Situacions de violència en la pràctica educativa. Tipificar i definir objectius per a l’actuació

Situacions de violència en la pràctica educativa. Tipificar i definir objectius per a l’actuació
Autor: Ramiro Ortegón

Edats:
Monitors/es

Descripció:
La importància d’una bona tipificació

Contingut

La violència és una realitat, no és normal —el normal és estar bé—, però pot esdevenir una forma de relació comuna dins els nostres grups, potser, fins i tot, un reflex de realitats socials i un indicador de desajustos del nostre món interior. Abordar-la és imprescindible ja que, com a conflicte, que pot ser més o menys greu, amb un bon acompanyament és una oportunitat de desenvolupament personal de grup. Fer una bona gestió dels conflictes ens dona un gran aprenentatge en l’acompanyament de les relacions humanes, aprendre a aprendre a fer-ho implica resoldre algunes bones preguntes com: Sabem tipificar? Enfoquem bé la resolució? Definim objectius per a la reparació des d’una mirada positiva i de restauració? Sabem diferenciar entre un conflicte entre iguals i un maltractament? Sabem recollir la informació suficient per poder planificar les intervencions? Tenim un equip preparat per a la valoració? 

Aquest manual et dona eines per recollir tots els elements necessaris en una bona tipificació de la violència. Has de tenir present que no és tot el que s’ha de fer, és una part d’un protocol d’abordatge integral que ha d’iniciar per una bona prevenció, ha de contemplar moltes eines de detecció i ha de comprometre’s amb una bona línia d’actuació. Tipificar és “detecció per la solució”, el moment en el qual valorem tot allò necessari per comprendre el conflicte i planificar la millor resposta. 

De qui és la responsabilitat? 

 La responsabilitat de resolució d’una situació que afecti la convivència de la nostra acció educativa, tingui el nom que tingui, és nostra. Quan un conflicte, hagi passat a la nostra activitat o no, afecta el benestar dels infants o joves que integren la nostra comunitat educativa, com a institució som nosaltres qui hem de disposar de tots els elements per abordar la reparació. Institució som nosaltres i tots aquells agents que tenen una responsabilitat social i pedagògica davant els nostres infants i joves (centres educatius, serveis de benestar social, equipaments d’infància i joventut, família, etc.). Algunes de les primeres idees que has de tenir clares són: 

  • Donar resposta a la violència es fa, en el marc del nostre pla de convivència, des de la prevenció i sumant eines d’observació per detectar situacions d’alerta.
  • Tenim la responsabilitat d’activar tot el que sigui necessari per resoldre un cas des del moment en el qual s’activa una situació d’alerta.
  • Quan es trenca la convivència estem obligats/des a activar el nostre equip de valoració, un equip preparat per avaluar, coordinar i fer seguiment de l’abordatge de cas.
  • El nostre equip de valoració és el responsable de la tipificació de cas, moment indispensable per definir els objectius per a l’actuació.
  • Hem de definir un equip d’intervencióespecífic per cada cas. 
  • L’objectiu principal davant la violència és la reparació del dolor per a la restauració del benestar.
  • És una bona pràctica avaluar i fer revisió de les accions que podem millorar en clau de futur.

Tipificació (detecció per a la solució) 

Tipificar és posar nom al problema, i mira que és important saber què tenim entre mans!  

Et proposem: 

Tipificar amb un model de consens interprofessional 

El marc teòric que sosté el que us compartim en aquest manual és el “Model SEER de Tipificació de Maltractaments” i el “Protocol PDA Bullying (www.pdabullying.com)”, un model de tipificació que pretén esdevenir un model de consens, no sols dins un marc educatiu com el nostre, sinó també en la interacció amb una perspectiva comunitària. És necessari que en la definició del problema tots els professionals que hi intervenim ho comprenguem amb les mateixes idees clau. 

1 – Qui hi participa? 

No podem parlar de violència sense parlar de persones, al final el conflicte es genera en les relacions. Per aquest motiu el primer és poder detectar tots els agents involucrats en el cas que hem d’abordar: 

  • Infant o jove en rol de víctima (V)
  • Infant/s o jove/s en rol d’agressor/a (A)
  • Família rol víctima
  • Família rol agressor/a
  • Famílies grup
  • Col·lectiu infants o joves implicats/ades
  • Grup cas
  • Cercle de suport i ajuda (A)
  • Cercle de suport i ajuda (V)
  • Educador/a referent 
  • Altres equips educatius en què participen
  • Equip de valoració
  • Equip d’intervenció
  • Altres equips que poden donar suport

2 – Quines violències hem detectat? 

