Explicació de la ruta

Com arribar-hi

Transport privat

Per anar als Bufadors hem d’arribar a la població de Sant Quirze de Besora. De Sant Quirze de Besora agafar la carretera BV-5227 fins a la petita població de Santa Maria de Besora. Sortint de la població hem d’agafar el camí dels Ferrers fins al coll de Beví, on comença la nostra ruta circular.

Transport públic

Tot i que a Sant Quirze de Besora també s’hi pot arribar en tren, si no disposem de cotxe que ens enllaci Sant Quirze amb Santa Maria, recomanem anar en tren fins a la Farga de Bebié (Rodalies de Catalunya R3 direcció Ripoll/Puigcerdà) i fer la primera part de la volta tal com s’indica a l’Accés als Bufadors des de la Farga de Bebié.

Volta circular a la serra dels bufadors

Abans d’arribar al coll de Beví, haurem deixat a mà esquerra una pista que creua uns camps que serà per on tornarem. Just al coll arrenca un petit corriol que s’enfila per la carena de la serra dels Bufadors. Aquest caminet és la nostra referència i no té cap pèrdua. El camí ressegueix durant bona part la carena, en alguns moments ens haurem d’ajudar de les mans ja que hi ha alguna petita grimpada apta per a tots els públics. Un cop assolim altura cal tenir en compte que pel costat sud hi ha un bon pati que, tot i que no està molt exposat, val la pena estar atents amb la canalla.

El paisatge inicialment és el clàssic bosc mediterrani, acompanyat d’alzines en un ambient que s’intueix més aviat sec i assolellat. Els arbres no són gaire grans i hi ha vegetació mediterrània com ara farigola, estepa i garric, però la presència de roure ja ens pot fer sospitar que el paratge ens amaga alguna cosa.

Mentre progressem per la carena en algun moment la vista s’obre i podem contemplar la plana de Vic i fins i tot el Montseny a la llunyania. El camí es fa agradable amb pujades i baixades resseguint el perfil de la muntanya. En una de les baixades, amb una mica més de pendent que les anteriors, el corriol deixa la carena i amb tendència al nord comença a rodejar la muntanya. De cop, i sense previ avís, la humitat canvia, l’orientació canvia, el paisatge canvia, acabem d’entrar als Bufadors de Beví.

Efectivament, passem a la cara nord de la serra i ens trobem rodejats d’una fageda imponent. El camí ens condueix a una gran escletxa de la qual no prenem consciència que hi som a dins fins que ens hi endinsem. A banda i banda, uns murs de pedra coberts de molsa, el terra ple de fulles i una alta humitat ens reben al bell mig d’aquesta escletxa de 400 metres de llargada.

En aquest punt es tracta d’aventurar-se a investigar tot l’entorn i realment val la pena, si aneu amb un bon grup, distribuir-se per descobrir els racons que ens amaguen els bufadors. Trobarem coves accessibles i escletxes estretes, arbres horitzontals i camins secrets. Cal parar compte si anem amb mainada, ja que a més de coves horitzontals de les quals es pot desprendre alguna pedra, també hi ha avencs verticals, que tot i tenir una entrada estreta a l’interior es poden obrir i una caiguda a l’interior podria ser greu. Per descomptat és altament recomanable portar frontals si volem entrar en alguna, fins i tot casc, tot i que sempre hem de ser conscients del perill que hi ha a l’endinsar-nos en aquestes cavitats.

Com veureu a la imatge, us deixem un petit croquis de la zona, així com la topografia realitzada pels espeleòlegs que han investigat totes les coves i avencs.

La sortida la farem en direcció sud-oest, seguint la trajectòria de l’escletxa oposadament de per on hem arribat. Iniciarem un descens per un corriol molt ben marcat fins que ens mena a un camí més principal el qual seguim a mà esquerra ja sense baixar, simplement planejant. A mesura que anem sortint dels Bufadors, notem com puja la temperatura i com baixa la humitat fins que rodegem la serra dels Bufadors i arribem a una pista de sorra on ja ens toca el sol i observem uns amplis prats. Acabem de fer el gir i continuem per la pista direcció nord-est enmig de camps on, depenent de l’època de l’any, hi pasturen ramats de vaques. Al nord observem la serra de Beví, la qual a l’altra banda amaga els bufadors. Seguim la pista, que se’ns pot fer una mica llarga a causa de les grans ziga-zagues que fa, fins a tornar sense cap complicació a l’inici de l’excursió.

En total, haurem caminat uns 6 kilòmetres amb 230 metres de desnivell. Anant tranquil·lament compteu unes 3 hores per gaudir de la sortida, si només hi voleu passar ràpidament en una hora i mitja ho podeu tenir fet.

Accés als Bufadors des de la Farga de Bebié

Una altra opció que existeix per a aquells que no disposen de cotxe per arribar a Santa Maria de Besora és arribar a la Farga de Bebié en transport públic i d’allà emprendre el GR-151 cap a l’ermita de Sant Moí. Un cop passada l’ermita agafem la pista principal que surt a mà dreta i enfilem uns 3 kilòmetres fins als Bufadors. Aquest tram és de pujada amb uns 250 metres de desnivell i s’arriba als Bufadors per la banda oposada de la ruta circular.

Curiositats dels Bufadors de Beví

Els Bufadors de Beví han estat una zona atractiva per desenvolupar tasques d’espeleologia, de manera que podem trobar molta bibliografia de com s’han creat aquests bufadors. Val a dir que és una història geològica de les més senzilles d’entendre dins del món de la geologia.

També és un gran reducte per als apassionats de la botànica, ja que el seu microclima permet trobar espècies que no creixen a tot arreu.

El nom de Beví no s’ha de confondre amb el de Bebié. L’origen del nom dels Bufadors de Beví prové del Castell de Beví i no té a veure amb la població veïna de la Farga de Bebié, la qual moltes vegades porta a confusions.

Diuen que la zona dels Bufadors va ser dels últims reductes on membres del GRAPO foren tirotejats i morts per l’anomenada Guàrdia Civil el 19 de juny de 1981.

Si us interessa saber més d’aquest indret i del seu interès espeleològic us recomano l’obra de la molt digna conjunció de tres autors, que a part de les seves indiscutibles qualitats com a espeleòlegs sumen les competències en els àmbits respectius, geomorfològic, dibuix i biospeleològic. Fou publicat a la revista Espeleòleg núm. 34-35 (1983), amb el títol “Bufadors de Babí” i també el podeu trobar al blog http://espeleobloc.blogspot.com