Contingut

INTRODUCCIÓ

Els Centres i Clubs d’Esplai, així com els Agrupaments d’arreu del país, fan una tasca constant i incansable d’un alt valor social. No obstant això, la gent del nostre municipi o barri coneix el que fem a l’Esplai? Som conscients de la millora que podríem experimentar si poguéssim donar a conèixer de forma àmplia la nostra missió i la nostra tasca?

L’objectiu d’aquest manual és definir unes línies bàsiques que permetin dotar-nos d’eines comunicatives eficients per construir-nos, amb mitjans propis, una audiència sòlida, generar comunitat i nodrir-nos mútuament dels continguts, per tal de donar a conèixer més i millor l’activitat de l’Esplai.

"Som el que vivim i és a les nostres mans que la gent que no ho viu també se senti part de l’Esplai. La comunicació que fem —i aquella que no fem— mostra la imatge de què som, qui som, com som, què fem i com ho fem" Aïda Jiménez

Abans d’endinsar-nos en aspectes més concrets, analitzem algunes idees clau:

• Identitat: És important mantenir la coherència entre els nostres valors i la nostra comunicació, tant als diferents canals com a les nostres accions.
• Comunicació participativa: La gent s’identifica i es compromet amb allò en què se sent partícip.
• Comunicar és bidireccional: En tant que comuniquem, estem construint i, per tant, l’acció de comunicar respon també a la nostra missió de transformar el món.
• Per què?: Cal definir bé els objectius de la comunicació per tenir impacte.
• Una aposta comunicativa comuna: La comunicació no només és una tasca exclusiva de la persona responsable de la comunicació. Definim-ne bé els responsables, però tinguem present que una bona estratègia comunicativa ha d’implicar tots els monitors i monitores, i ha de tenir objectius clars i compartits. Qualsevol de nosaltres, en un moment donat, pot esdevenir ambaixador de l’estratègia comunicativa de l’entitat, ja sigui mitjançant les xarxes socials personals o a través de la imatge que transmetem.
• I és per això que... necessitem perfils comunicadors!: Monitors i monitores que tinguin interès en les eines comunicatives actuals i sàpiguen emprar-les, amb capacitat per comunicar i elaborar un discurs concret. Això també s’aprèn!
• A poc a poc: No vulguem capgirar-ho tot de la nit al dia, ni tampoc aspirem a tenir un pla de comunicació estratègic formal en tot moment. Analitzem i planifiquem bé l’acció comunicativa i siguem realistes i eficients.

1. ANALITZEM ABANS D'ACTUAR

La comunicació, com a acció conscient, és crucial dur-la a terme posteriorment a una anàlisi de preguntes com

• Qui som?
• Què fem?
• Què sap la gent de nosaltres?
• Com creiem que ens perceben?
• Què és el millor que fem que ningú altre fa?
• Busquem en nosaltres el tret diferencial
• Ens comuniquem d’alguna forma concreta?
• Com valorem l’impacte que hem tingut a les xarxes socials fins ara?
• Quins recursos humans, materials i/o econòmics hem destinat fins ara a l’entorn digital?

2. MISSATGE I IMATGE: DUES REALITATS COMUNICANTS

Tot allò que fem comunica. I hem de ser conscients que la percepció que el públic té de nosaltres és un encreuament entre l’experiència personal i la suma de tots els petits missatges que comuniquem. L’objectiu és que construïm un sistema de missatges propis que prengui forma de contingut coherent a través de totes les accions que realitzem des de les xarxes. Cal tenir en compte:

• Els colors corporatius: Disciplines com la psicologia de la percepció han estudiat què transmet cada color. La tria del color amb el qual ens identifiquem no és arbitrària ni està exempta de significat.
• El logotip: Les formes que associem a la nostra activitat també importen.
• El Registre: La comunicació fruit de l’activitat d’un Esplai se situa en el registre col·loquial i informal, fet que no significa que no calgui escriure correctament.
• Les paraules clau: Tenim identificades amb quines paraules clau (etiquetes, hashtags...) ens identifiquem? Definir-les contribuirà a relacionar-nos amb els conceptes que volem a l’entorn digital.

3. A QUI ENS ADRECEM? 

Definir a qui ens adrecem és la gran pregunta! Quin públic volem tenir? A quins grups ens interessa arribar? Quina base social aspirem a tenir per generar impacte? Quina comunitat volem construir?

• El nostre públic objectiu principal —a qui ens dirigim— és la base social de l’Esplai: ens referim al conjunt de persones (monitors i monitores, antics participants, persones vinculades, famílies, amistats i coneixences, és a dir, tothom que té o hagi tingut algun vincle més o menys estret amb l’Esplai) que ens generi una comunitat estable i participativa i que ens doni un cop de mà per difondre missatges.
• En segon terme, cal fixar-nos públics que responguin a objectius estratègics. Per exemple:

- Volem més participants en les activitats de l’Esplai >  Públic estratègic: famílies, associacions de famílies (AFA)...

