De poble en poble i tiro perquè em toca

De poble en poble i tiro perquè em toca
Un recorregut circular pels pobles propers a Santa Maria de Meià
Autor: Sergi Guiu

FITXA TÈCNICA

Zona: Santa Maria de Meià (La Noguera)
Temps: 7 hores el primer dia i 6 hores el segon dia
Recorregut: Circular
Desnivell: 800 metres positius
Dificultat: Baixa

Lloc inici: Casa de colònies de Santa Maria de Meià
Lloc arribada: Casa de colònies de Santa Maria de Meià
Edat adequada: Grans (12 - 15 anys) - Joves (16 - 18 anys) - Monitors/es
Època recomenada: Primavera, estiu i tardor

Cal portar:

Cantimplora (fins i tot dues), crema solar, calçat adequat, gorra, menjar, sac de dormir, tenda d’acampada, roba d'abrigar, banyador, tovallola i xancletes lligades per banyar-nos al riu Segre si ho desitgem.

Com arribar:

Fins a la casa de colònies s’hi pot arribar en cotxe i tota la ruta, menys el tram d’Alentorn fins al desviament cap a Lluçars i Boada, també es pot fer amb un vehicle adequat pel terreny.

Explicació de la ruta

Aquesta ruta circular de dos dies tindrà l’inici i l’arribada al mateix punt: la casa de colònies de Santa Maria de Meià, adscrita a la Parròquia de Balaguer i situada en un antic monestir. Durant la Guerra Civil va fer les funcions d'hospital militar i l'any 1950 la Parròquia de Santa Maria de Balaguer el va comprar per destinar-lo al servei d’infants i joves. Actualment, és una instal·lació de grans dimensions que ofereix també amplis espais exteriors. Situada a la sortida del poble i envoltada de terreny per desenvolupar-hi activitats, és una casa apropiada per torns de colònies i convivències enmig de la natura. Des d’aquí iniciem la nostra ruta pel camí del viver i girant a l’esquerra agafem la part final del carrer de l’Església, que és l’últim carrer abans de deixar el poble de Santa Maria de Meià. Comencem un tram de gairebé 15 quilòmetres a través d’una pista forestal transitable més llarga que complicada i amb un desnivell insignificant.

La pista no té pèrdua tot i que s’ha d’anar amb compte amb dosificar l’aigua, ja que fins a arribar al poble de Baldomar no trobarem una font on reomplir les nostres cantimplores. Cal seguir sempre el camí principal sense desviar-nos. Com a dada anecdòtica: els 4 primers quilòmetres de pista són els mateixos que els que es caminen des de la casa de colònies a l’ermita de Sant Mamet, en cas que volguéssim fer aquest passeig. La millor opció és iniciar la ruta ben d’hora per evitar el cop de calor i arribar a l’Església de Sant Bartomeu a l’hora de dinar. Aquesta acostuma a estar sempre oberta i dins hi fa una temperatura molt agradable. L’ombradiu que hi ha a l’exterior és la zona perfecta per omplir la panxa i agafar forces fins al següent punt.

Tornem a arrencar el tram fins a Baldomar i seguim la nostra pista forestal. Arribarem al primer tram d’asfalt d’aquesta ruta quan ja haurem superat els 10 quilòmetres. Quan trobem la carretera haurem de girar a la dreta i continuar l’asfalt, que ens portarà directament al poble. Dos quilòmetres abans d’arribar a Baldomar tindrem una zona molt agradable per seure, descansar i beure aigua. Haurem arribat a la Font de la Trilla.

Ens mantindrem a la carretera LV-9137 durant els 3,5 quilòmetres que hi ha entre Baldomar i Vernet, el poble on passarem la nit. Allà ens dirigirem a La Palanca, una zona de pícnic a la vora del riu Segre. Per arribar-hi continuarem la mateixa carretera fins a creuar un pont i girar a la dreta.

Per poder passar-hi la nit haurem de fer una instància a l’Ajuntament d’Artesa de Segre demanant permís per poder plantar tendes. És una zona amb fonts, taules i gespa amb un accés molt fàcil al riu per refrescar-nos.

L’endemà, un cop hàgim deixat la zona neta i ordenada, refarem el camí del dia anterior fins a Vernet per agafar un camí que hi ha just després d’una granja gran i de color blanc, que ens quedarà a mà dreta.

Aquest camí es troba just al costat de l’anomenat Barranc de les Vinyes, l’haurem de seguir fins a arribar al nostre tercer poble: Alentorn. Caldrà estar al cas en un punt concret: quan portem 1,5 quilòmetres haurem de continuar pel camí de la dreta per arribar a Alentorn, abans, però, haurem de creuar amb molta cura i parar atenció a la carretera per entrar dins del poble.

Un cop allà continuarem per la vorera fins a arribar a l’Església de Sant Salvador, on trobarem una font fantàstica per omplir les nostres cantimplores. Quan ho tinguem tot carregat ens dirigirem cap a Lluçars, un dels últims pobles de la nostra ruta.

Per arribar-hi anirem al carrer del Patí i girarem a l’esquerra entrant al carrer de la Font, d’aquesta manera deixarem el poble d’Alentorn al nostre darrere i començarem el camí secundari de la carretera, que permet caminar sense haver-se de preocupar per la presència de vehicles. Seguirem aquest camí i deixarem a l’esquena la muntanya de Sant Armengol.

A Lluçars dinarem i descansarem i després reprendrem l’últim tram, que ens permetrà desplaçar-nos fins al penúltim poble, Vilanova de Meià. Aquest és el municipi més gran de la zona i per arribar-hi continuarem fins al final del carrer dels Rentadors. Posteriorment, girarem a l’esquerra i continuarem pel carrer del Molí fins a deixar el poble a la nostra esquena. Ara només ens quedarà continuar per aquest camí asfaltat menys de 5 quilòmetres.

És molt important no desviar-nos en cap moment d’aquest camí fins que arribem al peu de Vilanova de Meià. Un cop estiguem a la carretera d’Artesa de Segre girarem a la dreta i ens endinsarem al poble. Un cop dins trobarem el carrer de la Perdiu, carrer que ens farà girar a l’esquerra i que seguirem fins a arribar a la carretera LP-9131, la carretera que connecta Vilanova de Meià amb el nostre destí final: Santa Maria de Meià.

Seguirem 2,5 quilòmetres per la carretera fins a arribar a Santa Maria. Passarem pel carrer de la Font, pel carrer de l’Església i arribarem de nou a la casa de colònies.

Editat per:

En conveni amb:

Amb la col·laboració de: