Explicació de la ruta

Quan pensem en el nostre país veí, Andorra, sovint ens venen imatges del consum desmesurat en els diferents comerços de la zona i les llargues cues que es formen per anar a esquiar. Però també és un racó dels Pirineus on es poden practicar altres activitats com l’excursionisme i l’alpinisme, envoltats d’unes muntanyes molt estètiques i un paisatge molt divers. Es tracta d’un dels millors recorreguts que es poden fer a Andorra, ja que enllaça elements del paisatge tan diversos com cims, crestes i llacs.

Perquè pugueu gaudir d’aquest recurs natural, us proposo un itinerari no gaire complicat ni tècnicament difícil per a persones avesades a caminar per senders poc fressats. Es tracta d’una ruta circular que passa per tres colls diferents i en què en bona part del recorregut es va resseguint la carena.

En cas de previsió de boira o mal temps, cal que sapigueu utilitzar els estris d’orientació per poder retornar a l’inici o acabar de fer tota la ruta. Encara que la caminada es faci a l’estiu s’ha de portar suficient material d’abric per si hi ha qualsevol incidència meteorològica com la pluja o el vent.

S’iniciarà el recorregut ascendint el pic de Montmalús, per on veurem les parets verticals del pic de Ribuls, pujarem el pic de l’Àliga, el pic de Pessons i descendirem fins al primer estany de Pessons per anar enllaçant-los fins a comptar-ne set. Per arribar al començament de la ruta (a l’estació d’esquí de Grau Roig), s’hi pot accedir per la Seu d’Urgell travessant tot Andorra, o per Puigcerdà: coll del Pimorent i port o túnel d’Envalira.

La ruta comença a les pistes de Grau Roig, concretament al pàrquing del Cubil, del qual sortirem en direcció sud per la pista d’esquí de Montmalús. Seguirem la línia del remuntador fins a arribar a l’estany de Coma Estremera. Aquest tram, juntament amb un altre que va des de l’estany Primer de Pessons fins al final de la ruta, són els que experimenten una mica més de dificultat i, per tant, són menys agraïts.

Arribats a l’estany i amb el Montmalús a la vista, anem guanyant alçada sempre en direcció sud per un ampli passadís herbós (la coma Estremera). A poc a poc ens anem aproximant al fons de la coma, on el terreny es torna més pedregós i el pendent es fa més fort. Veureu com el camí va fent ziga-zagues cercant sempre l’ascens més còmode a la collada de Montmalús. No patiu perquè hi ha fites durant tot el recorregut que us aniran guiant. Ara només ens quedarà tombar a la dreta en direcció oest i assolirem fàcilment el primer cim (2.781 m).

Des del cim podem contemplar cap al sud l’estany de Montmalús i la tossa Plana de Lles. A l’est també podreu veure el pic Negre d’Envalira i a l’oest el pic de Pessons, que serà el pròxim objectiu a assolir en el recorregut. Des del cim prenem un camí poc definit en direcció oest que va resseguint la cresta, i amb poca dificultat arribarem fins a sota del pic de Ribuls. En cas que féssim l’ascensió per la cresta la pujada seria una mica més tècnica, per tant, l’evitarem vorejant-lo per l’esquerra.

Passarem per un conjunt de roques fins a trobar una canal herbada força dreta i estreta. Aquesta ens portarà al pas clau de l’itinerari: el pas de Ribuls (cal anar amb molta atenció si estigués moll o amb restes de neu, ja que podem relliscar i prendre mal). Tot aquest tram de ruta veureu que és el més espectacular i alpí. Un cop assolim el pas de Ribuls podem pujar fàcilment i sense desviar-nos gaire el pic de l’Àliga (Ribuls Occidental), que és un petit tossal sobre el mateix cordal carener. Seguidament, anirem seguint unes fites que ens conduiran per un sender força evident i per una ampla carena que ens portaran cap al nostre proper objectiu.

El pic de Pessons (2.864), també anomenat pic del Gargantillar, és un tossal planer, suaument inclinat i tallat abruptament pels altres vessants que l’envolten. Des del cim podreu contemplar un extens rosari d’estanys que forma el circ de Pessons, que ens recorda que fa milers d’anys tot aquest circ estava cobert de gel. De fet, aquest circ era una de les zones d’acumulació que alimentava la glacera de la Valira d’Orient, que s’unia amb la de la Valira Nord a l’altura d’Escaldes i arribava més enllà de Santa Coloma. Tenint en compte l’actual canvi climàtic és difícil imaginar-se que anys enrere tot el que podem veure en aquesta zona estava enterrat sota tones i tones de glaç.

Un cop situats al punt més alt de l’itinerari podem gaudir d’una dilatada panoràmica del Pirineu oriental: des del massís de la Maladeta fins al del Canigó, dels crestalls de Juclar i el Rulhe al Comapedrosa, més enllà la pica d’Estats, i fins i tot la serra del Cadí. També des d’aquí podem contemplar ben a prop la vall de Madriu, l’estany de l’Illa i els pics que limiten aquesta vall amb el nord de la Cerdanya. A l’estany de l’Illa s’ha construït el nou refugi que porta el nom de l’estany. Es troba a la capçalera de la vall del Madriu-Perafita-Claror, a la confluència del GR11 i el GR7. Aquesta ubicació permet fer diverses travesses i ascensions, sigui començant per la Cerdanya o per diferents punts d’Andorra.

Reprenem la ruta per l’ampla carena en direcció oest fins a la collada de Pessons, que és el nexe d’unió entre els cordals dels cims del pic dels Llops, d’Ensagents i dels Pessons. Des de la collada, podem contemplar el pic d’Ensagents, el pic Alt del Griu i els Cubils. També podem veure com el pic d’on venim té una altra cara més feréstega.

El nostre camí tomba directament cap al nord i baixa en generoses llaçades per un camí molt pronunciat per on veureu que anirem perdent desnivell molt ràpidament. A causa de la inclinació, en aquest tram s’haurà d’anar amb compte al final de la primavera o de les primeres nevades de tardor. Aquest sender és el GR7, que ens portarà a recórrer els estanys de Pessons i ja no l’abandonarem fins a arribar a l’estany Primer.

El primer estany que trobem és el del Cap dels Pessons. A partir d’aquest punt, recorrerem un llarg rosari d’estanys recorrent un entorn que no té res a envejar als grans parcs naturals. Al cap de poca estona, lligarem els estanys de les Fonts, Sisè i Meligar. Baixarem per una graonada i ens trobem amb l’estany Rodó, el Tercer Estany i l’estany Forcat. Arribats a aquest últim tram, només ens quedarà arribar a l’estany Primer, on trobarem un restaurant que segons l’època de l’any i a causa de les possibles massificacions pot desafavorir l’ambient i l’entorn de l’excursió. Ara només quedarà aproximadament un quilòmetre i mig de pista amb uns 200 metres de desnivell negatiu amb els quals arribarem de nou a l’inici de la ruta.

Aquesta és una bona ruta per si us interessa contemplar el circ de Pessons a vista d’ocell. Us recomano realitzar-la durant la temporada d’estiu, concretament a finals de juny o principi de juliol, quan encara queden algunes congestes de neu que realcen els contrastos del paisatge i el fan més ric i espectacular.