- Volem augmentar les col·laboracions amb altres entitats > Públic estratègic: entitats, representants d’associacions...

- Volem millorar la relació amb l’Administració local > Públic estratègic: representants polítics, personalitats influents, representants d’entitats representatives municipals...

D’aquesta llista se’n desprèn un llarg etcètera. Fixem-nos objectius perquè una comunicació massiva i poc destil·lada potser ens funciona en termes d’interaccions i likes, però no estarà responent a cap objectiu ni necessitat concreta real que hàgim detectat al nostre Centre o Club d’Esplai.

4. EINES O...ESTRIS!

Després de conèixer alguns apunts teòrics, ens endinsem en l’univers de la pràctica i compartim algunes eines que poden ser d’utilitat per a la comunicació a l’Esplai:

4.1. Web

En general, és recomanable disposar d’una pàgina web, ja que a diferència de les xarxes socials, hi podem incloure més informació i detalls, tindrem millor rendiment en els motors de cerca i tindrem més control i flexibilitat sobre el contingut. Tanmateix, com a Centres i Clubs d’Esplai, és complicat crear un escenari amb un flux constant de visites i, segurament, ens resultarà més útil utilitzar la pàgina web per a inscripcions o per dipositar-hi documents, imatges o altres elements que vulguem que perdurin. Per crear una pàgina web, tenim tres vies principals, en funció de l’ús que en vulguem fer, de menor a major complexitat:

• Plataformes de creació de pàgines web com Wix.com, Canva, Squarespace, Webnode... Són intuïtives i menys personalizables. Seria l’opció més senzilla per tenir un web més de presentació, que no pas d’utilitat real per a altres funcions.
• Sistemes de gestió de continguts com WordPress, Joomla!, Drupal... Són eines que requereixen més coneixements tècnics que les anteriors. Malgrat això, són més flexibles i es poden personalitzar més. És segurament la millor opció i ens farà servei com a carta de presentació i per a altres funcionalitats.
• Contractació d’un dissenyador web professional. En aquest cas seria recomanable invertir els esforços o els costos econòmics derivats només en cas que el web sigui una eina imprescindible en el desenvolupament de les activitats de l’Esplai.

Pel que fa al domini i l’allotjament, tenint en compte que la catalanitat és un dels valors que caracteritza la raó de ser dels Centres i Clubs d’Esplai, recomanem utilitzar prioritàriament un .cat, domini restringit només a aquells webs en català o relacionats amb la cultura catalana. En cas contrari, en podem fer servir d’altres com .org o .edu. Per tal de contractar-lo, proposem el subapartat Comparativa de preus a domini.cat, concretament dins de l’apartat Vull un .cat. És important, a l‘hora de contractar un domini, saber si també ens ofereixen allotjament al núvol per guardar-hi la web i, especialment, verificar que disposin d’atenció al client per a allò que puguem necessitar.

4.2. Disseny, imatge i vídeo

El disseny dels continguts és clau per dotar d’atractiu visual i coherència estratègica el nostre missatge, amb el propòsit d’aconseguir els objectius que ens hàgim establert prèviament. Sovint, pel tipus d’activitat que desenvolupem, les imatges que treballarem seran dinàmiques, acolorides i transmetran optimisme, així com compromís per a la tasca social desenvolupada. Les fotografies, vídeos, tipografies i músiques que treballem reflectiran aquest caràcter.

• D’aplicacions, considerem destacables: InShot, CapCut o VSCO
• D’edició en línia, tenim: Canva, PicsArt, Fotor o Adobe Express
• I d’escriptori, que requereixin certs coneixements previs: Adobe, GIMP o DaVinci Resolve

De totes aquestes eines, que n’hi ha moltes, en volem destacar especialment una: Canva. No requereix coneixements tècnics avançats, disposa de moltes funcionalitats i és molt accessible. De fet, disposa de plantilles i possibilita treballar en col·laboració amb l’equip de treball a temps real. Tots els accessos a Canva són gratuïts, però amb opcions limitades. Sense limitacions, existeixen, entre d’altres, dos plans gratuïts per a persones o organitzacions vinculades al sector educatiu (docents i centres) i per a ONG. A Catalunya, Canva considera que són ONG les associacions, fundacions i organitzacions religioses, entre d’altres.

