Explicació de la ruta

Aquesta excursió correspon a un tram d’una ruta de sis dies (un total de 90 quilòmetres travessant la Selva i la Garrotxa) que vam realitzar amb el nostre equip el darrer any que érem monitors. Per això, volem agrair i dedicar aquest article a la Mireia Subirana, la Meritxell Calafell, la Júlia Canals, la Vanessa Gómez, la Ione Oller, la Raquel Padilla, en Jordi Rabasseda, en Lluís Subirana i en Martí Utset, els nostres companys i companyes en una experiència de vuit anys i en l’aventura viscuda preparant i realitzant aquesta ruta.

L'estació del Pasteral 

El nostre punt de sortida és l’antiga estació del Pasteral, una estació del desaparegut ferrocarril Girona-Olot. Aquesta explotació ferroviària va ser inaugurada el 13 de novembre del 1895, amb un primer tram de 22 quilòmetres que unia Amer amb Salt, gestionat per la Companyia del Ferrocarril d’Olot a Girona, i es va clausurar el 1969. Afortunadament, l’antiga estació es troba en bon estat de conservació gràcies a haver esdevingut la llar de l’Escola d’Art de la Cellera de Ter (comarca de la Selva) i és un Bé Cultural d’Interès Local amb una arquitectura singular. L’estació representa un espai idoni per aparcar el vehicle i descansar una estona prenent el sol amb una brisa agradable. El ciclista i l’excursionista també poden gaudir d’una estona de repòs en un punt singular de la nostra geografia.

L'excursió

Sortint de l’estació del Pasteral, enfilem camí tot agafant la ruta Voramera, que ens porta, en primer lloc, al pantà del Pasteral, un embassament de mur de gravetat d’uns 17 quilòmetres de llargada i aproximadament 3 quilòmetres d’amplada amb una capacitat màxima de 2 hectòmetres cúbics (dos milions de litres). Val la pena aturar-se un parell de minuts a escoltar la remor de l’aigua i veure les carpes des dels murs d’aquest embassament per tornar a emprendre el camí per la ruta Voramera, que està perfectament senyalitzada i ens acompanya i il·lustra la passejada amb cartells explicatius sobre el recorregut, l’entorn i la vegetació i la fauna autòctona. 

Prosseguint el camí, convé tenir present que el ferm pot ser inestable, especialment després d’episodis de pluges. És molt important dur un calçat adequat i anar a poc a poc per evitar relliscar o enfonsar massa el peu en el fang si decidim fer aquesta ruta a la tardor o a la primavera.

El nostre camí comença en descens fins a un observatori d’aus molt proper a l’aiguabarreig, que és el punt on es troben el riu Ter i el riu Brugent. D’entre totes les aus que podem observar en aquest punt i durant la resta de la nostra ruta, podem destacar el bernat pescaire i diferents espècies d’ànecs.

La nostra caminada esdevindrà entre pollancres i verns a la vora de la riera. Durant tota la ruta Voramera, seguirem el camí acompanyats pel riu Brugent a la nostra dreta. Convé portar un vestuari adequat, així com aigua i repel·lent d’insectes, especialment pels mosquits en els mesos d’estiu. En dies calorosos, en aquesta àrea riberenca, la xafogor pot complicar la caminada, però ràpidament arribarem a zones més obertes on la circulació de la brisa ens ajudarà a prosseguir el nostre camí.

Seguint sota l’ombra de verns, plataners i polls acabarem trobant una petita tanca, que protegeix un camp d’avellaners, amb una porta que haurem d’obrir i tenir la gentilesa de tancar. Un centenar de metres més endavant ens trobarem amb una altra tanca i haurem de repetir l’operació per entrar en una clariana ampla on es pot parar un moment a beure aigua per seguir la ruta en trams alterns d’ombra, ara més ventilada, i clariana.

A poc a poc, arribarem al municipi d’Amer. Una part agradable de la nostra ruta pot ser perdre’s pels carrers d’aquesta petita localitat catalana de prop de 2.500 habitants.

Aquests carrers amb encant rural ens conduiran fins a la plaça porxada de la vila: un espai ampli i diàfan on podem veure amerenques i amerencs fent vida en la tranquil·litat del seu poble.

