Explicació de la ruta

Les capçaleres del Ter i del Freser formen un paratge meravellós i únic per presentar l’alta muntanya als grups de joves de l’esplai o agrupament. La travessa ens permetrà descobrir la magnitud dels seus paisatges, passejarem per boscos alpins, rius, torrents i gorges, planells de prats d’herba o plens de roques, colls i cims ben pelats, i fins i tot algun estany pirinenc.

En aquest indret del Pirineu oriental, tal com revela el nom del parc natural, hi neixen els rius Ter i Freser. Tot l’any baixen amb força i, en època del desglaç, el cabal es pronuncia i les lleres dels rius es vesteixen d’un verd radiant, que perdura fins ben entrat l’estiu.

L’entorn descrit serà el que trobarem a l’inici de la travessa, ja que es recomana fer-la en època estival i així evitar la neu a les muntanyes i reduir la probabilitat de situacions meteorològiques adverses. En les rutes, i sobretot en alta muntanya, realitzar el recorregut prèviament a l’activitat permet conèixer la zona, assegurar punts d’aigua indicats, espais d’activitats o aturades, punts de cobertura mòbil...

Arribats a Queralbs, el punt d’inici d’aquesta ruta de muntanya, desfem la carretera que puja de Ribes de Freser i, al revolt de la Farga, seguim la pista forestal de la central hidroelèctrica de Daió, situada al ben mig de la vall del Freser, on comença el primer ascens de l’itinerari.

El camí ressegueix el curs del riu, tot passant pel Salt del Grill i les boniques gorges del Freser, on podem fer una bona aturada per recuperar forces. Creuades les gorges i el pont de les Marrades, el sender, ben marcat, s’enfila amb força tot vorejant el vessant nord-oest del Balandrau.

L’ascens és continu i la panoràmica que deixem rere nostre va eixamplant-se: en poc temps s’albira el conjunt de les gorges i fins i tot la collada de Fontalba, punt d’inici de l’ascens al Puigmal. El camí ens conduirà fins a un petit sortint i serà en aquest punt on ja podrem respirar.

La bellesa del planell de les Egües, les dues valls que conflueixen en pla, juntament amb el refugi Coma de Vaca, fita de la primera etapa, captivaran tot el grup. L’ascens ha acabat per aquesta jornada, sols resta baixar pel Mantinell i reposar al refugi guardat o pernoctar al mateix planell.

L’endemà, ja a la coma de Vaca, tenim dues opcions: continuar la travessa en direcció al naixement el riu Freser o fer l’ascens circular a l’emblemàtic cim del Torreneules (l’August Jutglar en presentava aquesta ruta a la revista Estris número 219), fet que representaria incloure una etapa més a l’itinerari.

La segona etapa ens permetrà enfilar tota la vall del Freser i, passat el naixement del riu, descobrir una joia del Pirineu oriental. Creuar el planell és relativament àgil. El camí es pronuncia just abans d’arribar a l’estret del Freser, que ens rep amb un nou pla, tot presentant la llarga coma de Fresers.

El camí no té pèrdua: creua la coma de Fresers mentre voreja el riu, la qual va recollint aigua dels cims més alts de les capçaleres a través de petits afluents del Freser, com el torrent de les Barraques. Pujarem fins a trobar-nos el camí de Núria a Ulldeter, que uneix els colls de Tirapits i de la Marrana, però la proposta que fem és un xic més agosarada tècnicament i requereix ascendir el coll de Freser, situat entre els pics de Freser i Bastiments.

Durant la pujada, amb un camí força intuïtiu i de considerable desnivell, trobarem les fonts del Freser, on molt probablement podrem omplir les cantimplores. Des d’aquí, en cas d’inclemències meteorològiques, es pot pujar a la cabana de Tirapits, una antiga barraca sota el coll de Tirapits, que pot ser ben útil com a refugi d’emergència. Passat el naixement del riu, deixem enrere els prats: ara les tarteres prenen el protagonisme i caldrà prestar molta més atenció a cada passa.

Arribats al coll de Freser, podrem veure una gran panoràmica de les capçaleres, amb la vall del Freser al capdavant i al fons la serra del Catllar, el coll de la Marrana i el Gra de Fajol a l’esquerra i ja a la dreta la serra de la Vaca i els darrers cims de l’Olla de Núria. I girant la mirada cap al vessant francès, veurem el final d’etapa: la Coma Mitjana.

El descens a la vall francesa de Coma Mitjana requerirà perícia per identificar el camí i certa tècnica per creuar les tarteres. A l’estany de Coma Mitjana, a una cota de 2.500 metres, podrem pernoctar ben arrecerats de les crestes pirinenques. Es tracta d’un paratge increïble, inhòspit i ben enclotat entre els pics catalans de l’Infern, Freser, Bastiments i Bacivers.

Mantenint viu l’esperit de la travessa, la tercera etapa continua descobrint les capçaleres del Ter i del Freser. Enfilant el coll de Bacivers, deixem enrere la Coma Mitjana. L’ascens és pronunciat, però, amb un xic de sort, podrem veure alguns ramats d’isards enmig de les tarteres.

Arribats al coll de més de 2.700 metres, podrem admirar el circ de Bacivers amb el seu pic i estany característic, i a l’horitzó l’imponent massís del Canigó. I ja enmig de la cresta, sols ens queda coronar el cim més alt del parc. A escassos cent metres de desnivell trobem el piolet dels Bastiments, el qual ens donarà la benvinguda a l’esquena d’aquest cim tan popular en l’excursionisme català. Resseguint la carena, s’arriba al pic i, ja més endavant, a la creu que rep els ascensos des del vessant sud.

Al cim dels Bastiments, a 2.880 metres, la panoràmica muntanyenca és esplèndida: es contempla el circ d’Ulldeter, la vall del Freser i es perfilen alguns dels pics que envolten la vall de Núria. En aquest racó de món, el més recomanable és fer un bon glop d’aigua, un mos, obrir el plànol o la guia de muntanya i reconèixer l’horitzó, fer una fotografia de grup i senzillament badar i abstraure’s amb la magnitud de l’entorn.

L’itinerari de la jornada continua amb el descens per la zona dels Emprius fins al conegut coll de la Marrana. Serà allí on tindrem l’opció, si el grup té energia, de fer un ràpid ascens al Gra de Fajol. Si estem cansats, podrem seguir el camí de Núria a Ulldeter i fer la baixada fins al refugi d’Ulldeter, situat en un extens planell, als peus del vessant obac del Gra de Fajol. En aquest refugi guardat, a tocar de l’estació d’esquí de Vallter 2000, acaba la tercera etapa.

La darrera etapa de la travessa ressegueix el sender transpirinenc (GR-11) fins a la vila de Setcases, on podrem agafar un autocar de línia fins a Ripoll. En aquest tram de la ruta descobrirem grans racons de la vall de Carlat, com el pla d’Hospitalets, el pla de la Molina i el seu refugi, o la clotada de la riera de Carboner, entre d’altres.

Les capçaleres del Ter i del Freser són una zona muntanyosa ben completa, exigent i acollidora, idònia per realitzar-hi una travessa amb el grup de joves de l’agrupament o l’esplai i fer activitats de descoberta amb un centre d’interès que ho inclogui. Les etapes proposades compten amb punts d’aigua, llocs per pernoctar superiors a la cota de 2.000 metres i opcions de modificar la ruta durant bona part de les etapes, en cas d’inclemències meteorològiques. Salut i a gaudir de la bona muntanya!