Introducció

En cap moment explicarem als infants que és un joc sense eliminats. Estan molt acostumats a divertir-se competint i tot el que sigui contrari els sembla, ja d’entrada, avorrit.

Desenvolupament

Farem dos equips. Col·locarem els equips un davant de l’altre i entre ells deixarem un espai de 4 a 6 metres. Com més grans siguin els jugadors més distància es pot deixar. A terra, a l’espai que es creï entre els dos equips, posarem un seguit d’obstacles.

S’escull a la sort un membre de cada equip (més endavant expliquem algunes fórmules per escollir sense que ningú pugui sentir-se exclòs). Aquest o aquesta haurà de travessar el terreny de joc amb els ulls embenats seguint les instruccions que tots els seus companys i companyes li donaran alhora. Ha d’arribar fins on es troba l’altre equip, si és possible sense trepitjar cap obstacle. Si ho fa, cal animar-lo a seguir i no amonestar-lo. Cal tenir en compte que els dos participants faran el mateix recorregut i no poden xocar entre ells. El joc acaba quan els dos participants arriben al final.

Si el voleu complicar més podeu fer el recorregut per parelles, o bé que sigui tot el grup qui ho faci mentre dirigeix només un d’ells o elles. És important mantenir-hi obstacles i que hi hagi sempre dues parts enfrontades.

Estratègies per escollir a la sort:

• Treure la palleta més curta.
• Una rotllana al voltant d’un company. Una persona se situa al mig amb els ulls tancats i després de fer unes quantes voltes assenyalarà algú.
• Per ordre alfabètic.

Avaluació

Quan el joc hagi acabat formarem una rotllana on es tractarà de compartir com ens hem sentit.  M’he sentit a gust quan em cridaven? M’he sentit segur dirigit pels meus companys? Volia que el meu company arribés abans que el de l’altre grup o simplement que aconseguís arribar sense trepitjar cap obstacle? I el més important: m’ho he passat bé?