Explicació de la ruta

A la comarca del Vallès Oriental, en els límits del Parc de la Serralada Litoral, podem realitzar aquesta ruta que és ben senzilla i entretinguda. L’excursió està localitzada entre els municipis de la Roca del Vallès i d’Òrrius i es tracta d’una proposta molt completa plena de llocs d’interès.

La podem realitzar perfectament amb el nostre grup d’infants atès que el camí és ample i pla, tot adaptant la llargada de la mateixa segons les necessitats del grup. 

L’element més destacable d’aquesta proposta són, sens dubte, els seus senders plens d’història: trobarem construccions de pedra ben curioses, els megàlits que es remunten a temps molt antics.

La ruta prehistòrica de la Roca del Vallès és plena de sorpreses. A mesura que transcorre el camí localitzem vestigis de temps passats als quals cal afegir la presència d’unes vistes espectaculars que sens dubte ens faran gaudir d’aquest recorregut.

L’excursió s’inicia a la urbanització “La Pineda” que es troba aproximadament al desviament del quilòmetre 23 de la carretera BV-5001 (de la Roca del Vallès a Santa Coloma de Gramenet). Un cop a la urbanització, hem de dirigir-nos al seu punt més alt, concretament al carrer de la Roca Foradada. Allà s’indica clarament la Ruta Megalítica i comença una pista forestal.

La primera part de l’excursió discorre per la coneguda com a “Zona arqueològica de Céllecs” que es caracteritza per la presència de Megàlits. Per comprendre la magnitud de les troballes que realitzarem durant la ruta, ens cal saber el següent: el Megalitisme que ve del grec “megas” (gran) i “lithos” (pedra) és un fenomen constructiu de tombes de grans dimensions. Els jaciments que trobarem en aquesta ruta daten entre el 3500 aC i el 1800 aC coincidint amb el final del període neolític i l'edat del bronze. Sorprenent, oi?

L’excursió es troba molt ben senyalitzada i això sempre és un valor afegit, sobretot si realitzem la caminada amb el nostre grup d’infants. Cal destacar que a més la presència de panells explicatius al costat dels dòlmens ens permeten conèixer qüestions com: denominació, antiguitat, composició i altres dades d’interès de les troballes.

Poc després d’haver iniciat el camí per la pista forestal, arribem a una petita clariana amb un pi al mig i a la dreta pocs metres més enllà trobarem una roca molt gran. Es tracta del primer descobriment: la Roca Foradada de Can Gol. És un bloc rodó de pedra, amb forat de forma circular. Endavant, podem entrar-hi i és ben divertit!

Tornem a la pista principal, creuem el camí a l’esquerra i, localitzem el Dolmen de Can Gol II. Per accedir-hi haurem de sortir del sender principal. El Dolmen, de dimensions reduïdes, consisteix en tres pedres granítiques, dues laterals i una de tancament.

Un cop fetes aquestes dues petites visites ens mantenim al camí inicial. El sender és molt agradable: ample, amb arbres a banda i banda que ens proveiran d’ombra i repòs si optéssim per fer l’excursió a l’estiu.

Poc després, a l’esquerra del camí trobem la Pedra de les Creus. L’origen de la seva denominació rau en les marques que hi trobarem profundament gravades a la pedra amb aquesta forma. Una llegenda indica que les creus són en record de les víctimes del bandoler Perot de la Roca (Perot Roca Guinarda) el qual va tenir una quadrilla del 1601 al 1611. Després, s’explica que es va fer soldat i va obtenir el perdó pels seus crims. D’altra banda, també hi ha altres fonts que afirmarien que algunes de les marques de la pedra provindrien de l'època prehistòrica.

Aproximadament un quilòmetre més endavant, al marge del sender, trobem el Plat del Molí. Es tracta d’una roca granítica amb un incís a la seva part superior en forma de cassoleta.

