Contingut

L’assetjament (el bullying en la versió anglesa) és aquella conducta de maltractament psicològic i/o físic, generalment en el marc escolar, d’un alumne o grup d’alumnes envers un company, de forma reiterada, intencionada i amb abús o desequilibri de poder.

L’assetjament, com a realitat multidimensional, inclou conductes físiques (agressions, empentes, cops...), psicològiques (insultar, posar malnoms, burlar-se, humiliar, menystenir, avergonyir ...) i socials (ignorar, no deixar participar, excloure d’un grup...).

Si la situació de violència es produeix a les xarxes socials, parlem de ciberassetjament.

Segons diferents estudis (https://www.savethechildren.es/publicaciones/yo-eso-no-juego i https://www.adolescents.cat/noticia/41346/dades-sobre-bullying-catalunya-has-saber), l’assetjament és una realitat present i constant en el món educatiu malgrat que, ocasionalment, és poc detectada, es relativitza i es confon amb “situacions pròpies i normals d’infants i joves”. Les dades ens alerten i situen al voltant del 15 % els alumnes que verbalitzen haver patit assetjament en el darrer curs.

Algunes pistes per entendre l’assetjament

Crear un clima de convivència i de cooperació en l’espai educatiu serà fonamental per prevenir situacions d’assetjament. En els models d’aprenentatge perviuen, ocasionalment, actuacions basades en la comparació o en la competitivitat de resultats. Cal insistir en aquells models que filtren l’altra persona com a figura de vinculació emocional, d’enriquiment personal i/o font d’aprenentatges.

Com a realitat social, en l’assetjament, apareixen diferents rols que possibiliten la situació: probablement, un o dos “rols agressors” siguin acompanyats per uns quants “rols seguidors” i tolerats per un conjunt de “rols passius” i altres “rols espectadors”. La pressió social pot convertir en “agressors” o “còmplices” alguns membres del grup que difícilment haurien engegat el procés.

Malauradament, la víctima d’assetjament pot experimentar, com en altres tipus de maltractament, sentiments de culpa o vergonya que bloquegen els canals per demanar ajuda i fer visible la situació.

Educació en el lleure i assetjament:

Des de l’esplai podem actuar en els tres moments de l’assetjament que requereixen una resposta educativa.

Prevenció:

- Generar grups i espais de convivència basats en la cooperació, la inclusió, l’atenció a la diversitat... En definitiva, espais on tothom s’ha de sentir còmode i acollit.

- Prendre cura de la necessitat d’abandonar del tot models competitius, visions empobrides de l’altre, estereotips, judicis gratuïts, comentaris ofensius, bromes “que no fan gràcia”...

- Oferir propostes educatives enriquidores i plenes a partir d’idearis basats en una visió positiva de l’altre, de les relacions entre les persones i del compromís amb un món i una societat més igualitària i justa.

Detecció:

- Crear un clima de confiança on l’infant se senti segur i còmode per poder expressar allò que l’angoixa, allò que el destorba i, fins i tot, allò que l’avergonyeix. No hem de forçar ningú a dir res que no vulgui, però sí que cal transmetre el missatge que té l’oportunitat de fer-ho.

- Tenir la capacitat d’encabir emocionalment i acceptar incondicionalment qualsevol vivència o situació que els infants i joves ens comparteixen.

- Obrir canals de comunicació, si cal, amb famílies, escoles i altres equipaments. Tenim la possibilitat d’oferir-nos com a mediadors davant situacions de conflicte o malestar.

Actuació:

- Proporcionar un espai de pau i de tranquil·litat. L’infant assetjat troba un espai càlid i entranyable davant la situació que està vivint.

- Promoure situacions i moments d’acompanyament i de proximitat. Un context d’oci regenerador, reparador i ple de vivències positives i joioses per poder gaudir de la vida i de la relació amb els altres.

- Fer realitat la resiliència per poder sortir “reforçat” de situacions difícils i negatives. És la capacitat de superació per esdevenir motor de canvi personal i dels altres.

Eines i recursos:

Cal estar alerta als indicadors, que acostumen a aparèixer a mesura que es produeix i avança l'assetjament:

- Físics: vòmits, mal de cap, mal de panxa, pèrdua de gana, malsons i insomni...

- Retraïment social: no vol sortir sol, perd l’interès per anar amb amics, passa massa estona a l’habitació, costa que vagi a l’esplai...

- “Síndrome de diumenge a la nit”: el dia abans de tornar a l’escola hi ha un alt nivell d’ansietat.

- Irritabilitat, ansietat generalitzada, canvis de caràcter, s’enfada per no res, baralles amb germans o iguals més petits...

- Sentiment de culpa, depressió, vergonya...

- Disminució del rendiment escolar.

- Parlar de l’escola l’inquieta molt o directament no en vol parlar.

Dinàmiques per treballar l’assetjament

- Dinàmiques de comunicació: parlar d’un mateix i de sentiments propis costa i es un procés comunicatiu complex. Per això proposem fugir de preguntes massa directes i fer dinàmiques amb elements “neutres” que obrin canals de comunicació de manera més subtil. Per exemple, definir-se amb una sèrie televisiva, triar un país on es vulgui viatjar, proposar una situació on s’ha de triar entre diferents opcions (situació límit), fer votacions...

- Dinàmiques de cohesió grupal: potencien la necessitat de l’altre i aspectes com la confiança o l’empatia. Per exemple, caminar guiats per l’altre o pel grup amb els ulls tapats, caure enrere esperant que t’agafin, situacions on cada personatge ha de desenvolupar un rol dins del grup...

- Dinàmiques de conflicte: aportar eines per a la gestió i la resolució del conflicte sembla més estratègic que no pas intentar evitar-lo o negar-lo. El conflicte és inherent a la realitat humana, però com el gestionem té molt a veure amb l’educació.

Els iguals i l’assetjament

Com tantes vegades en educació, els iguals, els mateixos infants i joves, seran una peça clau en la nostra tasca davant l’assetjament. Necessitem educands empoderats, lliures i feliços que no necessitin generar violència davant els seus companys per aconseguir “beneficis” o “reforços” personals. 

Un nou repte se’ns presenta als educadors i educadores: cal estar alerta, cal detectar situacions, cal avisar i denunciar... però especialment, cal ser-hi amb la nostra presència lleugera, per donar un missatge de pau i tranquil·litat. Deia Ismael Serrano en una cançó: El odio es muy aburrido y, en el fondo, no se lo cree nadie.