Contingut

Ens cal molta empatia i fer un esforç per recordar què vam sentir, què ens feia respecte, què ens il·lusionava, què enyoraríem de l’etapa d’infant... En definitiva, transportar-nos a aquell/a adolescent que vam ser, per saber com acompanyar-lo en aquest important canvi dins el centre. Un canvi en la manera de veure i viure el lleure, passant de “ser el centre” a “centrar-se en els altres”. Incorporar-se com a monitor/a és enfrontar-se a moltes novetats i escenaris desconeguts i, per això, és necessari un acompanyament, per tal que els i les joves tinguin uns referents amb qui fer aquest procés d’aprenentatge.

L’objectiu d’aquest manual és donar eines a centres d’esplai i agrupaments escolta per dissenyar un projecte de premonitoratge propi, adaptat a les necessitats i oportunitats de cada realitat. Es presenten cinc temàtiques sobre les quals cal reflexionar per tal de dissenyar el mateix projecte educatiu de premonitors/es.

Joves: una mirada al grup de joves

Abans de res, hem de plantejar-nos en quin perfil de joves és millor centrar aquest projecte formatiu. Per fer-ho, cal pensar estratègicament per tal d’encaixar-ho a nivell de centre i que esdevingui una millora qualitativa pel que fa a l’equip de monitors/es a llarg termini. Algunes qüestions que cal tenir presents són:

• L’edat: quants anys han de tenir els joves (16, 17, 18...)? Què encaixa millor en relació amb l’organització global del centre, els diferents grups, l’equip de monitors/es...?
• Objectiu: l’etapa de premonitoratge és el pas previ a valorar si el jove vol ser o no monitor/a o bé és l’etapa de formació del jove que ja ha decidit fer de monitor/a?
• Responsabilitats: si els premonitors/es són menors d’edat, recomanem als centres d’esplai i agrupaments que els tractin com a participants (recollir autoritzacions, fitxes mèdiques, etc.).
• Identitat: malgrat que es tracti d’un grup que es troba entremig de la realitat dels infants i la dels monitors/es, ens cal atendre’l com a tal, per tal que tingui una identitat pròpia i no quedi desplaçat d’uns i altres.
• Joves amb necessitats educatives especials: com a agent inclusiu, en cas que tinguem joves amb necessitats educatives especials, haurem de treballar-ho per tal d’ajustar el seguiment i la valoració a les habilitats i capacitats de la persona en concret.
• Les famílies: és bo compartir amb les famílies dels joves quines són les implicacions de l’etapa que començaran a viure, per tal que ho coneguin i també ho puguin acompanyar.

Referents: una mirada a qui acompanya

Durant el seu procés d’aprenentatge, el grup de joves pot comptar amb diferents tipus de monitors/es referents. A grans trets, podem diferenciar entre:

• Referents directes: és clau que els premonitors/es tinguin un/s monitor/s concrets que es responsabilitzin del projecte i esdevinguin els seus acompanyants directes. Cal que aquestes persones tinguin experiència i coneguin bé l’entitat des de totes les dimensions. Podem pensar en persones que són o han sigut responsables del centre, monitors/es veterans que estan finalitzant el seu pas per l’esplai o, fins i tot, recuperar exmonitors/es que puguin engrescar-se amb aquest projecte.
• Altres referents: altres monitors/es que participen puntualment del procés d’acompanyament. Poden ser monitors/es o exmonitors/es que porten a terme alguna de les formacions, o bé els monitors/es d’on els joves van a fer la part pràctica de la formació.
• Tot l’equip: un aspecte important que s’ha de tenir en compte és que tot l’equip de monitors/es o caps esdevé un exemple per als premonitors/es. Es tingui una relació més o menys directa, cal tenir present això i actuar amb responsabilitat, exemple i, sobretot, com un suport per a qui comença.

Formació teòrica: què hem de saber per educar

L’etapa formativa ha d’incloure una part teòrica en la qual es treballin els aspectes claus per acompanyar el jove a prendre consciència del canvi de rol a l’esplai o a l’agrupament. En ser una formació interna, cada centre ha de posar en valor aquells aspectes que considera més importants o identitaris del seu agrupament o centre d’esplai, establint una certa diferència amb la formació reglada que posteriorment el jove pot rebre per tenir el títol de monitor/a de lleure.

Aquesta formació no ha de ser només tècnica sinó també vista com un procés de creixement i discerniment del jove. A grans trets, hauria de centrar-se a treballar:

• Jo com a monitor/a: reflexionar sobre un/a mateix/a, les mateixes habilitats, qualitats i punts de millora, compromís, relació amb l’equip...
• El mateix centre: conèixer l’ideari del centre, el funcionament intern, les xarxes de les quals forma part...
• La tasca educativa: què vol dir educar, quin és el procés educatiu que cal seguir (preparació - realització - avaluació), aprendre tècniques i recursos, reflexionar sobre els càstigs...

Formació pràctica: com portar a la pràctica la tasca educativa

L’etapa formativa també ha d’incloure una part pràctica perquè el/la jove experimenti el rol de monitor/a. S’ha d’entendre com un espai de prova i error en el qual el/la jove premonitor/a (a través de l’experiència) pugui veure i analitzar allò que fa bé i els punts de millora.

 Algunes qüestions que cal tenir presents a l’hora d’organitzar aquesta part formativa:

• Tipologia: cada centre ha d’adaptar el període de pràctiques en funció de la seva realitat, de manera que es poden concentrar en un trimestre, en unes colònies, repartir-lo durant l’any o bé en moments puntuals.
• Distribució: el repartiment dels joves entre els grups d’infants s’ha de fer tenint presents aspectes com la distància educativa, les preferències del o la jove o les necessitats dels grups.
• Experimentació del PRA: el/la jove ha de tenir l’oportunitat de viure tot el procés educatiu d’una activitat, des de la preparació fins a l’avaluació.

Avaluació i selecció

Avaluació

Tot procés formatiu ha d’incloure una bona avaluació, que ha d’estar molt ben planificada perquè tingui sentit i esdevingui una avaluació formativa per ella mateixa. L’objectiu principal és que sigui una eina útil perquè el/la mateix/a jove n’extregui un aprenentatge i, sobretot, una conclusió envers si vol esdevenir o no monitor/a i quins són els seus punts forts i de millora.

Perquè sigui així, cada centre ha de dissenyar el seu procés avaluador responent a quatre qüestions principals:

• Què: concretant els ítems per valorar més rellevants: d’actitud, de valors, de capacitats i habilitats…
• Qui: especificant les persones que intervindran en l’avaluació: els monitors/es, el grup d’iguals, el mateix jove...
• Com: definint quines eines d’avaluació es faran servir: reunions, graelles, rúbriques...
• Quan: planificant en quins moments es portaran a terme les avaluacions: a l’inici, a cada sessió, durant les pràctiques, al final de tot...

Selecció

Tanmateix, com a centre ens hem de plantejar si posteriorment a la formació es farà una selecció. Per ajudar a la reflexió, oferim quatre idees o recomanacions:

• Sostenibilitat de l’equip: la incorporació de nous monitors/es a l’equip s’ha de fer amb cura i vetllant per un futur equip sostenible, evitant la sobre-dimensió i vetllant per la intergeneracionalitat.
• Decisió argumentada: la presa de decisió sobre la incorporació o no d’un/a monitor/a a l’equip s’ha de fer valorant tots els elements tinguts en compte en el procés avaluador.
• Comunicació individual: el/la jove està en un procés educatiu i, per tant, a l’hora de comunicar-li la decisió presa cal trobar el moment i el temps adequat. Cal dedicar-li una estona de qualitat i valor, en què es pugui fer una valoració global de la seva etapa formativa.
• Alternatives proposades: en cas que el/la jove no s’incorpori a l’equip de monitors/es hem d’oferir-li altres possibilitats de voluntariat, ja que es pot fer un servei a la societat des d’altres vessants o entitats.

Aquest manual està basat en el recurs elaborat per l’Àmbit Pedagògic del MCECC Premonis: com ho fem?, que podeu trobar a:

www.peretarres.org/mcecc/publicacions-materials-recursos/materials-recursos/2020_01_31_Recurs_premonis_com_ho_fem