D’aquesta localitat, convé destacar-ne el monestir, consagrat l’any 949 per part d’un jove comte Borrell II de Barcelona (927-992) en una cerimònia en la qual el comte va aportar diferents béns que van afavorir que aquesta abadia gaudís d’un període de gran prosperitat amb independència, només subjecta a ordres directes de Roma.

Múltiples fets històrics interessants i esdeveniments singulars acompanyen la història d’aquesta abadia. De tota la llarga llista que hom pot trobar als arxius i cercant per la xarxa, o passant un agradable matí intercanviant informació amb amerencs i amerenques, convé destacar-ne dos. En primer lloc, el seu origen: segons la llegenda, aquest monestir fou fundat per l’emperador Carlemany (742-814) a Sant Medir de Cartellà, el Gironès, l’any 820. Els arxius històrics, però, atribueixen la seva fundació en aquest mateix any a l’abat Deodat. Fos qui fos realment el fundador, el fet és que originàriament la comunitat monàstica es trobava al Gironès i, posteriorment, va passar a la Selva, al seu emplaçament actual. En segon lloc, l’abadia va patir les conseqüències de la Guerra dels Segadors (o de Secessió) contra Felip IV, que va durar del 1640 al 1652. Concretament, el monestir d’Amer va patir la destrucció del seu campanar romànic, el qual havia sobreviscut prèviament al terratrèmol de 1427, que va sacsejar la vila. L’actual campanar data de l’any 1900 i fou edificat sobre les runes i restes de l’antiga joia romànica d’Amer.

Per un carrer ample paral·lel al monestir i que fa pujada, prosseguirem el nostre camí i abandonarem Amer per la seva antiga estació. Entrem a la Via Verda o Ruta del Carrilet pel seu origen. A l’inici d’aquest segon tram de la nostra excursió, hi ha un punt d’informació on podem llogar bicis per encetar la passejada per la Via Verda.

En aquest segon tram de la nostra ruta tornarem a endinsar-nos sota l’ombra dels arbres, passant del paisatge de ribera que ens ha acompanyat des del Pasteral a una vegetació de tipus ombrívol i boscós. Ràpidament, ens trobarem en l’antic recorregut del tren d’Olot a Girona transitat per excursionistes a peu i ciclistes. Disposa de bancs a diferents punts per aturar-se a descansar a l’ombra d’alzines, pins i castanyers, entre altres arbres.

La Via Verda combina visions de passadissos entre la roca i les alzines que poden recordar les escenes dels camins que Frodo i els seus companys de viatge van seguir per sortir de la seva estimada Comarca, en aquelles meravelloses aventures que l’escriptor britànic John Ronald Reuel Tolkien va imaginar.

El nostre camí sota l’ombra de la variada vegetació de la zona ens sorprèn amb la presència de ponts de fusta enmig de clarianes que trenquen la monotonia del paisatge, permetent-nos contemplar la bellesa del cingle del Far, que domina imponent la vall d’Amer des dels seus 1.111 metres d’altura. Entre les transicions de sorra a fusta sota l’ombra de castanyers i alzines, el paisatge es troba esquitxat per restes de l’antiga via del ferrocarril que va originar aquesta ruta. Alguna travessa de fusta o punt elèctric enrunat ens sorprèn al pas, camuflant-se amb la vegetació i dotant d’un encant particular el nostre camí.

No podem deixar d’anomenar els múltiples miradors que podem trobar a diferents punts de la Ruta del Carrilet, sovint acompanyats de plaques amb explicacions interessants sobre les meravelles naturals i històriques que ens podem entretenir a admirar al llarg d’aquesta excursió.

La Via Verda ens acaba portant cap a una petita desviació que val molt la pena: la gorga de Santa Margarida. Girant a la dreta, descendirem durant uns 15 minuts per un camí ocult que fa ziga-zaga i, amb l’ajut d’escales i baranes tant naturals com de fabricació humana, arribarem a l’espectacular gorga de Santa Margarida, on podrem remullar-nos merescudament.

Després del bany tranquil i refrescant, tornem al camí principal de la Ruta del Carrilet i prosseguim cap a la localitat de Les Planes d’Hostoles, a la qual arribarem en escassos 30 minuts, finalitzant així aquest agradable recorregut pel nord de la Selva, envoltats de natura, amb una recompensa refrescant en una gorga impressionant i una visió final de la Garrotxa i els Pirineus.