Explicació de la ruta

La comarca del Maresme compta amb una fantàstica combinació de mar i muntanya, la qual cosa pronuncia el seu encant natural. Per descobrir-la, podem rondar pel passeig marítim de les seves viles costaneres o resseguir la Cornisa, la qual es troba al capdamunt de la Serralada Litoral i acull la nostra proposta excursionista.

A continuació, presentem dos recorreguts per muntanya: ambdós són aptes per a totes les edats i els podem enllaçar i fer-hi activitats o àpats durant el camí. Aquesta ruta circular maresmenca ens garanteix recórrer una bona part de la Serralada Litoral, tot descobrint grans racons i miradors naturals.

Pujada a Sant Mateu des de Premià de Mar

La primera excursió té com a inici el poble de Premià de Mar, on podem arribar en transport públic des de Mataró o Barcelona. Un cop siguem en aquesta bonica vila costanera, pujarem tota la riera de Premià, fins a arribar a Premià de Dalt. Amb el grup, en menys d’una hora ja podem ser al nucli antic de Premià de Dalt, i és en aquest punt on deixarem enrere l’asfalt dels carrers per començar a rondar corriols i pistes forestals.

Premià de Dalt es troba en una petita vall als peus de la muntanya de Sant Mateu. Tota la vila queda enclotada entre turons de poc més de quatre-cents metres i, en tractar-se d’un dels vessants de la serralada més pronunciats, hi trobem un bon nombre de corriols, els quals permeten descobrir la immensitat de la muntanya des de dins dels boscos. Es tracta de camins molt concorreguts per corredors i ciclistes.

Arribats a l’antiga plaça de l’Ajuntament de Premià de Dalt, trobem un forn de pa. Al darrere d’aquest hi ha un carreró que ja enfila cap a la serralada, el seguim fins a arribar a un cul-de-sac. Al final del passeig hi ha unes escales de rocs, i aquí comença el conegut com a camí de Serviol. Es tracta d’un petit sender, que neix a la Cornisa i ressegueix el torrent de Serviol fins a la seva unió amb la riera premianenca. Aquest corriol permet guanyar desnivell amb certa agilitat, deixant enrere el poble de Premià de Dalt.

El camí de Serviol creua pinedes i dues pistes forestals, i és en la segona cruïlla on deixem el corriol per arribar a l’era anomenada plana del Mal Temps. Aquest planell, ja situat al capdamunt de la Serralada Litoral, és un fantàstic espai per fer-hi activitats, i alhora permet reposar abans de descobrir el primer mirador de l’excursió.

El turó d’en Baldiri, situat al capdamunt del terme de Teià, mostra una panoràmica extraordinària, en què es pot veure la rodalia de Barcelona i Collserola, fins al massís del Garraf, Montserrat o Sant Llorenç del Munt i l’Obac i, amb moltíssima sort, durant les albes més serenes, hi podrem albirar l’ombra de la serra de Tramuntana, a Mallorca.

Marxem del turó d’en Baldiri desfent camí fins a la Cornisa, on enfilem la pista forestal que creua el camp de la Figuera. És al coll de Can Gallemí on admirem una nova estampa de la comarca: a l’esquerra dels planells de Sant Mateu veiem la masia de Can Riera, a l’horitzó el massís del Montseny i a la dreta de la petita vall el conjunt de Sant Mateu.

El recorregut finalitza al capdamunt de la muntanya de Sant Mateu, la qual és coronada per una ermita romànica del segle XI. Davant d’aquesta, hi trobem una nova esplanada idònia per fer-hi activitats. De fet, són diverses les ocasions en què, durant el curs, ens locals hi celebren aplecs i trobades, com per exemple la tradicional pujada del pessebre, en la qual participa activament el Centre d’Esplai Parroquial de Premià de Mar.

En els darrers anys, l’entorn de l’ermita ha estat considerablement modificat per activitats humanes: entre altres elements, s’ha habilitat un petit bar i una hípica als terrenys de davant de la masia. Tot i això, el conjunt de l’ermita segueix ben conservat i habitualment s’hi pot entrar, admirar la petita nau, pregar i, si ho voleu, fer sonar la campana.

Per a tots aquells grups que us hàgiu quedat amb ganes de seguir descobrint la zona, us presentem una segona excursió. És un recorregut apte per enllaçar amb el primer itinerari. En cas d’enllestir l’excursió a Sant Mateu, hi ha molts camins de retorn a Premià, el més recomanable és desfer el recorregut explicat o resseguir la pista forestal que passa per la Cadira del Bisbe.

Caminem de Sant Mateu a la Roca d’en Toni

Deixem enrere l’ermita de Sant Mateu, baixem als plans de Sant Mateu i voregem els tancats de cavalls. El camí porta a la font de Sant Mateu, on podem baixar per unes escales de travesses de fusta. Fa anys que no hi brolla aigua i, per tant, recomanem no comptar-hi com a punt d’avituallament.

La pista forestal passa just per sobre la font i els prats, i abans d’arribar a la Cornisa, pel vessant obac de la muntanya, veurem aparèixer múltiples corriols. Endinsar-nos al bosc per aquests camins permet una gran descoberta de l’entorn, per això recomanem fer una prèvia per conèixer els senders o portar un dispositiu que permeti orientar-nos amb detall, ja que poden ser confusos si no es coneixen prou.

L’itinerari continua carenejant la Serralada Litoral, i ens dirigeix a la cruïlla vilassarenca de la Creu de Can Boquet. En aquest punt, proposem resseguir la pista forestal que voreja dues vinyes, ben boniques durant l’estiu. El camí ens condueix a la roca d’en Toni, un dels dòlmens més coneguts de tot el Maresme. Arribats aquí, i en cas de fer una ruta d’etapes, es podria enllaçar amb la Ruta Prehistòrica de la Roca del Vallès, excursió presentada a la revista Estris núm. 226.

Ja al dolmen, comença el camí de tornada, tot fent mitja volta i caminant per la mateixa pista de la Cornisa. Tornarem a passar per punts com el pla de la Molinera i la seva alzina monumental, i just abans d’arribar a l’estació elèctrica de Sant Mateu, agafem la primera pista forestal que va directe a Premià de Dalt. Abans d’arribar al conjunt urbà, però, visitarem un parell de miradors naturals.

Les pistes forestals premianenques són ben enrevessades. Tot i això, pel fet de veure constantment el mar i la vall, l’orientació és considerablement senzilla. En aquest cas, hem de baixar en direcció al vessant de Vilassar, i després d’un parell de revolts, arribarem als peus del turó d’en Bernadó, on es troba un mirador natural ben menut i feréstec. Seguim el descens per la pista forestal i, en el darrer tram, hi trobem un bon regal de final de la sortida, el turó d’en Cases.

Aquest petit turó ofereix una increïble panoràmica del litoral, en què es veuen les viles costaneres del Baix Maresme i les muntanyes del Montcabrer, Burriac o el massís del Montnegre a l’horitzó. És en aquest punt de l’excursió on ens acomiadem de la muntanya. Aviat apareixem al santuari de la Cisa, i d’allí ja tornem al poble de Premià de Mar per tornar cap a casa després d’una gran descoberta per les muntanyes del Maresme.