Explicació de la ruta

La Cerdanya és una comarca que no deixa indiferent i, probablement, és el seu encant paisatgístic el que ens fa badar. La ruta que us proposem és la mateixa travessa que farà aquest estiu el grup de joves del CEP Premià de Mar en el marc de les colònies.

Es tracta d’una circular des de Puigcerdà, passant per viles cerdanes, tot creuant part de la vall i fent trams d’alta muntanya ben dignes; sense cap mena de dubte, és una travessa adequada per descobrir part de la Cerdanya.

Arribem a Puigcerdà en tren. De fet, pels grups d’esplai o agrupaments, el transport públic és el més recomanable per arribar a aquesta comarca.

Ens trobem al mig de la vall de la Cerdanya, a la capçalera del riu Segre, i serà aquest riu el que ens acompanyarà durant la primera etapa de la travessa. Comencem?

Ens dirigim a Bellver de Cerdanya, i en sortir de Puigcerdà ens hem d’encaminar cap a Sant Martí d’Aravó, un agregat de Guils de Cerdanya. Des d’allí enllaçarem camins entre camps agrícoles, bordes i agrupacions de cases que ens duran fins a Bolvir, i creuada la carretera entrarem a les Riberes de l’Alt Segre.

Després de Bolvir no hi ha pèrdua. El riu ens quedarà a l’esquerra (igual que el Cadí) i anirem fent via entre camps. Abans d’arribar al càmping a l’entrada de Bellver de Cerdanya, veurem Isòvol des del camí a la vora del riu, i aviat ja hi haurem arribat.

L’etapa, d’uns 13 km, té un apreciable desnivell negatiu i els paisatges són autènticament impressionants. El fet de caminar per la part més baixa de la vall, ens farà contemplar la immensitat de la Cerdanya, ja que veurem tota l’escarpada Serra del Cadí i intuirem la Vall de Meranges.

La segona etapa requereix que ens llevem ben d’hora. Refarem camí fins a l’alçada d’un agregat d’Isòvol, All. Allí començarem a fer via cap a la Vall de Meranges, emprendrem una pista forestal en direcció Gréixer, i és en aquest tram on el desnivell positiu començarà a aparèixer suaument.

Un cop a Gréixer hem de continuar caminant per la pista forestal, de fet l’hem de seguir fins a Meranges. En aquest camí hi trobem desnivell positiu i un xic de negatiu just passada una ermita. Arribarem a Meranges on ens podrem recuperar bé del que portem d’etapa. El paisatge és ben admirable. Haurem començat a allunyar-nos de la vall de la Cerdanya i des de lluny veurem la majestuositat del Cadí.

Ep! Però l’etapa no s’acaba aquí. És cert que fins a Meranges portem una bona distancia i desnivell recorregut, però avui anem a dormir a més de 2.000 metres d’altitud, i hi arribarem!

A Meranges agafarem una pista forestal amb indicadors al Refugi de Malniu, però arriba un moment on la pista s’acaba diluint, un corriol ben trepitjat surt d’aquesta i s’enfila pel vessant, l’hem de seguir amunt i ben aviat entrarem a un bosc on agrairem l’ombra.

Amb tot això, tinguem present que no hi ha pressa en arribar, gaudim de l’ascens, de les vistes panoràmiques i fem camí plegats amb calma. Que no ens faci basarda l’ascens a Malniu des de Meranges.

El corriol arriba a una pista forestal, l’hem de creuar i continuar viarany amunt. A mesura que ens enfilem, el bosc es va fent més dens, i just després d’aquest llarg tram de bosc, arribarem a Malniu.

En primer pla ens trobarem el Refugi de Malniu, guardat durant la major part de l’any. Durant l’estiu s’ofereix i se’n gestiona una àrea d’acampada per aquells que ens apassiona anar de ruta amb tendes. Per cert, també hi trobarem aigua potable i dutxes.

La segona etapa serà la més dura de totes les que formen la travessa, però les vistes, paratge i ambient del refugi hauran merescut l’esforç. Aquesta nit ens haurem guanyat un bon descans al costat de l’Estany Sec.

