Contingut

Els éssers humans tenen unes normes que s’han donat entre tots i totes i que regeixen el seu dia a dia. Si s’ha estat atent a les notícies els últims anys, es pot veure com el sistema mundial existent està canviant. Seria irresponsable no reconèixer que alguns d’aquests canvis tornen enrere, en una època on la societat no estava tan empoderada com actualment. En general, però, la societat avança cap a una democràcia més plena, en què les persones siguin capaces de decidir com volen viure. Ja el 1989, amb l’aprovació de la Convenció dels Drets dels Infants, es preveia que qualsevol noi o noia tenia el dret a la llibertat d’expressió i a ser escoltat. Quasi trenta-un anys després, el lleure, com a motor de transformació social, és l’espai perfecte per mostrar als infants la importància d’una vida activa en tot allò que els afecta. És per això que és feina dels monitors oferir totes les eines al seu abast per treballar amb els infants la presa de decisions, la corresponsabilitat o el sentiment de comunitat que coexisteix en un mateix espai.

Què vol dir participar?

És important tenir clars alguns conceptes abans de pensar en com es pot acompanyar els infants en l’empoderament com a actors principals de les decisions que els afecten. Una pregunta bàsica que s’ha de fer és: què és la democràcia? Segons l’Institut d’Estudis Catalans, la democràcia és un sistema de govern en què tots els membres de la comunitat participen de forma igualitària en les decisions que els afecten. La forma més habitual és la democràcia representativa, en la qual els ciutadans escullen unes persones que, valgui la redundància, representen els seus interessos. Són els coneguts com a parlamentaris que treballen, entre d’altres, al Parlament de Catalunya. Allà, després dels debats i de la negociació, s’adopten les normes que marquen la societat. Com que no són els ciutadans els qui prenen directament les decisions, es parla de democràcia representativa. Tanmateix, la democràcia representativa ha presentat alguns dèficits, com ara la incapacitat per incorporar la mateixa veu dels ciutadans a les decisions que es prenen. Sona paradoxal, però és així. Per això cal explorar noves maneres de decidir de forma més eficient i amb sentit. En conseqüència, apareix la idea de democràcia participativa. Aquesta consisteix a involucrar d’una manera més directa els ciutadans respecte a les decisions que es prenen. Tot i que les primeres mostres de democràcia participativa d’àmbit “macro” van agafar volada a partir del moviment 15M, els exemples més clars de democràcia participativa s’han produït a escala local.

Cal ressaltar que la idea de democràcia participativa implica la decisió per part dels membres d’una comunitat i la participació. Què vol dir participar? La teoria més acceptada és la de l’acadèmic Roger Hart. Ell considera que la participació implica compartir decisions que afecten la vida pròpia i la vida de la comunitat on es viu. S’observa, doncs, que és una idea molt unida a la democràcia participativa. També defensava una idea molt interessant i que crec que els esplais i caus han d’incorporar en els seus projectes educatius de centre (PEC): els infants han d’aprendre a ser ciutadans competents i sensibles, sovint acompanyats pels adults. S’han de dotar espais als infants perquè siguin ells mateixos els que impulsin un projecte, però també resulta molt interessant i educatiu proposar l’acompanyament de l’adult. En aquest sentit, la democràcia participativa va més enllà de la simple decisió. Així, per poder prendre decisions cal un procés previ de formació i de preparació (aquí hi intervé l’adult). D’aquesta manera, les decisions que es prenen tenen una raó de ser i un fonament. I és tot això el que el lleure ha de començar a treballar o seguir explorant.

Com es treballa?

I, com es treballa? El més senzill és, sense cap mena de dubte, implicar els infants i joves en la construcció de la planificació de l’activitat. També en l’avaluació d’aquesta. Si es va un pas més enllà, ells han de ser els que dirigeixen l’activitat: preparació, realització i avaluació. És aquí on els monitors, els adults, han d’incidir per tal de poder-los acompanyar i que aprenguin, per exemple, a pensar en el vessant pedagògic de les activitats de lleure. Però l’acompanyament de l’adult no ha d’anar en detriment de la responsabilitat dels infants. És, de fet, aquesta corresponsabilitat un dels ensenyaments més vitals que poden transmetre els monitors i monitores. Altres maneres, més tradicionals, són la realització d’activitats de reflexió, com ara un cinefòrum, o el desenvolupament de jocs de rol. En aquests últims, sempre és interessant deixar que els membres del grup acordin les normes de grup. A més, aquest últim exemple es pot traslladar a les normes de convivència d’una secció.

Dues propostes finals

I per acabar, dues propostes: d’una banda, fomentar la participació en els consells d’infants dels pobles i ciutats i, de l’altra, crear activitats d’aprenentatge-servei (ApS) amb entitats del barri, del districte o del poble. D’aquesta manera, els infants aprenen i a la vegada fan un servei a la comunitat. Són propostes perquè el canvi de model polític, que neix al lleure, inclogui tothom igual.