Del santuari de la Mare de Déu de Corbera al cogulló d’Estela

Del santuari de la Mare de Déu de Corbera al cogulló d’Estela
Excursió al Berguedà
Autor: Pau Pujol i Vilà

FITXA TÈCNICA

Zona: Rasos de Peguera (Berguedà)
Temps: 3-4 hores (amb parades curtes)
Recorregut: Circular
Desnivell: 450 metres positius
Dificultat: Moderada

Lloc inici: Santuari de la Mare de Déu de Corbera
Lloc arribada: Santuari de la Mare de Déu de Corbera
Edat adequada: Mitjans (9 - 11 anys) - Grans (12 - 15 anys) - Joves (16 - 18 anys) - Monitors/es
Època recomenada: Tot l’any

Cal portar:

Aigua, menjar, roba còmoda i calçat de muntanya

Com arribar:

En vehicle privat

Explicació de la ruta

A la comarca del Berguedà —entre la serra de Queralt, els rasos de Peguera i la serra d’Ensija— hi trobem un petit santuari dedicat a la Mare de Déu. Es tracta del santuari de Corbera o de la Mare de Déu de Corbera.

Arribar-hi és senzill. Des de Berga, cal enfilar-nos per la carretera cap al santuari de Queralt, tot passant per l’agregat de Fumanya. Seguidament, prendrem el camí que va en direcció als rasos de Peguera i aviat arribarem a Espinalbet.

Espinalbet, un agregat de Castellar del Riu, és on es troba el santuari de Corbera i on comença l’excursió que plantegem. Per arribar-hi des d’Espinalbet, sols cal seguir la pista asfaltada, coneguda també com el camí del coll d’Estela. Prenent aquest camí i deixant enrere diverses bifurcacions amb pistes de terra, en poc temps arribarem a l’edifici del santuari.

A la façana de l’edificació hi ha una fantàstica terrassa que convida a compartir bons moments amb aquells amb qui es viurà l’excursió. A finals del darrer curs d’esplai, amb les companyes i companys de l’Àmbit de l’Animació de la Fe del MCECC, vam fer aquesta excursió pel Berguedà i vam compartir una pregària amb la Mare de Déu de Corbera en aquesta petita terrassa.

El paisatge que podem apreciar des del santuari de Corbera és ben poc conegut. En primer terme s’hi troben els plans de Corbera, per on passa el GR-7, el qual també és conegut com el Camí dels Bons Homes. A l’altre vessant de la conca s’identifiquen clarament la serra de Queralt i la serra de la Tossa i, ja girant la mirada cap a l’oest, sobre els plans de Corbera i l’Avellanosa, a 1.869 m, s’hi troba el cogulló d’Estela, la fita de l’excursió.

L’excursió circular comença i acaba al mateix santuari, on (just al darrere) trobarem una pista forestal i un petit corriol que s’enfilen bosc amunt. Un bon tram del camí recorre per dins de boscos de pinàcies, és força ombrívol i amb un sotabosc prominent.

En poca estona arribarem a uns trams de clarianes. De fet, si fem l’excursió a l’estiu, en aquesta primera clariana hi trobarem un prat ben verd i, enmig d’aquest, el mas en ruïnes de Can Déu. Continuant caminant, des de l’era que es troba rere el mas, ja podrem intuir part del breu ascens que ens manca, ja que, mirant al sud, albirarem els plans de Corbera, els quals es troben just als peus del santuari.

Seguint el viarany, creuarem el torrent de Tagast, un rierol pel qual acostuma a rajar un xic d’aigua durant tot l’any, ja que brolla de la bona acumulació d’aigua de l’interior de la muntanya. Deixant enrere el torrent, l’ascens es pronuncia amb corriols irregulars, i serà en un punt força proper on recomanem fer una parada per recuperar forces i continuar badant amb el paisatge.

El sender condueix directament a la font de Tagast, on ja amb el primer tram de l’excursió a la motxilla podrem aturar-nos a beure una mica d’aigua ben fresca. Qualsevol indret vora la font o enmig dels plans de Tagast esdevé idíl·lic per dedicar-hi un respir durant la sortida i, sense cap altra panoràmica a la vista, jaure i admirar el vessant nord de la serra de Queralt.

