Senyor Jesús,
Et dono gràcies per aquests dies de colònies que he viscut i que ara enyoro.

Et dono gràcies de les experiències que he sentit i de la joia de conviure totalment enmig dels infants.

En ells he descobert la teva presència vora nostre. Tu eres present en tots i cadascun d'ells: en aquell tan alegre i que ens feia riure, en aquell que costava de comprendre, en aquell que perillava de fer-se mal, en aquell que no volia menjar, en aquell que tenia mal de cap, en aquell que dormia com un angelet, somiant el que havia viscut...

Tu eres sempre present enmig nostre per mitjà d'ells. Per mitjà dels seus jocs, dels seus cants, dels seus crits, de les seves paraules, de les seves mans que buscaven protecció en les nostres, de les seves mirades, dels seus somnis...

Nosaltres, sense adonar-nos, érem responsables de Tu, t'havíem de cuidar. Ho vàrem fer de la manera que millor vam saber. Ens vam donar plenament a ells, i en ells, a Tu.
No et demano cap mena de recompensa per això. En tinc prou de saber que havent fet un bé a ells, te l'he fet a Tu.