Contingut

Els nostres avis es fiaven dels núvols, nosaltres mirem què diu el mòbil... Conèixer els núvols és quelcom apassionant que ens permetrà predir el temps que farà, com el pagès, el mariner o el bon muntanyenc. En aquest manual ens parem a observar el cel i aprenem a mirar els núvols en set preguntes...

Què és un núvol?

Un núvol és un volum d’aire amb vapor d’aigua que es fa visible perquè en refredar-se l’aire part d’aquest vapor es condensa i es formen gotetes d’aigua líquida de menys de 0,01 mm de diàmetre que es mantenen en suspensió. Juntament amb aquestes gotetes hi ha cristalls de gel, grans de sorra i altres partícules que hi ha a l’aire, de l’ordre de 1000 partícules per centímetre cúbic separades per distàncies inferiors a 1mm.

Normalment l’aigua continguda en l’aire es troba en estat de vapor d’aigua i és invisible. És el que coneixem com a humitat absoluta (com més calent està l’aire més vapor d’aigua admet). Quan l’aire es refreda té lloc el fenomen de la condensació, on el vapor d’aigua es converteix en aigua líquida. Ens trobem en el punt de rosada, quan el vapor d’aigua transparent es fa aigua líquida i adquireix la tonalitat blanca que fa visible un núvol per la reflexió de la llum del sol.

Imaginem un espai tancat ple d’aire sec, al qual anem afegint vapor d’aigua. A partir d’una certa quantitat de vapor d’aigua (saturació) ja no es podrà afegir més vapor i, si ho intentem, aquest vapor condensarà en forma d’aigua líquida, formant un núvol.

Les diferents partícules dels núvols tenen mides prou petites com per mantenir-se en suspensió a l’aire sense precipitar i les gotes d’aigua dels núvols són prou petites per a mantenir-se en suspensió a l’aire…

Com es formen els núvols?

Els factors que provoquen la formació dels núvols són:

• L’Orografia, el relleu de les muntanyes (núvols orogràfics).

• La convergència de masses d’aire.

• El contacte entre masses d’aire de diferent temperatura (núvols frontals, xoc de fronts càlids i freds).

• La convecció (núvols convectius).

• El refredament d’una massa d’aire per irradiació (boires d’irradiació).

• El refredament d’una massa per contacte amb una superfície freda (núvols advectius).

Quants tipus de núvols hi ha?

Un londinenc, en Luke Howard, el 1802 va fer la nomenclatura de classificació dels núvols que coneixem avui, tot i que ha estat revisada successives vegades per la Organització Meteorològica Mundial.

Segons l’altura del núvol des del terra:

Núvols alts

• Són els compresos entre els 6.000 i 12.000 metres.

• Normalment tenen la base del núvol de color blanc intens. En estar en alçada estan formats per cristalls de gel. Solen ser de gruix molt fi, fins i tot deixen passar els raigs del sol.

• No provoquen precipitació, tot i que a vegades ocasionen bonics fenòmens òptics.

• S’anomenen amb el prefix Cirro-:

Núvols mitjans

• Són núvols compresos entre 2000 i 6000 metres d’altura des del terra.

• Normalment estan formats per gotes líquides en subfusió i cristalls de gel que donen una coloració grisa i pàl·lida. Solen ser poc gruixuts, no tant perquè deixin passar els raigs solars sinó perquè podem identificar la presència del disc solar.

• Poden provocar precipitacions en forma de plugims o pluges dèbils.

• Tenen poc desenvolupament vertical, fins a pocs centenars de metres.

• S’anomenen amb el prefix Alto-:

Núvols baixos

• Aquests núvols es situen entre 0 i 2.000 metres d’altitud. Estan formats per gotes líquides exclusivament o també per gotes en subfusió i cristalls de gel.

• Normalment són gruixuts i tapen totalment el Sol.

• Poden provocar precipitacions importants.

• Poden tenir un gran desenvolupament vertical sent causants de fortes tempestes

Segons la seva forma:

•Cumuliformes: domina la dimensió vertical sobre l’horitzontal.

