Zameen, Samander, hawa

Zameen, Samander, hawa
Autor: Istar Montull

Participants: Infants entre 5 i 10 anys


Edats:
Petits (4 - 8 anys) - Mitjans (9 - 11 anys)


Espai: Espai obert o sala amb espai per moure’ns


Durada: 15-20 minuts

Descripció:
Proposta de joc amb perspectiva intercultural per a infants de tot arreu, tenint en compte els infants de diversos orígens que tenim (o no) al grup d'Esplai o Cau.

Objectius

  • Fer visibles les llengües maternes i d’origen dels participants que trobem al grup.
  • Reconèixer i valorar l’existència de llengües diferents de les conegudes europees (i a través de la llengua, estarem valorant i aprenent la seva cultura d’origen i identitat).
  • Treballar la cohesió de grup coneixent les nostres diferències d’arrel.
  • Treballar la rapidesa d’estímuls i coordinació.

Material necessari

  • Cartolines amb les 3 paraules escrites per tal de poder-les mostrar al grup i aprendre-les.
  • Guix per marcar 3 línies a terra.

Introducció

Prèviament al joc, farem una petita introducció on expliquem la importància de saber quines llengües saben parlar els nostres companys/es per tal de conèixer bé com és la cultura de la qual formen part. L’infant d’origen, per exemple pakistanès, explicarà que parla català/castellà amb nosaltres perquè l’entenguem, però que també parla altres llengües a casa com l’urdú o panjabi.

És llavors quan l’infant serà el professor de la seva llengua. Escriurà la paraula “terra”, “mar” i “aire” per poder ensenyar-los a pronunciar-la als companys de grup. Així doncs, un cop hagin après les 3 paraules i les diferenciïn, marcarem 3 línies a terra i explicarem el joc.

Tots els infants se situen un darrere l’altre, en fila, en la línia que els proposem que serà terra ferma, preparat per la primera consigna en llengua urdú.

Desenvolupament

Les monitores s’hauran assegurat que les 3 paraules en urdú són “terra”, “mar” i “aire” i explicaran el funcionament del joc.

Hi ha 3 línies paral·leles marcades a terra. La de més a la dreta és aire, la del mig és terra (zona on poden esperar i estar segurs) i la línia de l’esquerra és mar.

Segons la paraula en urdú que decideixi el líder del grup, la resta del grup haurà de córrer fins a la línia que digui. Hi ha l’opció d’anar eliminant, qui s’equivoqui de línia/paraula o bé, l’última persona que arribi a la línia marcada.

El guanyador/a, i per tant l’últim a ser eliminat, serà el líder de la següent ronda i serà la persona que dirà les paraules en urdú.

Avaluació

En acabar convé fer una petita reflexió sobre la importància de conèixer la cultura dels nostres amics del grup, i podem fer algunes preguntes als infants com:

  • Com s’ha sentit l’infant pakistanès, fent servir la seva llengua materna per jugar?
  • Els companys/es han après paraules en altres idiomes. Els ha estat difícil?
  • Ara que ja saben 3 paraules, en voldrien aprendre més de llengua urdú? Sabeu on es parla aquesta llengua, a part del Pakistan?

Editat per:

En conveni amb:

Amb la col·laboració de: