Contingut

Què és l’autoestima? Com es construeix al llarg de la vida?

L’autoestima és la imatge o valoració que cada un té de si mateix i que projecta cap als altres. És l’estima que ens tenim a nosaltres mateixos, la clau per sentir-nos satisfets. És la forma en la qual ens parlem, ens escoltem i ens mirem cada vegada que ens posem davant d’un mirall. El concepte que tenim sobre les nostres debilitats, capacitats o els nostres talents.

L’autoestima es comença a construir des del moment en el qual naixem i es va formant durant la infància i l’adolescència. No és innata sinó que es va edificant al llarg de tota la vida en funció de les experiències (tant les positives com les negatives), de la relació amb l’entorn i amb les persones amb les quals convivim (pares, mestres, monitors de lleure...).

L’autoestima és el nucli en el qual se sosté la personalitat i un dels aspectes més importants en el desenvolupament personal i social d’una persona. Factor clau en el benestar emocional i en la construcció de la felicitat. Es forja a través de les sensacions, pensaments, aprenentatges i sentiments.

És la base sobre la qual es construeix l’equilibri personal i la salut psicològica de cada individu. És un concepte molt vulnerable i flexible i punt de partida pel desenvolupament positiu de les relacions humanes, els aprenentatges, la creativitat i la iniciativa personal.

Alta i baixa autoestima

Un infant amb una autoestima sana té un autoconcepte de si mateix realista, és capaç de valorar les seves capacitats, reconèixer els seus punts febles i mostrar una adequada resposta emocional davant els errors o les dificultats que va trobant al llarg de la seva vida. Té una bona capacitat d’aprenentatge i per establir relacions positives amb l’entorn. Un nen amb bona autoestima és segur, valent i té una bona tolerància a la frustració.

Per contra, un nen o nena amb una baixa autoestima té una percepció negativa de si mateix amb tendència a mirar la vida de forma negativa i molt distorsionada. Són nens molt patidors, dependents i amb poca capacitat de gaudir de tot allò que els passa. Són infants més inestables, amb poca autonomia personal i amb dificultat per establir bones relacions entre iguals i amb els adults. Es mostren poc competents davant els problemes i sovint busquen culpables de tot allò que els passa.

Què cal ensenyar respecte a l’autoestima?

El millor que podem ensenyar a un infant és a estimar-se molt, sense condicions, a convertir-se en el seu millor company de viatge deixant de banda els complexos, les etiquetes i sense pretendre ser alguna cosa que no sent.

A mirar-se amb valentia ben endins sense retrets, excuses ni menyspreus. A parlar-se amb dolçor, amb paraules boniques que valorin tot allò que aconsegueix gràcies al seu esforç. A tractar-se amb respecte especialment quan les coses es compliquen, a ser amable amb les pròpies imperfeccions.

L’autoestima és un tresor molt fràgil, com podem ajudar els nostres petits a construir-la?

La clau d’una bona autoestima radica en el fet que els nostres petits se sentin estimats, respectats i valorats per tots aquells adults que els acompanyen i els estimen. Som el mirall en el qual s’observen diàriament i, per aquesta raó, és imprescindible que els retornem una imatge positiva d’ells amb il·lusió i molt d’amor.

Un infant es comprèn i es valora en la mida que és valorat i acceptat pels altres. Hem d’aconseguir que se sentin únics, valuosos, capaços de tot.

I com ho aconseguim?

1. Creant un bon vincle, una base afectiva segura. Siguem capaços de convertir-nos en una font de confort, seguretat i protecció per als nostres petits. Aconseguim que sentin que els acompanyem sense condició i els estimen no per allò que aconsegueixen sinó per allò que són. Demostrem-los amor i afecte diari amb temps de qualitat al seu costat. No ens cansem mai de recordar que els estimem molt i com en són d’importants per nosaltres.
2. Ajustant les nostres expectatives i nivell d’exigència, estimant-los tal com són i no com ens agradaria que fossin. Sense voler nens perfectes sinó feliços, acceptant les seves dificultats i errors. Confiem en ells, respectem els seus interessos, necessitats i ritmes per aprendre.
3. Felicitant-los per tot allò que són capaços d’aconseguir diàriament, utilitzant un llenguatge positiu, fem-los conscients de totes les fortaleses i capacitats que posseeixen.
4. Treballem diàriament la tolerància a la frustració, l’acceptació de l’error com a part essencial de l’aprenentatge. Ensenyem-los a relativitzar els fracassos, animem-los a prendre decisions i resoldre problemes assumint-ne les conseqüències.
5. Eliminem les etiquetes, les comparacions, els missatges en negatiu. Parem esment no sols al que els diem sinó a com ho diem. Realitzem crítiques constructives sempre referides a les accions i no a la personalitat. Corregim sense ferir, ajudem-los a ser cada dia una mica millor.
6. Eduquem-los en la cultura de l’agraïment, ensenyem-los a valorar tot allò que tenen a les seves vides, a donar les gràcies. Fem-los conscients de les seves converses interiors.
7. Animem-los a iniciar nous reptes, a prendre la iniciativa, a assumir riscos controlant el timó de les seves vides. A apostar per ells, a aprofitar les oportunitats, a somiar gran. A creure en la intuïció i la màgia de les primeres vegades. A superar les pors.
8. Siguem el millor mirall, un exemple positiu. Recordem que els nostres infants no sempre ens escolten, però sí que ens observen. Acceptem les nostres pròpies imperfeccions, demanem perdó quan sigui necessari, creixem de la mà al seu costat.

Oscar Wilde deia que “estimar-se un mateix és el començament d’una aventura que dura tota la vida”.