Contingut

La pèrdua de motivació és una de les principals dificultats que poden aparèixer en un equip de monitors i monitores. De vegades es tracta d’una desmotivació generalitzada, d’altres només es dona en una part més o menys gran de l’equip. Sigui com sigui, la situació pot suposar l’augment de la desorganització, l’aparició de conflictes dins l’equip a causa de la sobrecàrrega de feina dels més motivats, problemes en la gestió de recursos i, entre d’altres, una pitjor qualitat de les activitats.

Com podem evitar aquesta pèrdua de motivació? Com podem recuperar-la si ja l’hem perdut? Com podem evitar que els diferents graus de motivació dels membres de l’equip ocasionin conflictes, estrès i un repartiment de tasques desequilibrat?

Què és la motivació?

La motivació és l’impuls que mou una persona a realitzar determinades accions. Segons si aquest impuls neix de manera externa o interna podem distingir:

• Motivació extrínseca: la persona realitza l’acció perquè rebrà una recompensa externa, sigui material o no material. Per exemple, “treballo de monitor/a perquè cobro uns diners”.
• Motivació intrínseca: la persona realitza l’acció perquè li produeix una satisfacció personal que no depèn de cap recompensa externa. Per exemple, “soc monitor/a d’esplai perquè m’ho passo bé i considero que estic fent una bona acció social”.

La motivació en el món del lleure

Cal tenir en compte que els monitors i monitores d’un esplai són voluntaris i, per tant, si hi ha motivació extrínseca, aquesta no serà econòmica. En el cas del voluntariat les motivacions poden ser molt diverses i una mateixa persona pot tenir-ne diverses, i fins i tot poden anar canviant amb el temps. Algunes de les més destacables són:

• Solidàries: es tracta d’aquelles motivacions relacionades amb la justícia social per tal de prendre una actitud activa i compromesa amb les problemàtiques de l’entorn. Per exemple, “soc voluntari en un cau perquè vull que tots els infants tinguin igualtat d’oportunitats pel que fa a l’educació en el lleure”.
• Vocacionals: motivacions que no es desenvolupen laboralment i es posen en pràctica amb el voluntariat perquè són satisfactòries per a la persona. Per exemple, “soc voluntari perquè m’agrada fer d’educador/a tot i que estic estudiant o treballant en un àmbit diferent”.
• Afectives: la motivació neix de les relacions afectives que té la persona. Hi juguen un paper important el reconeixement, sentir-se estimat i important, el sentiment de pertinença, etc. Per exemple, “soc monitor/a perquè vaig assistir al centre com a infant i sento que en formo part. A més, molts dels meus amics també ho són”.
• Ideològiques: són motivacions relacionades amb les idees polítiques i/o religioses i tenen a veure amb la transformació de l’entorn social. Per exemple, “soc cap d’un agrupament perquè considero que és una bona manera d’educar els infants perquè tinguin esperit crític i siguin ciutadans compromesos”.
• Professionals: motivació per formar-se, adquirir experiència, establir contactes, etc. en una determinada carrera professional. Per exemple, “vull dedicar-me professionalment al món de l’educació i el voluntariat a l’esplai m’ajuda a adquirir experiència”.
• Relacionals: la persona desitja desenvolupar relacions personals amb persones que tinguin inquietuds similars. Per exemple, “soc monitor/a a l’esplai del barri al qual m’acabo de mudar perquè vull fer nous amics”.
• De prestigi: motivació per formar part d’una organització de la qual s’està orgullós o orgullosa, i fins i tot tenir cert prestigi social. Per exemple “soc cap en un agrupament escolta perquè està molt ben vist a la meva comunitat i això em facilita desenvolupar-hi el meu rol”.
• D’activisme: motivació per fer coses, per estar actiu i ocupar el temps lliure. Per exemple, “estic a l’esplai perquè fem moltes excursions i anem de campaments”.

Siguin quines siguin les motivacions de cadascun dels membres de l’equip, cal tenir en compte que totes són igual de vàlides i que no s’han de considerar les pròpies motivacions com les més adequades o les que s’han de tenir tant sí com no.

Quin és el nivell de motivació dins l’equip?

Primer de tot, cal tenir clar que tots els membres de l’equip hi són per algun motiu i, per tant, hi ha un mínim de motivació, no es parteix de zero. Tenint en compte això, pot ser interessant esbrinar en quin punt està cadascun de nosaltres. Un bon moment pot ser la reunió d’inici de curs, en la qual podem dedicar una estona perquè cada persona expressi quin nivell de motivació té per desenvolupar la tasca educativa durant tot el curs i què creu que necessita perquè aquesta motivació es mantingui o fins i tot augmenti amb els mesos. A més, pot ser interessant fer alguna dinàmica més transcendent en la qual cada monitor/a o cap pugui reflexionar sobre les diferents motivacions que el porten a formar part de l’esplai. D’aquesta manera clarifiquem què és el que ens mou a cadascun de nosaltres i quines són les nostres necessitats.

 És important que al llarg del curs repetim l’acció periòdicament, per tal de comprovar com estan els nivells de motivació i poder resoldre els possibles conflictes que puguin sorgir per aquest motiu.

Com evitem la pèrdua de motivació?

Si el nostre equip està motivat, cal que la situació es mantingui en el temps. Com ho podem fer?

El primer i més important és que hi hagi una bona comunicació dins l’equip. Un bon clima de treball facilitarà que les persones expressin com estan, com se senten dins l’equip, quines dificultats estan tenint, etc. Com més comunicació, menys sobrecàrrega de feina, menys conflictes, menys estrès i més benestar personal.

També és molt important clarificar molt bé les diverses tasques i la seva distribució dins l’equip. Cal que tothom tingui clar que si algú no fa la seva part, una altra persona ha d’assumir-la o la tasca es queda sense fer. A més, caldrà vetllar perquè tothom tingui la formació necessària per fer la seva feina i, si cal, fer un acompanyament per part d’una persona amb més experiència.

A part de clarificar què cal fer, també cal temporitzar-ho molt bé per evitar haver de fer les tasques a últim moment i de qualsevol manera. Treballar contra rellotge és molt estressant i normalment significarà una pèrdua de motivació.

A més, en les reunions cal dedicar una estona a posar-nos al dia sobre l’estat de les tasques. És necessari aplicar sempre el reforç positiu per tal que tothom senti que la seva tasca és important i reforçar el sentiment de pertinença a l’equip.

Finalment, i per tal de reforçar més els vincles entre monitors/es i caps, és important que es realitzin activitats periòdiques de construcció de l’equip, que no tenen per què estar directament vinculades a la feina del centre: sopars, trobades, excursions, sortides de cap de setmana, etc.

En resum, podríem dir que formar part d’un esplai o agrupament és molt enriquidor i pot ser una de les millors experiències de la vida d’una persona. Per a això, és necessari que hi hagi un bon nivell de motivació individual i una voluntat col·lectiva per mantenir la motivació de cadascun dels membres de l’equip.