Contingut

Les desigualtats de gènere es troben tan dins de la nostra cultura i les tenim tan assumides que cal un esforç important per observar-les i treballar-les. És per això que us proposem un seguit d’aspectes a tenir en compte per analitzar-les i a transformar-les

Direcció de l’equip

Encara hi ha més directors de lleure homes que dones. Us heu plantejat mai per què? És fàcil reproduir els models que tenim. I, en l’actualitat, a la majoria d’àmbits, els homes segueixen assumint els càrrecs més alts en les estructures, fet pel qual no és estrany que aquest sistema es reprodueixi dins l’esplai. Alhora, aquesta reproducció segueix en cadena, ja que nens i nenes veuen com els qui assumeixen la funció de direcció en tots els àmbits, també a l’esplai, són els nois. Així, afavorir la direcció a les noies, facilitarà un canvi de visió i de referents als nens i nenes de l’esplai. No vol dir que sempre hagi de ser exercit per dones, però la renovació interna afavorirà a tothom.

Replantejament dels rols de gènere a l’equip

Sovint, les desigualtats entre homes i dones es reprodueixen en els rols que s’exerceixen dins de l’equip. Així és comú que els nois duguin a terme els rols d’autoritat envers el grup. D’altra banda, les relacions entre els membres de l’equip de monitoratge es traslladen als infants. I, per tant, és important analitzar des de quins patrons ens relacionem, tant entre homes i dones, com entre homes i dones entre si. Per facilitar aquest procés és bo que ens preguntem: em comunico i em relaciono igual entre les noies del meu equip que amb els nois?. Sí? No? Per què? Què és el que hi ha darrere d’aquesta diferència en les relacions? En parlem? Ho canviem?. Replantejar els rols de l’equip implica un treball de revisió constant fins que no hàgim assolit relacions simètriques i igualitàries. Per tant, és recomanable incorporar aquest aspecte en les reunions d’avaluació de manera sistemàtica, sent conscient que el canvi no és fàcil i que requereix un esforç per totes les parts.

Tasques exercides per l’equip de monitors

Us heu fixat en quines diferències hi ha en les tasques que exerciu monitors i monitores? Són les mateixes? En la mateixa proporció? Sovint reproduïm les tasques associades a les desigualtats entre homes i dones. Poseu-vos les ulleres liles i mireu: qui exerceix les tasques de representació de l’entitat envers altres entitats, ajuntaments, etcètera? Qui té major contacte amb les famílies? I amb qui contacteu, amb els pares o amb les mares? Qui sol endreçar? Qui s’encarrega de prendre cura dels infants físicament i emocionalment? Quan cal posar límits, qui és la figura que exerceix la màxima autoritat? Si observeu que hi ha tasques que són més assumides per nois i altres per noies, observeu si pot respondre a la reproducció de models externs o a característiques internes. Veureu que és molt probable que estigueu reproduint patrons.

Coeducació en les accions educatives

Els esplais teniu una gran capacitat d’educació en el lleure treballant en valors i en l’educació basada en les experiències. Per això és imprescindible treballar des de la coeducació entesa com l’educació en la igualtat de gènere des de la diferència de cadascun dels infants. Per això, cal ser molt curós amb les accions educatives que es duen a terme.

Centre d'Interès

El primer a tenir present és el centre d’interès que guiarà el casal, per exemple. Quina és la temàtica? Com són representats els personatges? Per exemple, si parlem de superherois, quin paper exerceixen els personatges masculins? Superhomes? I les noies? També són superheroïnes o són les acompanyants dels superherois? Quin nombre de personatges masculins hi ha i quants de femenins? Si parlem d’un  centre d’interès sobre l’edat mitjana, els personatges són prínceps actius, valents i autònoms i les noies princeses boniques i dolces? No creieu que és un condicionament important? D’altra banda, cal tenir present com són les ambientacions dels centres d’interès.

Activitats

Baixant un graó més cal reflexionar sobre les activitats que duem a terme. Quins contes expliquem? Hi ha referents femenins. Quins i quines funcions exerceixen? En aquest sentit, és molt recomanable l’ús de contes que no reprodueixin els models de gènere clàssic. “Contes de bona nit per a nenes rebels” és un llibre on explica històries curtes de diferents referents històrics de dones d’arreu del món i de tots els temps que permet als nens i a les nenes conèixer personatges femenins diversos.