A continuació indiquem alguns consells per a l’ús de Canva:

• Podem utilitzar plantilles per realitzar els dissenys propis amb una estructura prèvia.
• Cal tenir configurat correctament el dossier de marca (kit de marca), per tal de donar la màxima coherència possible a tots els dissenys que durem a terme.
• Cal tenir presents conceptes bàsics de disseny, vinculats a la composició i a la jerarquia dels elements.
• Podem incorporar fotos i elements propis de l’Esplai (símbols), per no caure en dissenys massa estàndards i dotar de personalitat la nostra feina.
• Podem emprar funcions avançades com l’agrupament dels elements, el bloquejador, l’ús de la paleta de colors segons les imatges del disseny, treballar per capes, explorar les extensions de Canva...
• I un dels apartats més interessants: forma’t a Canva! A l’apartat aprendre hi trobem Design school, amb desenes de cursos i tutorials.

4.3. Xarxes socials

4.3.1. Instagram

Instagram és una de les xarxes principals on podem trobar un percentatge molt elevat del públic a qui ens interessa arribar. Algunes recomanacions:

• A quina hora publiquem el contingut? Hi ha diversitat d’opinions: les franges horàries són segons la tipologia de seguidors de cada persona usuària. En tot cas, és important aplicar el sentit comú i fer publicacions quan l’audiència estigui connectada.
• Només per publicar? No! Instagram, com la resta de xarxes, han de ser bidireccionals i, per funcionar, impliquen interacció: responeu amb comentaris, missatges privats i doteu-la de contingut.
• Cada quant? No cal publicar cada dia, però tampoc és recomanable publicar un cop al mes, perquè la manca de regularitat afecta el manteniment de l’audiència i la visibilitat del perfil. En definitiva, podem ser actius com a mínim un cop per setmana, coincidint amb l’activitat de l’Esplai.
• Carta de presentació? És important tenir la biografia actualitzada i que s’entengui clarament quina és la tasca que realitzem. Tanmateix, la imatge de perfil ha de ser nítida i és altament recomanable usar l’opció de posar un enllaç que ens redireccioni a un repositori d’enllaços (com per exemple Linktree) o el nostre web.
• Viralitat? Per aconseguir-la, cal cercar la interacció amb l’usuari en la línia de posar-hi un m’agrada, comentar la publicació, compartir-la o guardar-la, així com fer un visionament del contingut tan llarg com sigui possible.
• Dades? Configura el perfil com a empresa o creador per tal de poder accedir a les estadístiques de la mateixa aplicació.

En quins formats publiquem a Instagram?

• Stories: És l’espai a través del qual hauríem de fer les publicacions més quotidianes i instantànies, tenint en compte que la seva durada és de 24 hores. El contingut pot ser informal i un dels principals objectius seria buscar la interacció amb l’audiència, és a dir, cal utilitzar els adhesius que permetin la interacció com ara preguntes, enquestes, enllaços, la barra de m’agrada, adhesius interactius i, en segon terme, l’ús de mencions, localitzacions, etiquetes (hashtags), GIF o altres elements menys interactius. És recomanable guardar algunes de les stories a les històries destacades, recopilant-les segons activitats i amb una imatge de portada atractiva. Altres bones pràctiques són la segmentació de les visualitzacions emprant l’opció close friends —stories que només poden veure aquelles persones que hem decidit prèviament— o l’ús. Tingueu present la importància de mantenir una mateixa narrativa entre stories que augmenti l’interès de l’audiència. Finalment, feu un seguiment de les estadístiques que proporciona Instagram per avaluar de forma objectiva l’impacte i sobretot l’interès generat en cada story
• Reels (vídeos): Tenen molta capacitat de viralitzar-se, perquè l’abast (quantitat de persones a qui arriba el nostre contingut) va més enllà dels nostres seguidors. És important combinar diversos formats amb transicions, time-lapses, stop-motion, textos i variar el ritme dels canvis per tal de mantenir l’interès i facilitar un visionament complet, ja que veure el vídeo complet, així com les interaccions, facilita que l’algoritme el mostri a més persones. En aquesta línia, són molt importants els primers segons: cal crear suspens, intriga, interpel·lar l’usuari i crear interès en els primers segons del vídeo per captar l’atenció. 

  Els reels es poden editar amb la mateixa aplicació d’Instagram, però és recomanable fer-ne servir d’altres. Captar l’atenció en els copies —textos que publiquem acompanyant les imatges— és tot un repte. Darrerament existeix la fórmula d’iniciar el text amb tres paraules, seguides d’alguna icona, just abans dels tres punts desplegables en el text. Seguir aquesta estructura facilita que l’audiència continuï llegint el copy. També podeu fer servir hashtags, mencions i noves funcionalitats. És important interaccionar amb els comentaris de l’audiència. Podeu fomentar que el públic reenviï el reel o el guardi per augmentar-ne la viralitat, sense ser, tampoc, especialment insistents.

