Introducció

És un joc d’acció en primer terme, i de reflexió en segon terme, per comprendre que, amb el ritme actual de consum de les societats riques, el planeta no té prou recursos per seguir així. En grups de joves que es coneguin, és fàcil que intentin cooperar entre ells, la qual cosa complicaria la reflexió final del joc. Per tant, el monitor o la monitora ha de ser prou ràpid per evitar que es formin grups per amistats.

Desenvolupament

En una sala, es fa un semicercle en què s’asseuen els participants. La part lliure del semicercle és on es posarà la pissarra, a la vista de tots els participants.

S’explicarà la dinàmica del joc, que consisteix a simular una història de la humanitat de la qual ells i elles són protagonistes. L’espai que hi ha al mig del semicercle seria la Terra, on poden trobar els recursos que necessiten (les peces). Per satisfer les seves necessitats, una peça és suficient.

A la pissarra hi haurà un quadrant dividit en cinc columnes (zero, una, dues, tres, quatre o més) i diverses files separades en quatre etapes.

Es començarà la primera etapa. Es demana als participants que tanquin els ulls i la persona dinamitzadora reparteix pel semicercle les peces. Quan faci un senyal, els participants aniran a buscar els recursos i tornaran a seure. Faran recompte i s’apuntarà al costat de la primera civilització el nombre de persones que han obtingut zero, un, dos, tres, quatre o més recursos. A cada etapa, amb tres o quatre partides és suficient. En aquesta primera civilització, cada vegada es recolliran les peces i es tornaran a tirar a terra a cada partida.

Per a la segona etapa, caldrà tenir en compte el resultat de l’última partida.

Els participants que hagin tingut quatre o més recursos tindran dret a sortir dos segons abans que la resta de participants. És a dir, representa que els més “rics” han invertit en tecnologia i aquesta els serveix per sortir abans a la recerca de recursos.

La tercera etapa no es caracteritzarà per aquest avantatge, sinó per la generació de residus. Si en les etapes anteriors tots els recursos consumits esdevenien altre cop recursos a la llarga (adobs, energies renovables...), aquest cop ja es generen residus (i hi ha més fertilitzants que adobs naturals). Això vol dir que les persones que tinguin més recursos, a cada partida, llençaran un o dos recursos (en funció de com els vagi) a una bossa de recursos que ja no tornaran a posarse en circulació.

En la quarta i darrera etapa es combinaran la segona i la tercera. Els participants que tinguin més recursos sortiran abans a buscar-ne de nous, però aquests mateixos també en llençaran un o dos a la bossa dels no reutilitzables.

Avaluació

Al final del joc s’obre un debat sobre què han vist. Si no hi ha res excepcional, es veurà que a la primera etapa hi ha pocs morts i que els rics poden anar variant. A la segona, ja és més difícil que canviïn els rics, però tampoc hi ha gaires morts. A la tercera etapa, comencen a haver-hi més morts. I a l’última, a part que cada vegada n’hi ha més, també es va reduint el nombre de rics. Si allarguéssim el joc, es veuria que també ells acabarien morint.

La reflexió pot versar sobre en quina etapa es troba actualment la humanitat i en el fet que, si se segueix així, també els estats rics (entre els quals ens trobem) acabaran patint les conseqüències del desenvolupament sostingut (que no sostenible), del malbaratament energètic i de la generació de residus que provoquem.