Els jocs i les activitats que realitzem poden ser interessants per dos motius. El primer, per establir jocs que potenciïn la coeducació i la revalorització de tasques femenines afavorint el joc simbòlic i la corresponsabilitat, per exemple. Al mateix temps, que cal treballar amb els infants quin comportament exerceixen els infants durant el joc i quins rols s’atribueixen per poder-ho transformar i acompanyar.

Música i cançons

Respecte a les cançons, quines són les lletres? Sovint les cançons de l’estiu arriben als nostres casals i colònies sense plantejar-nos les lletres que cantem. O cançons antigues que tenen lletres dignes de merèixer una reflexió o replantejament. “La Lluna la pruna”, “el gall i la gallina”, “don Federico mató a su mujer”, “al pasar la barca”, sovint quan hi posem la mirada de gènere ens esglaiem de quina és la socialització primària dels infants.

Espai físic

Pel que fa a l’espai, cal tenir en compte quin és l’espai disponible per al joc lliure i quin ús se’n fa, quant espai ocupen els nens i quant les nenes. Si disposem d’un pati tancat, quin tipus de joc es realitzen que faciliten l’apropiació de l’espai dels uns sobre els altres? I dic sobre, perquè els espais que utilitzen uns és en perjudici dels altres. Així els xuts de pilota, per exemple, impliquen que aquells infants no immersos en el joc queden exclosos i excloses violentament d’aquell espai, ja que si el fan servir tenen una repercussió física i violenta d’aquell ús (pilotada). Si monitors i monitores no ho limitem, hi ha una acceptació per part dels qui representen l’autoritat a exercir aquest ús.

Valors

A l’esplai no podem mai oblidar l’educació en valors. I educar en valors també implica saber reconèixer els mateixos privilegis, treballar-los i saber posicionar-nos individualment des de la justícia social. Així, cal tenir en compte tots els factors que intercedeixen en les interseccionalitats que es creuen a les nostres vides per motius de classe, cultura, religió, llengua, salut, país i per sexe, per evitar les discriminacions envers altres i renunciar a aquells privilegis que ens venen sobre donats.

Educació emocional

L’educació emocional és un factor clau en el desenvolupament de la persona al llarg de la vida. Facilitar als infants a estimar-se a si mateixos, a reforçar la seva autoestima i autoimatge, a connectar amb el seu cos únic i reconeixent les seves emocions, podent-les expressar, independentment del sexe amb què s’identifiqui, podent establir relació amb els altres, lliure de prejudicis, de dependències i de necessitats. Educar emocionalment no és fàcil, però és una tasca necessària en la qual els monitors i monitores teniu una forta capacitat d’incidència a través de l’acompanyament que feu de molts infants.

El treball diari i quotidià i l’observació de les conductes dels infants serà el que ens permetrà prevenir i abordar els comportaments masclistes entre els infants. Fixem-nos en quin tipus de lideratges s’estableixen al grup, quins rols exerceixen nens i nenes, quins infants són aquells que es fan més visibles, són nens? Són nenes? Com ho fan i per què? Ells i elles es permeten expressar les seves emocions, enuig, tristesa, ràbia? O algunes emocions són reprimides, pel què diran? Quin tipus de comentaris es fan entre ells? Heu sentit mai un, “això és de nenes” desvaloritzant les activitats que sovint es consideren femenines?. Si això succeeix, cal intervenir, ja que si no estem aprovant aquestes conductes i seguiran reproduint-se.

Per tot això, monitors i monitores que esteu convençuts i convençudes que l’educació en el lleure és un mitjà essencial per l’educació dels infants, no permeteu que la perpetuació de les desigualtats i discriminacions per raó de gènere avancin en els vostres espais. Teniu una alta capacitat d’incidència, i per aquest motiu, una responsabilitat d’acompanyar als infants en el seu creixement com a persones. Replantejar-se allò après i que tenim molt endins és una tasca complexa. Però educar, significa observar i observar-se, transformar i transformar-se contínuament, i les desigualtats de gènere no estan exemptes.