Tercer dia de ruta i el comencem en un lloc privilegiat de la Cerdanya, a Malniu. El fet de vindre d’una etapa ben potent físicament, s’opta per conèixer la zona durant la jornada i, per tant, fer una segona nit en aquest terreny d’acampada. És per aquest motiu que presentem vàries opcions, ja que depenent de les condicions del grup i de la meteorologia. Tots plegats podrem considerar l’opció més viable:

• Estany de Malniu, aquest estany es troba a uns 3 km del mateix refugi, la dificultat per arribar-hi és baixa (poc desnivell acumulat), de fet es tracta d’una excursió familiar ben assequible.
• Cim del Puigpedrós (2.915 m), és un dels cims més clàssics del nostre petit país, la panoràmica que es pot contemplar és sensacional; s’hi pot veure el Circ d’Engorgs, la Cerdanya francesa, el Puigmal i alguns dels cims de l’Olla de Núria, o l’imponent Cadí a l’altra banda de la vall cerdana. L’ascens és viable, amb un desnivell considerable i sense gaire nivell tècnic.
• Circ d’Engorgs, si es compta amb un grup amb certa experiència en muntanya, es pot fer una circular des de Malniu, passant pel cim del Puigpedrós, arribar a la Portella de Meranges, baixar al Refugi de Joaquim Folch i Girona i tornar a Malniu pel conegut GR-11.

[Si es volen ampliar la segona i tercera etapa d’aquesta ruta, recomano llegir la circular que ens va proposar en Claudi Monsech a la revista Estris n.207.]

Després d’aquesta etapa totalment ‘mal·leable’, tornarem a fer nit a la zona d’acampada del Refugi de Malniu. L’endemà tornem a comptar amb una etapa ben flexible, ambdues opcions contemplen marxar del refugi. De fet, si el dia anterior no hem visitat l’Estany de Malniu és un bon moment per fer-ho. En cas contrari, agafarem el GR-11 i ens endinsarem cap a la zona de la Feixa, on es troba un refugi amb el mateix nom.

El Refugi de la Feixa està situat en un altiplà, el trobarem en un d’aquells prats ‘infinits’ que tan bocabadats ens deixen. Trobarem una font a la vora del refugi, i en cas que hàgim fet la visita a l’estany i sigui hora de dormir, de segur que trobem un lloc per acampar dins dels boscos de la Feixa; ans al contrari seguirem el GR-11.

En un inici creuem zones espectaculars, on trobem fantàstiques combinacions de boscos i prats. Una és el vessant de la Creu de Garravera, amb una panoràmica increïble de la Serra del Cadí, on trobarem un extens prat delimitat per uns rocs i espadats.

A mesura que avancem, el descens es va fent visible. Passem per les Roques Feres i ja a prop de l’estació d’esquí de fons de Guils-Fontanera, passem pel turonet de Peransalt, que compta amb un mirador amb indicadors. Un cop en aquest turó seguirem caminant pel GR-11, al Pla de Peransalt s’hi acostuma a trobar bestiar pasturant, no fem la guitza! I passat el pla en breu s’intuirà la vila de Guils de Cerdanya, rere Saneja i ja la capital de la Cerdanya.

Un cop a Guils el grup probablement estarà fos i el descans serà quelcom necessari. És al càmping passat Saneja on ens espera una parcel·la de tenda, serveis i una piscina per romandre durant hores tot paint la gran jornada de ruta.

L’endemà es pot optar per fer un descans ben digne al càmping en qüestió o ja arribar-se a Puigcerdà i finalitzar la travessa.

Aquesta ruta per la Cerdanya compta amb tres paisatges ben diferents, un és la vall banyada pel riu Segre, les altres són la Vall de Meranges, la zona de Malniu o de la Feixa, les tres amb paisatge pirenaic amb força fauna i flora. I, en darrer lloc, si fem el Puigpedrós coneixerem el Pirineu més pur: roques, cingleres, vessants potents, poquíssima vegetació... La combinació d’aquesta circular és mereixedora d’un gaudir sa per part de tot el grup. Salut i bona ruta!