a buscar el camí que continua direcció oest. (No hem de pujar el cim de la Coma del Clot, que tenim just davant del Torreneules).

Seguint aquest camí i anant perdent alçada gradualment, arribarem, després d’una dura baixada a l’alberg del Pic de l’Àliga (2.122 m). En aquest punt només ens quedarà acabar de baixar fins al Santuari de Núria i agafar el cremallera que ens portarà a Queralbs, o a Ribes de Freser.

Existeix la possibilitat de baixar del Santuari de Núria a Queralbs caminant. Així afegirem una dura baixada final de gairebé 1.000 m de desnivell.

Les muntanyes, sovint, les valorem en funció de la seva alçada. Associem més metres, amb més dificultat i amb més bellesa. El Torreneules és l’exemple que ens demostra que aquesta valoració, pot ser, molt sovint, un error.

Hi ha indrets preciosos que no estan tan trepitjats pel sol fet de no ser tan alts i el Torreneules és un d’aquests indrets. El torrent que ens porta fins a l'última pujada abans del coll, el prat en el qual es troba el refugi de Coma de Vaca, el Freser, el Salt del Grill... són petits regals que ens brinda la muntanya dels quals us convido a conèixer.

Els homes vam decidir, en el seu dia, quant era un metre, un centímetre... Per aquest motiu hi ha catorze vuit mils al món i no tres, o centenars. Us animo a deixar-vos emportar per l’esperit aventurer que tots portem dins i deixem de fixar-nos, només, en el renom i l’alçada de les coses. Com molt bé diu la dita, sovint, en el pot petit hi ha la bona confitura.