Lletra

La cançó es comença a cantar mentre tota la rotllana va girant en sentit horari, però quan diu “jo t’esquilaré el clatell...” cal que tots toquin el clatell del company que tenen a la seva dreta. I quan la cançó repeteix “jo t’esquilaré el clatell...” tocaran el clatell del company de l’esquerra. I el mateix amb la repetició d’ “el clatell”, “el clatell”. I quan la cançó diu “Alouette”, “alouette” caldrà batre els braços com si fóssim ocells. La idea és que a cada ronda s’anomeni una part del cos diferent.

Una possible variant és, en lloc de fer una sola part del cos per ronda, afegir-n’hi una més. És a dir, a mesura que la cançó va avançant anem sumant parts del cos i així els participants han d’anar de bòlit tocant ara a la dreta, ara a l’esquerra, ja que cada vegada la llista és més llarga.

Com que es tracta d’una dansa és força recomanable que hi participi com més gent millor. És important que els participants tinguin respecte pels seus companys, ja que si no es poden acabar fent mal. Cal tocar, no colpejar.

 Pot ser interessant explicar als participants que <> vol dir oreneta en francès. Així entendran per què baten les ales com ocells.

 Amb aquesta dansa es poden trobar valors com la confiança, el respecte, l’alegria, la participació, etc.

Lletra:

“Alouette”, gentil “alouette”.
“Alouette”, jo t’esquilaré.
Jo t’esquilaré el clatell,
jo t’esquilaré el clatell.
El clatell, el clatell.
“Alouette”, “alouette”.

(Se substitueix “el clatell” pel melic, el genoll, etc.)

Origen de la cançó: Cançó tradicional del Quebec (Canadà). Trad. i Adapt. per Toni Giménez.

Nom de la cançó: “Alouette”