Contingut

La proximitat d’edat entre els monitors i monitores i, sobretot, amb el grup de grans del nostre Centre d’Esplai pot generar situacions en què la nostra tasca educativa es pugui veure diluïda pel fet de no distingir entre ser referent i ser amic o amiga.

La tecnologia i, més concretament, les xarxes socials poden dificultar a establir la distància educativa que ha d’existir entre l’equip de monitors i monitores i els infants i joves del centre d’esplai.

Com gestionem la distància educativa que hem d’establir com a referents d’infants i joves i ser un referent proper?

1. Què és l’amistat?

El concepte amic varia segons cada persona i també s’adequa a l’etapa de la vida per la qual estem passant. Un amic o una amiga el tries tu i és amb qui comparteixes moments bons i difícils, t’escolta i t’abraça quan et sents sol i et dona la mà quan estàs a punt de caure.

La base d’aquesta relació és la confiança, la sinceritat, la lleialtat i el compromís, entre d’altres. Quan ets infant o adolescent, els teus amics i amigues tenen una edat semblant o propera a la teva i per això és tan senzill compartir experiències. Entre amics i amigues existeix un vincle que inclou la confidencialitat perquè hi ha temes que només poden entendre els iguals. Durant l’adolescència aquest fet es fa més palès perquè el jove marca una distància més gran amb la família i la relació amb els amics és cada cop més propera i més forta.

Si analitzem tot el que hem esmentat sobre l’amistat podríem pensar que un monitor o una monitora és un amic o amiga dels infants i joves però..., realment, ho és?

2. Què és ser monitor o monitora?

El monitor o monitora de lleure és aquella persona que educa els infants i joves en el procés de creixement personal. El vincle que s’estableix pren força en la mesura que comparteixen experiències i anècdotes. El monitor o monitora, com a representant d’una institució, n’ha de conèixer el seu ideari per transmetre’ns els valors i ser coherent a l’hora de treballar i, com a bon educador ha de planificar i preparar activitats durant el curs tenint en compte, en tot moment, quines són les característiques del grup d’infants amb els quals conviu.

A més, cal tenir present el quotidià com a mitjà educatiu, ja que són moments en què els educadors podem aprofitar per a resoldre conflictes que puguin anar sorgint, cooperar amb el grup i gestionar les emocions de tots els participants, entre d’altres.

Aspectes que cal cuidar:

1. Crear un context que convidi a aprendre i que motivi l’esforç i la superació personal.
2. Acompanyar els infants i joves en tot moment i de maneres diferents. Tots els educadors i educadores som diferents i tenim els nostres recursos.
3. Educar els infants i joves per a la llibertat individual i deixar fruir totes les seves capacitats, creant la identitat d’un mateix i respectant la del grup.
4. Utilitzar el diàleg i exemplificar a partir de les mateixes accions i experiències, sempre des del respecte i reflexionant com a persones responsables.
5. Aprofitar qualsevol moment del dia a dia per a treballar el creixement personal de cadascuna de les persones amb les quals ens relacionem perquè això repercutirà en qualitat de les relacions que s’esdevinguin i el benestar personal i social, en general.

3. Què és ser un referent?

Ser autèntic. Creure’t la feina que fas perquè eduques a consciència i perquè saps que no només ets un model a seguir sinó que pots arribar a ser un referent per als infants i joves. La teva actitud davant de la vida en l'àmbit personal, relacional i educatiu serà allò que deixarà empremta perquè restarà en el record.

Ser crític. Copsar els infants i joves i impactar-los per la manera de fer, de donar sense esperar res a canvi, de sentir i d’arribar a través de la mirada. Ets referent perquè confies i creus en els infants que t’envolten. Sovint et sembla que vas a contracorrent i no et deixes influenciar i, que per sobre de tot, els acompanyes en el procés de creixement.

Ser guia. La relació que s’esdevé entre l’educador i l’infant o jove és lliure i voluntària. El vincle afectiu que neix d’aquesta relació, gràcies a la vocació de l’educador, serà la clau per a transmetre valors, posar límits i construir aquesta relació amb el respecte mutu.