  Finalment, també és recomanable utilitzar les tendències: mantingueu-vos al dia de les cançons, filtres i reptes a Instagram per incorporar-los als formats de reel de manera original, o sigui, sense fer meres còpies i aportant un tret característic. Podeu publicar el reel a stories, però és recomanable esperar unes hores o inclús dies, perquè una story no permet la visualització completa del reel (tan sols uns segons). Per tant, si l’usuari no entra al reel, només comptabilitzarà un visionament parcial del reel (el temps que dura l’storie) i l’algoritme pot interpretar que aquest vídeo no genera interès. Així doncs, envieu el reel per canals interns després de publicar-lo per augmentar-ne les interaccions i visualitzacions els primers minuts de publicar-lo.

• Publicacions: Amb les publicacions segurament ens serà més complicat trobar la interacció amb l’audiència. Tot i això, ens resultaran útils en cas de voler publicar imatges d’alta qualitat, si volem escriure més text a la descripció o bé si prioritzem la permanència de la publicació. En aquest sentit, també és important tenir present que segons el públic que tinguem, potser a través de publicacions podrem arribar a un segment diferent del dels reels o stories. Cal escriure una descripció interessant, fer servir hashtags rellevants, posar-hi localització, afegir-hi música, etiquetar persones o entitats i publicar en el moment oportú, després d’haver analitzat l’audiència.

4.3.2. TikTok

La plataforma de continguts xinesa TikTok darrerament s’ha fet molt present entre la generació Z (infants i joves nascuts entre el 1997 i el 2012). A partir d’aquest moment, es comencen a produir continguts audiovisuals amb un llenguatge que trenca amb la gramàtica audiovisual estudiada i entesa fins al moment: ara, més que la correcció audiovisual i lingüística, preval la frescor, el dinamisme en el seu màxim exponent i la possibilitat que cadascú pot gravar-se, editar i publicar continguts amb unes facilitats abans no tan evidents, propiciant així la democratització de mitjans audiovisuals.

Algunes recomanacions:

• Feu-vos-hi presents per connectar amb els adolescents i joves, on podeu trobar-los, on podeu crear comunitat i generar (així com reforçar) el sentiment de pertinença a la vostra entitat o bé al col·lectiu del qual formeu part.
• La producció dels vídeos no ha de ser la mateixa que si publiquéssiu un reel a Instagram. No recomanem publicar el mateix vídeo a TikTok i als reels d’Instagram perquè són xarxes socials que funcionen diferent.
  • Els reels d’Instagram acostumen a tenir una edició cuidada i no necessàriament accelerada. En canvi, els TikTok tenen un ritme més trepidant. En un moment donat, si ens interessa, per exemple, potenciar el nostre perfil de TikTok, podem compartir els vídeos d’aquesta plataforma com a stories a Instagram, sempre que a Instagram tinguem una comunitat digital consolidada.
• No ens capfiquem pel nombre de seguidors: a TikTok són més importants les visualitzacions —essencialment, l’atractiu del vídeo— que no el nombre de seguidors. De fet, acostuma a passar que el nombre de visualitzacions és més elevat que el nombre de seguidors.

En quins formats publiquem a TikTok?

• Stories: Tot i que TikTok permet publicar stories, no és un format que s’utilitzi gaire (fins al moment) i quan s’utilitza no acostuma a tenir un gran impacte.
• TikTok, pròpiament: Si bé aquesta plataforma va començar amb un ús lleuger, ja que principalment es publicaven vídeos de persones ballant, avui dia se n’ha estès l’ús fins a publicar informació contrastada. La durada recomanada dels vídeos és d’un minut com a màxim (qualsevol temps inferior a aquest és benvolgut!).

4. POSEU DATES, RESPONSABLES I ENDAVANT 

Hem arribat a la part final. Ja hem analitzat quina és la situació d’inici, quins són els nostres objectius i quines eines utilitzarem. I ara?

Tot el temps dedicat a la reflexió serà veritablement útil quan planifiquem adequadament. És clau el treball constant distribuït amb responsables clars i una previsió de calendari. I, sobretot, pensar els propòsits i acompanyar les accions en una direcció que remi a favor, conscientment, dels objectius. Fixar terminis i treballar de forma orientada al detall ens permetrà anar aconseguint les fites marcades.

Així doncs, amb previsió, podem veure les dates significatives per a l’Esplai al llarg del curs: diades, festes, casals, rutes, acampades, trobades del Moviment de Centres d’Esplai Cristians Catalans (MCECC)... D’aquesta manera, podrem anticipar-nos amb una bona planificació dels continguts, que acabarà sent el pla de comunicació.