Seguit dels plans de Tagast, el camí esdevé un clar flanqueig que ronda pels peus de la torreta dels Enginyers i la roca d’Auró. Tot enfilant el vessant, arribarem al coll d’Estela. Allà s’hi troben uns grans blocs de pedra que ens donen la benvinguda a uns prats ben verds on, ben a prop, hi trobarem la font d’Estela, la qual està envoltada de vegetació prepirenaica i de bons racons idonis per aturar-s’hi, fer un bon mos a mitja excursió i carregar energies.

Ja al coll d’Estela, el camí que ens queda per arribar al cim del cogulló d’Estela és molt agraït. Anirem resseguint un sender que travessa el llom de la muntanya, tot passant per un parell de prats sense gaire desnivell i un parell de trams de bosc. En pocs metres, el camí canvia de vessant i remunta un parell de parets que requereixen perícia. És en aquest racó, rere el cogulló d’Estela, des d’on podrem començar a albirar a l’horitzó la vall del Lord o el massís del port del Compte, entre altres indrets.

El pedregós sender s’enfila al cogulló d’Estela on, en arribar dalt de tot, trobarem una panoràmica de gairebé tres-cents seixanta graus. El cim és força exposat i hem d’atendre molt per on es trepitja. Si seiem just davant la creu de ferro, tan característica d’aquest turó del Berguedà, i girem la mirada cap a l’est, en primer terme, identificarem tot el recorregut de l’excursió, des del santuari de Corbera fins als plans de Tagast. Envoltant aquests indrets, la serra de Corbera i el serrat de la Figuerassa i, just per sobre d’aquesta darrera serra, el pantà de la Baells, omplert per les aigües que baixen del Llobregat i els seus afluents des de la serra del Cadí i Moixeró.

A l’altura de la Baells ja albirarem la serra de la Covil i, tornant a travessar el riu Llobregat, on al clot trobaríem Sant Quirze de Pedret, reconeixerem la serra de la Petita, la qual flanqueja amb la ciutat de Berga, i la serra de Queralt, que podrem identificar clarament tot i veure’n el vessant més obac i força desconegut per la majoria. Es tracta sens dubte d’una muntanya plena de camins i corriols i, sols amb temps i bona orientació, podrem descobrir un gran nombre dels seus racons, com per exemple el cap de Tartaneda, des d’on també (si comptem amb un molt bon dia) arribarem a veure gran part de la Depressió Central, amb la muntanya de Montserrat al fons, o fins i tot, la serra de l’Obac o el massís del Montseny.

L’ascens garanteix una panoràmica integral i vista a la meitat sud-est del cogulló d’Estela. Seguim amb la mirada a l’horitzó, però ara a la meitat sud-oest. Just entre el massís on ens trobem i l’obaga de la serra dels Lladres hi ha el conegut pla de Campllong on, enmig de pinedes de pi roig, es troba l’emblemàtic Pi de les Tres Branques. Rere la serra dels Lladres o serra de la Tossa es troba la serra dels Tossals i és en aquest punt on s’albira la serra de Busa, la qual dona la benvinguda a la coneguda vall del Lord, reconeguda per les peculiars crestes que es banyen a les aigües del pantà de la Llosa del Cavall. Un indret que sols veurem si no hi ha calitja a la vall. Al final d’aquesta vall trobarem la serra de Querol i el massís del port del Compte.

Ja en darrer terme, en el vessant nord-oest, el que podem arribar a identificar a la llunyania és la serra del Verd i els rasos de Peguera, aquest darrer ja ben a la vora del cogulló d’Estela.

El Berguedà és una terra amb incomptables indrets per descobrir: hi tenim cims, crestes, rius i salts, miradors naturals... I totes aquestes descobertes es poden fer amb infants, joves, famílies o amb el mateix equip de monitores i monitors dels vostres centres d’esplai. A prop del santuari de la Mare de Déu de Corbera ens podem arribar, des del santuari de Queralt, als rasos de Peguera, passant per la vila abandonada de Peguera, als peus de la serra d’Ensija, tot començant a enfilar el Camí dels Bons Homes i coneixent la seva història.

Viure una bona excursió no té cap secret. El seu èxit és fer realitat l’afany de compartir una experiència (sigui de descoberta de l’entorn, de construir grup o d’introspecció i creixement personal) i, de fet, aquests ítems, a tall d’exemple, es poden arribar a combinar en una bona excursió.

Editat per:

En conveni amb:

Amb la col·laboració de: