Explicació de la ruta

La muntanya de Montserrat és un paratge que ens permet descobrir racons ben bonics i grans panoràmiques en un entorn únic que remou quelcom a tothom qui visita l’indret i el que significa. A Montserrat molts trobem serenor, refugi, pregària, família... Almenys és el que personalment hi trobo. Per això, abans de tot, us convido a rumiar què significa per vosaltres la muntanya de Montserrat i, un cop us rondi alguna idea, comencem a endinsar-nos al massís montserratí.

En aquesta excursió farem un recorregut circular pel Parc Natural de Montserrat, començant des del mateix monestir de Montserrat, visitant algunes de les ermites i pujant al cim més alt del massís.

Arribats al conjunt monàstic, creuem la plaça de la Creu fins a la plaça de l’Abat Oliva i, des d’aquí, enfilarem el Camí de Sant Miquel, que ressegueix suaument el vessant sud-est del massís, envoltat d’uns boscos ben frondosos. Al bell mig del camí, hi trobem un petit càmping, opció idònia per si es vol acampar amb el grup d’esplai o d’agrupament (acostuma a obrir d’abril a octubre, truqueu-hi per fer-ne la reserva). Caminant, trobem altres punts d’interès: de fet, just abans de trobar el càmping, podem alçar la vista i albirar la canal dels Micos, més endavant el portal de Sant Miquel i en un parell de revolts arribarem a Sant Miquel. D’allí podem carenejar un sortint fins la creu de Sant Miquel, on trobarem un fantàstic mirador natural i podrem admirar el monestir de Montserrat, les agulles que el coronen, el riu Llobregat o el massís de Sant Llorenç del Munt i l’Obac.

Deixant enrere el mirador de la creu, al pla de Sant Miquel hi ha situada l’ermita que en dona nom, i un xic més endavant una gran bassa que recull aigua dels torrents de la serra Llarga. Seguidament, arribem al pla dels Soldats, una cruïlla de camins amb una panoràmica meravellosa del litoral central català. Des d’aquesta esplanada, resseguim la serra Llarga pel camí de les Ermites, on ja veurem que l’entorn canvia considerablement. De fet, deixem enrere els boscos d’alzines i comencem a voltar pels majestuosos blocs de conglomerat del parc natural. Seguint el camí pavimentat, arribarem al pla de les Taràntules, una verdadera cruïlla d’itineraris montserratins, els més coneguts: el de les ermites i el de Sant Jeroni. En aquesta zona planera també s’hi troba l’estació superior del funicular de Sant Joan, amb origen a la plaça de la Creu, als peus del monestir.

La descoberta continua pel camí de Sant Joan, on ben aviat arribarem a una de les ermites més accessibles de Montserrat: la capella de Sant Joan es troba al capdamunt de la serra que pren el seu nom, però l’excursió ens presentarà més ermites. El camí que proposem es dirigeix a la falda de les primeres agulles d’aquest vessant, on trobem una llarga bauma amb les restes de les antigues ermites de Sant Joan i Sant Onofre.

Visitat el conjunt, seguim el camí que sinuosament enfila la canal, i a dalt hi trobem les restes d’una altra ermita, la de Santa Magdalena, la qual dona nom a les agulles que l’envolten. Des d’aquest clot, ens arribarem caminant a un altre mirador natural de la serra, la miranda de Santa Magdalena (1.131 m). És aquí, en una agulla força planera, des d’on ja podem veure part del massís i podem reconèixer algun dels blocs de conglomerat més emblemàtics, com els cims de l’Albarda Castellana o el de Sant Jeroni, aquest darrer serà la propera fita de la ruta.

L’ascens s’atura, el recorregut torna a la clotada de Santa Magdalena i d’allí baixem al camí de Sant Jeroni. Situades enmig de les agulles de la Magdalena Inferior i Superior, hi trobem unes escales ben abruptes i, en aquest racó ben desconegut, podrem veure el monestir de Montserrat des de les altures. Arribats al sender, girem a l’esquerra, tot passant per la falda de les agulles de la Magdalena Superior i la Gorra Frígia, on el camí torna a envoltar-se de boscos i continua vorejant els blocs.

El camí ens permet descobrir un magnífic balcó enmig de la muntanya, situat sobre del pla dels Ocells, on podem aturar-nos en grup i badar de la immensa panoràmica catalana del vessant sud-oest de la serra de Montserrat. Passem el mirador i el camí a Sant Jeroni ressegueix la magnífica serra de l’Alzina de les Paparres, tot dirigint-nos a la capçalera del torrent de Santa Maria, on també arriba el camí Vell de Sant Jeroni que té origen al monestir de Montserrat (serà aquest camí el que seguirem en tornar, per completar la ruta circular). Aquesta cruïlla permet fer una avaluació enmig de l’activitat i, en cas que s’escaigui, modificar-ne el recorregut i tornar al monestir directament. Cal tenir present que aquest itinerari serà el que haurem de seguir de tornada: senzillament ressegueix la vall per dins del bosc, sense cap camí que el flanquegi, tot passant pels plans dels Escurçons i dels Ocells, el pas dels Francesos i les Escales de Jacob, abans d’arribar al monestir.

L’excursió continua sender amunt, ressegueix la vall entre agulles i canals montserratines i, després d’uns revolts, arribarem a la zona boscosa del Tabor, on trobem l’ermita de Sant Jeroni i un bon grapat de camins, com per exemple el corriol que puja tota la canal de Sant Jeroni des de Santa Cecília, o el que puja al mirador i al serrat del Moro, un parell de cims situats a la façana septentrional del massís. L’opció més recomanada des de l’ermita és l’ascens al cim de Sant Jeroni (1.236 m).

El darrer tram de l’excursió, abans de refer camí i tornar al monestir, consta d’un sender ben marcat i pavimentat. Pujant-hi, a la banda esquerra del sender anirem trobant força corriols que s’apleguen en direcció al turó de l’Albarda Castellana (1.178 m), el qual és el sostre comarcal del Baix Llobregat, o bé tornem als boscos del Tabor. Aviat deixem enrere els boscos i matollades i ja enfilem cap al cim, trobarem una escalinata que, del munt de graons que té, pot arribar a desanimar... Però assolim-la plegats, gaudim l’ascens per la carena de Sant Jeroni, alcem la mirada per veure tot el que ens envolta i, en un tres i no res, arribarem al cim!

Som a Sant Jeroni, dalt de tot de la muntanya de Montserrat, un indret increïble i privilegiat per contemplar gran part de la serra i del país. A primer terme, i al voltant del cim, podrem reconèixer la zona dels Ecos i, més al fons, els Frares Encantats i les Agulles. Vista des del cim, la façana nord és veritablement imponent i, com bé intuireu, s’agraeixen els dies radiants, ja que des de Sant Jeroni i amb l’ajuda de la rosa dels vents situada al cim, podem arribar a identificar una bona part de la geografia catalana: la serra del Montsec o cims com el Mont Perdut o l’Aneto (a l’Aragó), els Besiberris o el massís de la pica d’Estats, el Cadí-Moixeró, el Puigmal, Bastiments i el Canigó (aquest darrer a França), i ja més a la vora, el Puigsacalm, el Montseny o la Serralada Litoral.

La muntanya de Montserrat convida a descobrir, i no sols l’entorn, sinó un mateix, a créixer i a compartir camins i reflexions amb qui es camina. Seguit de l’excursió circular, i en clau de cloenda, es pot visitar el monestir i la Mare de Déu de Montserrat.