Sempre busquem el que ha rebut la persona que ha estat posicionada en rol de víctima, i revisem si l’acció de qui ho ha fet és o no violència. Considerarem violència tota aquella acció que danya o pot danyar-nos com a persones (emocionalment, moralment, físicament, etc.). Et deixem un recull de violències que pots trobar en entorns de lleure educatiu: 

 Agredir sexualment 

 Cosificar 

 Fer el buit 

 Menysprear 

 Agredir físicament 

 Criticar 

 Fer xantatge 

 Menystenir 

 Aïllar 

 Deixar en ridícul 

 Fustigar 

 Ofendre 

 Amenaçar  

 Denigrar 

 Humiliar 

 Oprimir 

 Assetjar 

 Desqualificar 

 Incitar a la violència 

 Provocar 

 Atacar 

 Difamar 

 Infravalorar 

 Reprimir 

 Burlar-se 

 Difondre rumors 

 Injuriar 

 Ridiculitzar 

 Calumniar 

 Discriminar 

 Insultar 

 Robar 

 Coaccionar 

 Esbroncar 

 Intimidar 

 Turmentar 

 Coercionar 

 Excloure  

 Manipular 

 Vexar 

 Controlar 

 Extorsionar  

 Marginar 

 [...] 

 3 – On han ocorregut? 

 Hem de poder recollir prou informació per saber quins són els canals i entorns on s’ha o s’està succeint la violència. On? 

  • Si ha estat de forma presencial, documentar els llocs on ocorre dins les nostres activitats i recollir si està succeint en altres entorns educatius. 

·                                 Activitat 

·                                 Lavabos 

·                                 Patis 

·                                 Poliesportiu 

·                                 Carrer 

·                                 Menjador 

·                                 Piscina 

·                                 Vestuaris 

·                                 Entrada / Sortida 

·                                 Passadissos 

·                                 Pistes esportives 

·                                 [...] 

  • Si ha estat a través d’internet, documentar en quins entorns de comunicació, xarxes socials o apps de comunicació. 

·                                 WhatsApp 

·                                 Instagram 

·                                 Twitter 

·                                 Facebook 

·                                 YouTube 

·                                 Snapchat 

·                                 Messenger 

·                                 Telegram 

·                                 Hangouts 

·                                 Tik Tok 

·                                 WeChat 

·                                 Kik 

·                                 Yodel 

·                                 Ask Fm 

·                                 This Crush 

·                                 [...] 

4 – De quin tipus de maltractament es tracta? 

No tots els conflictes són entre iguals, alguns per desgràcia s’esdevenen com un abús de poder. Per definir si el conflicte que tenim entre mans és un maltractament hem de contemplar tres idees clau: 

  • Si la violència ha estat perpetuada o continuada en el temps. 
  • Saber quin és l’origen relacional dels infants o joves. D’on es coneixen? 
  • Conèixer quins entorns i canals s’han estat utilitzant per violentar (agredir).  

Amb aquetes dades clares, i algunes altres preguntes específiques, trobem diferents tipus de maltractaments entorn de lleure: 

 Bullying o cyberbullying 

 Odi i discriminació 

 Dating violence 

 Challenges (Balena Blava, Cutting, etc.) 

 Xenofòbia 

 Abús o assetjament sexual 

 Conflicte relacional crònic 

 LGTTBIfòbia 

 [...] 

5 – En què es basa qui ha comès la violència? 

Fer una bona recerca i esbrinar què ha motivat la violència ens ajuda a implementar accions pedagògiques que, allunyant-se de les justificacions, ens permetin encarar millor el problema. Què li passa al jove o infant en rol d’agressor/a? Per què ho ha fet? Quins són els seus motius? Ha estat víctima d’una altra violència?  

 Bullying o cyberbullying 

 Odi i discriminació 

 - Xenofòbia                              

 - LGBTIQ+fòbia 

   [...] 

 Violència domèstica 

 Challenges (Balena Blava, Cutting, etc.) 

 Violència masclista 

 Conflicte relacional crònic 

 Violació drets humans 

 Dating violence 

 Violació drets de la infància 

 Abús o assetjament sexual 

 Violència vicària 

 [...] 

Volem ajudar sense criminalitzar, i per aquest motiu, el treball amb qui està en rol d’agressor/a és imprescindible. Saber els orígens de la violència pot ser una de les dades més importants per definir uns bons objectius pedagògics d’actuació. 

6 – Objectius pedagògics per a la reparació 

Per a què fem la tipificació? Ho fem per poder definir objectius pedagògics! L’equip de valoració s’ha d’encarregar de coordinar la recollida d’informació i planificar les actuacions que haurà de portar a terme l’equip d’intervenció. Els objectius pedagògics són aquells que ens ajuden a: 

  • Aturar la violència
  • Protegir els i les implicades
  • Activar l’espectador/a en pro del benestar
  • Implicar tothom en la reparació
  • Reparar el dolor
  • Restaurar el benestar

Editat per:

En conveni amb:

Amb la col·laboració de: