Explicació de la ruta

Andorra té un llarg ventall de rutes, travesses i camins de muntanya on podem gaudir i contemplar la natura. Aquesta travessa del pic de Maia fins a la vall d’Incles —tot passant per l’estany de Siscaró— potser és la més assequible i fàcil per poder veure i contemplar els diferents paisatges, fauna i flora andorrans. Es pot fer en qualsevol època de l’any, ja que a l’hivern la podem realitzar fent esquí de muntanya.

La travessa comença al port d’Envalira (2.408 m), on podem arribar en cotxe o amb el bus de línia (L-4). Abans de començar a caminar podem contemplar el monument dedicat als primers homes que feien la treta de neu del port. Tot seguit, agafem el camí de jeep que puja cap al pic de Maia (2.614 m), on arribarem després de caminar uns 45 minuts i farem la primera parada. Al pic de Maia hi trobarem una caseta amb un repetidor de telecomunicacions. És una gran esplanada on solen pasturar els cavalls i, depèn de l’època de l’any, hi podrem sentir i veure marmotes. A la primavera, és un bon lloc per anar a collir xicoies i carreretes.

Té unes fantàstiques vistes: cap a l’oest, podem veure el poble del Pas de la Casa, l’estany de les Abelletes (on neix el riu Arieja), el coll del Pimorent i el pic Blanc. Mirant cap al sud-est, veurem tota la capçalera del riu Valira d’Orient (d’origen glacial) amb el cercle dels Colells i de Pessons anomenat també la corona d’Ariadna per la distribució que tenen els seus llacs. També podrem veure el pic Negre, el de Montmalús, el de l’Àliga, el de Pessons i el petit i gran Cubil. Mirant cap al nord veiem el pic de Casamanya i el pic de l’Estanyó.

Després de fer un mos, continuarem seguint la pista durant uns 20 minuts. Ens durà fins al coll d’Ortafà (2.537 m), on acaba la pista i comença el camí per la carena. En aquest punt ens queda la vall de St. Josep, a la dreta amb el refugi de la Portella i a l’esquerra amb els clots de Massat, on els ramats de vaques pasturen a l’estiu i puja el camí que surt a les bordes d’Envalira. Seguirem caminant durant 45 minuts per la carena, per un camí fàcil i bastant pla, fins a arribar al port Dret (2.564 m). En aquest punt conflueixen la vall de St. Josep , els clots de Massat i els clots de l’Os, que puja el camí de Soldeu. A l’esquerra veurem l’alt del Griu i tota la zona del terreny de concòrdia de les parròquies de Canillo i Encamp. Davant nostre, podem veure, en primer lloc, els pics de Casamanya, l’Estanyó i la Serrera; al fons, darrere del Casamanya, veiem despuntar el pic més alt d’Andorra, el Comapedrosa i, fins i tot, si el dia és clar, podem veure el massís de la Maladeta. Si tenim sort podrem contemplar voltors i aligots sobrevolant aquestes zones.

Girarem a la dreta, tot seguint un camí pla que en 25 minuts ens portarà fins al pas de les vaques que separa els clots de l’Os de la vall de Siscaró. S’anomena així perquè és per on el bestiar creua per canviar de zona de la primavera a l’estiu i podreu comprovar que és una gran superfície de pastura. En aquest punt podrem contemplar l’estany de Siscaró (que ocupa una superfície d’una hectàrea) a vista d’ocell, el tossal de Juclar, el pic d’Anrodat, el pic d’Escobes i el pic de Noè, que —segons diu la llegenda— és on Noè va amarrar la barca després del diluvi. A la primavera ens hi podem trobar encara alguna congesta de neu, en aquest pas.

A partir d’aquest punt, tota la travessa és de baixada. Deixem enrere els camins i pistes d’alta muntanya amb herba i poca vegetació i reprenem el camí baixant pel senderol que ens portarà (en 45 minuts) fins a l’estany de Siscaró (2.325 m). El primer tros de la baixada és una zona de terra i pedres en què hem de tenir cura de no relliscar encara que no és difícil, fins a arribar al començament del rierol de Siscaró. En aquest tram podem veure cabirols. El sender continua baixant seguint el rierol fins a arribar al llac, on podem trobar enciam de font i regalèssia.

Un cop al llac, podem fer un descans i menjar alguna cosa mentre gaudim de l’entorn i, si tenim llicència, fins i tot podem pescar, ja que és un hàbitat de la truita comuna. El llac té un color verdós perquè hi creix un arbust, Salsola vermiculata, que li dona aquest color. Pels voltants podem tornar a sentir i veure les marmotes, esquirols i granotes i podem observar una gran varietat d’ocells entre els quals hem de destacar l’Oenanthe, un pardal de petita mida que no supera els 30 grams de pes.

Seguirem la travessa pel camí que surt a l’esquerra del llac, ja que el que surt per la sortida és més difícil i poc practicable si està moll. Baixarem uns 30 minuts fins a arribar a les basses de Siscaró, una zona molt àmplia d’aiguamolls i còdols on trobarem la cabana de Siscaró. En aquest indret podrem veure els primers pins negres, abarsets (nerets), lliris de muntanya i la tora groga i blava (no s’ha de collir ni de tocar, ja que és verinosa).

Seguirem el curs del riu de Siscaró per anar baixant fins a l’encreuament dels camins d’Incles i Juclar durant uns 30 minuts. En aquest punt, seguint el camí de Juclar, tenim a 5 minuts una zona de pícnic anomenada Pont Travenc on ens podem acostar per descansar i omplir la cantimplora.

A partir d’aquest punt, baixarem per una pista envoltada d’un bosc de pi negre durant uns 20 minuts per arribar al fons de la vall d’Incles, al pont de la Baladosa (1.863 m), on trobem una borda reformada amb un bar restaurant i la sortida del camí de Fontargent (durant la guerra va ser un pas de refugiats).

Per acabar, ja només ens queden uns 3 km (1 h). Podem triar entre dos camins per arribar al peu de la vall d’Incles (1.748 m) i finalitzar la travessa: el de l’obac, que recorre la part esquerra de la vall entre boscos i bordes (casa típica andorrana), o per la carretera (on també podem agafar un trenet elèctric). Als dos camins hi podem trobar porcs senglars, grandalles (flor típica d’Andorra) a la primavera i cartells informatius de les tasques que antigament es feien a la vall. A l’hivern, també és un lloc ideal per fer-hi passejades amb raquetes de neu.