Explicació de la ruta

L’Alt Pirineu és l’alta muntanya catalana per excel·lència, formant un dels millors escenaris per conèixer i admirar la flora i la fauna pirinenca i albirar comes, crestes i pics espectaculars. Per descobrir bé aquest espai natural, el més recomanable és realitzar una travessa de diversos dies. El recorregut que presentarem ens permetrà recórrer parcialment el Parc Natural de l’Alt Pirineu.

El paisatge muntanyenc d’aquest recorregut serà ben exigent, amb etapes de considerables desnivells acumulats i alguns trams ben tècnics. Per això, el més adequat és haver realitzat prèviament, amb el grup de participants, rutes i activitats d’un nivell similar, i així poder gaudir amb garanties de la immensitat i riquesa natural dels indrets muntanyencs.

La travessa comença a la vila de Tavascan, situada al capdamunt de la pallaresa Vall de Cardós. Des d’allí trobarem un munt d’excursions i itineraris: per exemple, podríem arribar-nos als Plaus de Boldís, als estanys del Port o de Mariola passant per Graus i Quanca, o fins i tot recórrer la coneguda Porta del Cel, un circuit que uneix quatre refugis a través de paratges com el massís de la Pica d’Estats o el de Certascan, entre d’altres.

Sortint de Tavascan prenem la pista forestal que ressegueix la Noguera de Lladorre. Aquest primer tram ens conduirà al pla de Boavi entre boscos pirinencs, passant per bordes i la presa de Montalto, darrer punt on es pot accedir en vehicle. El sender continua vorejant el riu i creua els plans de Castellassos i de la Borda. En aquest darrer s’inicia un dels ascensos directes al massís de Certascan, i serà el punt d’unió de la ruta circular.

El pla de Boavi rep els grups excursionistes en un entorn plàcid: els boscos envolten l’immens prat i, rere els arbres, imponents parets s’enfilen fins al cel com la Solana de Llurri o les Aspres de Broate. Després de creuar la plana fins al pont de Boavi, l’ascens es pronuncia a través d’una espectacular avetosa, i enmig d’aquesta i el seu brancam, identificarem la remor d’un monumental salt d’aigua: la cascada de Broate.

El riu Broate ens acompanyarà durant la resta de l’etapa. Passada la cota dos mil, vorejarem quatre replans, fantàstics paratges que ens conduiran fins al final del dia, la pleta de Broate, on al capdamunt del seu estany trobem el refugi de Broate, un equipament propietat de la FEEC i sense guarda, en el qual no cal reserva, però cal tenir present que només se’n permet l’ús en cas d’emergència. [Etapa 1: 14,5 km +1.175 m]

L’inici de la segona etapa remunta el port de Broate. Un tortuós camí ens permet admirar la solitària vall de Broate, amb un horitzó imponent: el massís de la Pica d’Estats. Ja al port fronterer, s’albira la vall francesa de Montestaure, amb el seu estany com a protagonista. El descens del port de Broate pel vessant francès és un dels trams més tècnics de tota la travessa. El camí és clar i la tartera ben pronunciada, per aquest motiu cal atendre moltíssim cada passa del descens. L’estany de Montestaure esdevé una de les fites de la jornada, i d’aquí el descens continua fins a la zona d’orris en ruïnes del pla de Cortal.

Ja en aquest pla, banyat pel riu de l’Artiga, el camí enllaça amb l’itinerari de la Portal de Cel, concretament a l’etapa entre els refugis de Pinet i de Certascan. El sender, ja marcat, s’enfila per un nou coll fronterer. Al port de l’Artiga, s’hi arriba per una potent tartera de rocs immensos, molt ben fitat i intuïtiu. Es guanya alçada amb rapidesa, fins a arribar al capdamunt de la carena pirinenca i albirar les dues valls i un dels objectius de les pròximes etapes: el massís de Certascan.

Arribats en aquest segon coll, la ruta de la jornada continua novament per terres pallareses, ara en descens continuat i per sender obert fins als aiguamolls de Guiló, on podrem resseguir el riu en direcció a l’estany de Romedo de Baix per pernoctar-hi. [Etapa 2: 7,5 km +725 m]

La travessa continua amb una tercera i suau etapa fins al refugi de Certascan, trepitjant el circuit de la Porta del Cel. El Riu de Guiló acompanya el recorregut fins a l’Estany de Romedo de Baix, que el vorejarem en sentit ascendent, arribant a l’estany de Romedo de Dalt.

La conca i el conjunt de Romedo formen una veritable joia pirinenca i acull una munió d’estanys d’origen glacial. A cada passa admirarem la bellesa de l’entorn, el sol i el núvol jugarà amb la llum dels estanys, que passaran de ser d’un blau cristal·lí o turquesa a un gris dens i mirall dels murs del voltant.

El tram del dia continua i enfila un port de muntanya, deixant enrere l’estany de Romedo de Dalt. La sorpresa és gran quan se supera el pedregar i s’arriba al capdamunt del coll de Llurri: davant s’albira la imponent cascada de Certascan, que brolla directament de la fita excursionista, l’estany de Certascan.

Durant el descens podrem badar amb el salt d’aigua, i arribats a mig vessant tornarem a enfilar pronunciadament el camí cap a l’estany. Ja al capdamunt del segon port, trobarem un estanyol i després el llogaret de pernoctació, el refugi de Certascan. [Etapa 3: 5 km +450 m]

La proposta del quart jorn és de descans per la zona de Certascan. Disposem de diverses excursions assequibles amb camp base al refugi guardat. En primer lloc, podem ascendir al popular pic de Certascan, passant per l’estany i el coll que prenen el seu nom, o podem pujar a cims secundaris, que compten amb unes panoràmiques increïbles, com el Cap de Canalets (un cim molt assequible) i el pic de Guerossos, amb una cresta final molt tècnica. [Etapa 4, II: 8,6 km +710 m]

Després de quatre dies d’alta muntanya, arriba la darrera etapa de la travessa: pur descens! Des de l’estany de Certascan es torna fins als peus del coll de Llurri, deixant enrere els escarpats vessants per arribar a prats i boscos. La borda de Llurri dona la benvinguda a la pleta de Tornapígol, des d’on baixarem al conegut pla de la Borda, el qual ja és conegut pels excursionistes de la primera etapa d’aquesta mateixa ruta, i des d’on es desfarà la pista forestal fins a la vila de Tavascan. [Etapa 5: 13 km -1.100 m]

Presentada la travessa, només falta planificar l’activitat de descoberta per l’Alt Pirineu. El recorregut ofereix una riquesa paisatgística espectacular. Podem descobrir parts del Pirineu més feréstec com el circ de Broate, rondar conques glacials com les de Romedo o Certascan, i amb un xic de sort veure fauna autòctona, com isards, marmotes, serps i altres animalons, i tot agrupat en un imponent massís a les altures de la vall del riu Cardós. L’itinerari compta amb múltiples punts d’aigua per avituallar-se i amb possibilitats de modificar etapes en cas d’inclemències meteorològiques.

L’Alt Pirineu és salvatge i acollidor alhora. En definitiva, és pura muntanya per descobrir i viure-la. Salut i que gaudiu de la bona muntanya!