Pautes a tenir en compte:

• Crear un ambient d’afecte, comprensió i de seguretat tant emocionalment com material.
• Informar els infants i joves sobre quins són els seus drets i deures a l’entitat de lleure.
• Observar els infants i adolescents en els aspectes emocionals, relacionals i de conducta tant a escala individual com de grup i intervenir-hi, si cal, de manera reflexiva per, aconseguir un desenvolupament integral dels infants i joves.
• Marcar unes normes de convivència en què el procés educatiu sigui el centre de qualsevol acció.
• Fomentar l’adquisició d’hàbits positius i saludables i modificar-ne els que poden ser negatius per al seu desenvolupament.
• Motivar els infants i joves a participar activament de les activitats que es promouen a l’entitat de lleure, incidint en la transmissió de valors i el creixement personal.

Amb tot el que hem anat comentant veiem que un educador té moltes característiques que ens fan pensar en aquesta figura com la d’un germà o un amic més gran a causa de la proximitat de l’edat. Però cal tenir present quin és el nostre rol com a monitor o monitora, dins i fora de l’entitat de lleure, respecte a la relació amb els infants i joves. Per aconseguir tenir una relació sana entre monitors i monitores i infants i joves caldrà marcar uns límits o un espai vital per tothom que donarà força a la relació.

No marcar fronteres concretes en la relació infant/monitor adolescent/monitor, pot semblar a primera instància que ajuda a connectar més amb el grup, però aquesta afirmació és totalment falsa, ja que de no fer-ho no estarem sent bons referents.

4. Com i quan haurem de marcar límits:

1. Els infants i joves, segons la normativa de lleure, tenen prohibit el consum d’alcohol i tabac. Podem parlar-ne i informar-los sobre aquest tema perquè quan siguin adults en consumeixin o no, sempre de manera responsable, però cal tenir clar quan estiguem amb ells no hem d’anar a fer una “birreta” ni fer-nos una cigarreta amb els infants o joves durant les activitats per descomptat, però tampoc fora del centre. Mentre petem la xerrada. Això no ajuda al vincle.
2. Amb els infants i joves podrem tenir moltes converses i molt variades, però caldrà que no oblidem que el monitor o monitora és qui educa i ha de ser conseqüent amb les confidències que explica als infants. Cal que sapiguem posar límits en els temes de conversa i identificar quines històries o anècdotes reservarem per a la nostra vida privada i no les contarem als infants.
3. Els infants i joves, en general, són nadius digitals i internet els obre les portes al món a tota mena de continguts. Podem aprofitar la nostra relació amb ells per a informar-los sobre els riscos a les xarxes socials. Podem jugar en xarxa amb els joves, però caldrà tenir en compte el tipus de joc que compartim perquè, encara que sigui a través d’una plataforma, continuem educant. Per tant, evitem jocs violents amb ells i no els afegim per jugar si creiem que aquest joc no és adequat per a la seva edat i temàtica. Per exemple sí que podem jugar amb ells a jocs d’estratègia, musicals o de coreografies, entre d’altres.
4. Com a equip de monitors i monitores podem compartir a les xarxes socials la informació de l’entitat que sigui útil tant per a infants i joves, com per a educadors i/o per a les famílies: sortides, reunions, períodes de beques... En canvi, el nostre perfil personal a les xarxes socials serà millor tenir-lo privatitzat per evitar que sigui pública la nostra vida privada i a més, tenir en compte quina imatge estem donant de nosaltres mateixos per aquesta via.
5. Les xarxes socials més usades entre els joves són Instagram, Twitter i WhatsApp. Informem-los sobre l’ús que en fan de la mateixa imatge, treballem-ne l’autoestima dels joves i el possible assetjament que es pugui donar en el grup a través de les xarxes socials. No hauríem de ser partidaris d’acceptar-los com a seguidors a les nostres xarxes. De la mateixa manera, la comunicació amb ells hauria de fer-se per vies formals com el correu electrònic o la trucada de telèfon i evitar i com volem que sigui la comunicació amb ells a través del WhatsApp o de qualsevol altra xarxa.