Poc després comencem una ascensió lleugera, ja que el camí comença a tenir una mica de desnivell. Aleshores, arribem al Dolmen de Céllecs o Cabana del Moro que constitueix una petita cambra de pedra coberta semblant al Dolmen de Can Gol II però de dimensions més considerables.

La ruta també es troba transitada per ciclistes, ja que l’amplitud del camí ho converteix en una bona ruta per fer en bicicleta. No obstant això, no us recomanem fer la ruta descrita en bicicleta a no ser que sigueu bons i experimentats ciclistes, hi ha parts on el terreny és una mica irregular.

En deixar enrere la Cabana del Moro abandonem la ruta Megalítica i seguim les indicacions per descobrir l’Ermita de Sant Bartomeu. Abans d’arribar-hi trobarem unes vistes panoràmiques espectaculars!

Seguint el sender arribem a l’Ermita de Sant Bartomeu. Aquesta data de 1191 i pertanyia a la família Cunill d’Òrrius, era coneguda a la contrada per la denominació “Sant Bartomeu de Can Cunill”. És una esglesiola petita, d’una sola nau, amb absis semicircular i volta de canó.

El costat de l’ermita és un lloc idoni per fer un petit descans. Un cop reposats, continuem la ruta deixant l’ermita darrera les nostres passes, direcció a la carretera BV-5106 (de la Roca del Vallès a Òrrius), veurem un corriol a l’esquerra que indica la presència de la “Font de Sant Bartomeu”, si seguim el caminet, en menys de mig quilòmetre arribarem. Som-hi!

Abans de la font, creuarem el torrent de Sant Bartomeu. Aquest tram és el més ombrívol de la ruta i, majoritàriament hi veurem vegetació de ribera.

Continuant pel camí de la font, es farà més evident el contrast amb la resta de la ruta. L’entorn és molt humit i agradable. Un cop a la font, trobarem una gran alzina al seu capdamunt. És interessant saber que la font forma un torrent que a la plana desaigua al riu Mogent.

Passada la font, el camí s’eixampla i avançarem per una pista força ampla. Aleshores, uns quants corriols més enllà (aproximadament a 700 metres) trobarem un trencall on haurem de tombar pràcticament 180° a la dreta. Després podrem seguir el camí fins que tornem a trobar pràcticament la carreta i tornem a girar a l’esquerra per un nou corriol. Després de 600 metres, deixem un camí a l’esquerra (el pas prohibit a la bassa de Ca l’Argent) i també deixarem un camp de conreu a la dreta per finalment arribar a una bifurcació que cap a la dreta ens duria a la carretera. Nosaltres no prenem el camí de la dreta sinó que agafem el camí de l’esquerra tot endinsant-nos al Bosc Encantat d’Òrrius.

En aquesta zona, hi ha infinitat de camins que podem prendre i haurem de ser curosos, motiu pel qual recomanem seguir el GPS.

L’encant del Bosc Encantat (quina redundància!) es troba en les seves roques de formes peculiars. És un indret idoni per fer alguna activitat amb motivació per als infants. Hi ha una roca amb una cara de persona, una amb cara d’elefant, una amb cara d’indi, de maori, en definitiva, es tracta d’un lloc ben especial.

Després haurem d’enllaçar el camí inicial, per camins emboscats que fan pujada. Apareixerem a la pista de la ruta prehistòrica, poc després de la pedra de les creus. Si encara ens queden energies, podem desviar-nos a l’esquerra per a veure la pedra de les Orenetes.

La pedra de les Orenetes té marques fetes per la mateixa erosió de la natura. En una part d'aquesta, hi ha cavitats a l’interior on hi ha representacions pictogràfiques. Concretament, a la cavitat més gran és ressenyable l’existència de dues figures que s’han interpretat com dues dones amb un vestit llarg i un pentinat particular de forma gairebé triangular.

Continuem uns pocs metres més enllà i tornem fins a arribar on hem començat la ruta. Esperem que si feu aquesta ruta pugueu gaudir el camí tant com nosaltres en la nostra petita excursió!