Introducció

En el nostre atrafegat dia a dia, no estem acostumats, per norma general, a aturar-nos un moment, a escoltar el que el nostre cos i el nostre cor ens demanen. I molt menys a escoltar el que ens demanen el cos i el cor dels que ens envolten.

Desenvolupament

Aquesta és una dinàmica senzilla, que ens pot ajudar a generar confiança dins del grup i a trencar el gel abans de començar qualsevol reunió o activitat. 

Farem un cercle de persones per explicar l’activitat, dient que simplement han d’anar caminant lliurement per la sala i escoltant les consignes que els doni el dinamitzador. 

Les persones es posaran en moviment, caminant lliurement per la sala. Si acompanyem la situació amb una mica de música ambiental, pot ajudar perquè la situació sigui més relaxada i perquè resulti més fàcil evitar els riures o murmuris per sentiments de vergonya o ridícul o com a mecanisme de defensa. 

En aquest primer moment les instruccions que se’ls donen consisteixen a evitar qualsevol tipus de contacte amb qualsevol persona del grup; cadascú camina sense mirar, tocar o somriure a ningú. 

Una vegada que tothom estigui caminant per la sala anirem introduint diferents consignes paulatinament. 

Primera consigna: ara aixequem la mirada i anem mirant als ulls a totes les persones que ens anem trobant. 

Segona consigna: Ara seguim mantenint la mirada als ulls de les persones que ens anem trobant i anem saludant amb el cap a tots aquells que ens trobem pel camí.

Tercera consigna: Seguim mantenint la mirada als ulls de les persones que ens trobem, els saludem amb el cap, i els saludem verbalment: bon dia, com estàs... 

Quarta consigna: Seguim mantenint la mirada als ulls de les persones que ens trobem, els saludem amb el cap, els saludem verbalment i els donem la mà per a fer una encaixada de mans. 

Cinquena consigna: Seguim mantenint la mirada als ulls de les persones que ens trobem, els saludem amb el cap, els saludem verbalment, i acompanyem l’encaixada de mans amb un copet amistós a l’esquena. 

Sisena consigna: Mantenim la mirada als ulls de les persones que ens trobem, les saludem amb la mirada , verbalment i els fem dos petons amistosos. 

Setena consigna: Mantenim la mirada als ulls de les persones que ens trobem, les saludem i els donem una forta abraçada. 

Vuitena consigna: En aquesta última, animem a totes les persones perquè busquin diversos membres de l’equip per a realitzar una abraçada col·lectiva. Finalment, tot el grup pot quedar unit en una gran abraçada. 

Reflexió final: Aquesta dinàmica pot ser útil per a trencar el gel i entrar en contacte de manera desinhibida amb els companys de l’equip. El contacte físic suposa un vincle; i les mirades també suposen un vincle amb l’altre. Un vincle que incideix també en l’afectivitat i la confiança entre les persones. És important que quan fem aquesta dinàmica no només prestem atenció als nostres sentiments i als desitjos d’abraçar l’altre, sinó que escoltem també el desig de la persona que tenim al davant, tenint en compte que potser no és el mateix que el nostre. És interessant valorar que no sempre hem de complaure els nostres desitjos, sinó escoltar i sentir els dels altres amb respecte, cura i afecte.

Avaluació

Per realitzar l’avaluació de l’activitat, simplement es comentarà en grup com s’han sentit els diferents membres de l’equip i analitzarem la vivència col·lectiva. És interessant per al dinamitzador observar les reaccions que s’han donat i si alguna persona no s’ha sentit del tot còmoda fent l’activitat. És una bona eina d’observació i, a més, ens ajudarà a generar un clima positiu i receptiu per a començar qualsevol activitat, reunió, etc.