•Estratiformes: domina la dimensió horitzontal sobre la vertical.

Segons la seva evolució:

• Locals: des que apareixen fins que es dissipen, tenen lloc en el mateix punt estacionari sobre la superfície de la terra, com és el cas dels núvols d'evolució típicament estiuencs.

• Emigrants: es formen, evolucionen i es dissipen en moviment, seria el cas de núvols associats a sistemes frontals

Per què plou?

La precipitació és la caiguda d’aigua en forma sòlida o líquida que arriba a terra amb una velocitat apreciable. La humitat i la rosada no es consideren per tant fenòmens de precipitació. La pluja, la neu o la calamarsa, sí són formes de precipitació.

Cal que dins dels núvols les gotetes d’aigua o els cristalls de gel s’acumulin per formar veritables gotes o neu i passin de 0.01 mm a 0.1 mm. Cada gota de pluja requereix 1.000.000 de gotetes. Com pot passar això? Per diferents motius, però en destaquem els dos més habituals…

• Coalescència: Les gotetes més grans cauen respecte les més petites i les escombren. Es dóna en núvols calents, sobretot a les zones tropicals.

• Procés de Bergeron-Findeisen: Si els núvols són prou freds i contenen cristallets de gel, les gotetes s’evaporen i sublimen sobre els cristallets de gel. Moltes vegades, enlloc de cristalls de gel, aquests nuclis de condensació on s’uneixen les gotes d’aigua poden ser grans de sorra o partícules en suspensió. Aquest fenomen es dóna en els núvols més usuals a les nostres latituds

Quan plou, neva o pedrega?

Segons com sigui la mida de les gotes d’aigua i en quin estat estiguin, diferenciem aquests tipus de precipitació…

• Pluja: precipitació de partícules d'aigua líquida en forma de gotes.

• Plugim: precipitació de partícules d'aigua líquida en forma de gotes molt petites i properes.

• Neu: precipitació de cristalls de neu reunits generalment en forma de flocs o volves.

• Aiguaneu: precipitació de neu a mig fondre o de pluja i neu barrejades.

• Calabruix: precipitació de grans blancs i opacs, inferiors a 5 mm de diàmetre i formats per una barreja de gel i de neu. Es trenquen quan cauen a terra.

• Calamarsa: precipitació de grans de glaç arrodonits i mig transparents, inferiors a 5 mm de diàmetre i formats per aigua solidificada. No es trenquen quan cauen a terra. També s'anomena granís.

• Pedra: precipitació de grans de glaç arrodonits i transparents o amb embolcalls opacs, superiors a 5 mm de diàmetre i formats per aigua solidificada.

• Per últim diferenciem entre xàfec, quan les precipitacions cauen de forma sobtada i intensa, i ruixat, quan qualsevol de les precipitacions cau de manera més suau.

Com es mesura la precipitació?

La pluja caiguda es mesura amb un pluviòmetre i s'expressa amb l/m2 o en mm, ja que 1 litre vessat en un recipient d'1m2 de superfície assolirà l'altura d'1mm.

Un pluviòmetre consisteix en un recipient d'entrada per on l'aigua ingressa a través d'un embut cap a un col·lector on l'aigua es recull i es pot mesurar visualment amb un regle graduat o mitjançant el pes de l'aigua dipositada. En alguns casos, a l’entrada hi ha un balancí que oscil·la a un volum constant segons l'aigua caiguda, podent deixar el registre mecànic i elèctric de la intensitat de la pluja caiguda.

Com es mesura la presència de núvols?

La nuvolositat o presència de núvols es mesura en octes de cel, és a dir, cal dividir el cel en 8 parts i veure quina part està ocupada per núvols. D’aquesta manera podem parlar de cel serè fins a cel cobert depenent de si ens trobem en zero vuitens de cel o vuit vuitens ocupats per núvols.

Conclusió:

Ja sabem una mica més dels núvols i de per què plou i com ho podem mesurar, ara només cal sortir i mirar el cel, aficionar-se a observar i a fotografiar els núvols, mirar de fer prediccions i veure si l’encertem...