Explicació de la ruta

Per poder arribar al poble de Valldemossa en transport públic és necessari agafar un bus que parteix de Palma, concretament de l’estació Intermodal (tingueu en compte que els horaris d’estiu i hivern són diferents). Si, per altra banda, volem arribar amb transport privat, a Valldemossa (a uns 20 minuts de Palma) caldrà que aparquem prop del camp de futbol, ja que la gran majoria de zones d’aparcament són de pagament. I penseu que no és una ruta circular i acabarem al poble de Deià.

Valldemossa és un poble envoltat de la serra de Tramuntana i es caracteritza pels seus carrers empedrats i un ric patrimoni cultural. El 1867, l’arxiduc Lluís Salvador d’Àustria va arribar a aquestes terres, va comprar un gran nombre de finques entre Valldemossa i Deià i va construir una àmplia xarxa de camins i miradors. L’arxiduc va realitzar estudis, dibuixos i escrits sobre les Illes, com per exemple el Die Balearen.

El tram que farem està dins la Ruta de la Pedra en Sec o GR-221, un sender de gran recorregut que travessa la serra de Tramuntana de Mallorca de punta a punta, des del port d’Andratx fins al cap de Formentor. La ruta compta actualment amb 167 km oberts i senyalitzats, dels quals 85 km corresponen a l’itinerari principal i 82 km formen part de les variants. El senderista disposa de 4 etapes completes. Quan s’hagi acabat i senyalitzat tot el camí, el GR-221 tindrà 271 km transitables, distribuïts en 8 etapes. Al final de cada etapa, hi haurà un refugi de la xarxa del Consell de Mallorca on pernoctar, ja que no està permès fer-ho a l’aire lliure. L’etapa que es detallarà a continuació va de Valldemossa a Deià pel camí de s’Arxiduc.

Comencem a Valldemossa i anem del camp de futbol fins al carrer Oliveres, on comença a l’ascensió a la font de s’Abeurada i el pla des Pouet. Passem un botador de fusta i iniciem el camí, que es caracteritza per un pendent suau, però constant que fa revolts. Pugem per un camí rost, fins que agafem una drecera que surt de la dreta del camí, i que en realitat és el vell camí de ferradura. Així com anem pujant, a darrere, ens apareixeran les vistes del poble de Valldemossa. En arribar a dalt ens trobem un portell sense barrera que dona entrada al pla. Aquesta pujada és de 45 minuts aproximadament i ara mateix ens trobem a 685 m d’altura.

Hem de tenir en compte que, actualment, l’accés al pla des Pouet està restringit i és necessari demanar permís per accedir-hi. Prèviament, haureu d’avisar del dia que hi anireu i de quantes persones sereu mitjançant la plana web www.muntanyadelvoltor.com. El fet que l’accés estigui restringit és per poder minimitzar l’impacte humà al qual està sotmès aquest paratge i, en cas de no haver demanat permís, hi ha una ruta alternativa oberta al públic. Amb tot, recomanem molt fer el procediment.

El pla des Pouet era un antic centre d’abastiment i distribució d’aigua entre els carboners de la zona. Allà hi trobarem un pou i una gran esplanada amb un alzinar frondós. Al nostre voltant veiem sitges, barraques de carboner i clapers, és a dir, apilaments de pedres per poder conrear el camp. El nostre camí segueix a l’altura del pou, on haurem de girar a la dreta i ens endinsarem dins l’alzinar, per on una pujada suau ens conduirà en poc temps al coll de Son Gallard. Aquest indret és un entreforc de camins: a la dreta, en pujada, avança l’itinerari cap al camí de l’Arxiduc i el puig Caragolí, per on continuem. En aquest coll, l’Arxiduc hi feu construir uns pedrissos que convergeixen en forma d’angle. Després d’un ascens suau i unes quantes corbes, finalment arribem a l’estret de Son Gallard (770 m). Aquí observem que es conserva un coll de caça. La caça del tord amb una xarxa entre dues branques en llocs de pas d’aus és una tècnica de caça d’aus característica de Mallorca i Menorca.

Des d’aquest punt podem desviar-nos del camí que estem fent per anar a visitar la cova de l’ermità Guiem, un lloc d’ocupació anacorètica des del s. XVII. Es tracta d’una ermita oberta al públic (hi trobem objectes de caràcter religiós) i es manté cuidada i en perfecte estat. Els orígens d’aquesta cova ja apareixen al Die Balearen de l’arxiduc Lluís Salvador sota el nom d’ermita de Son Moragues, ja que els terrenys de la possessió es coneixen així. La cova té uns 23 metres de costat a costat distribuïts en 5 espais: vestíbul, aljub, cuina, dormitori i una espècie de traster. Té llum natural que entra per les roques i un pou.

Una vegada visitada la cova, tornem al camí original per arribar al tros més espectacular de la nostra ruta: el camí de l’Arxiduc. Aquest camí va ser construït per l’Arxiduc Lluís Salvador a finals del s. XIX, i va manar fer-lo per poder-lo recórrer a cavall com a esbarjo i per amor al paisatge de la serra. Aquest és el punt més alt del recorregut (923 m) i ens deixa vistes a cala Deià, Deià, port de Sóller i la Foradada. És important fer aquesta ruta sense boira, perquè si no, no podrem veure les espectaculars vistes.

El camí es caracteritza per estar fet amb la tècnica de pedra en sec, que actualment encara es conserva, consistent a col·locar les pedres en funció de la forma i mida. Aquestes queden unides per efecte de la gravetat, sense utilitzar ciment, la qual cosa permet el pas de l’aigua entre les pedres, minimitzant els possibles esfondraments i evitant transportar material des de llocs llunyans a la zona de construcció. A part de camins, amb la mateixa tècnica també es fan els marges, cosa que té implicacions ambientals especialment remarcables en matèria d’estabilització de vessants i prevenció d’incendis forestals. Aquesta tècnica s’ha declarat patrimoni cultural immaterial de la UNESCO.

En aquest punt hem de tenir en compte que si fem tot el camí de s’Arxiduc podríem arribar al puig Caragolí (945 m) o al puig des Teix (1064 m), però la nostra ruta continua cap a Deià, és per això que hem d’estar atents en el camí i veure un desviament a l’esquerra per començar a fer la baixada. Aquesta baixada es fa entre pronunciades roques i ens endinsem als cingles de Son Rul·lan. No presenta cap dificultat important, però s’ha d’anar amb compte, ja que es dibuixa un sender amb ziga-zagues importants envoltades d’un bosc d’alzines.

Seguim baixant per un camí empedrat cap a la vall de Deià i passem per la font de les Rotes, que s’estén per davall d’una gran marjada. De baixada observem el castell del Moro (296 m), o castell des Molí, perquè és dins els terrenys d’aquesta possessió. Era un castell de defensa i vigilància del camí vell que unia Valldemossa i Deià i també de la part costanera.

Seguim baixant pel camí vell entre marjades i acabem a la possessió del Molí fins a arribar a la carretera de Deià. Si seguim una mica més endavant trobarem el refugi públic de Can Boi per si hi volem passar la nit o si no, Deià disposa de bus públic per tornar al nostre punt d’inici.