Introducció

La dinàmica comença amb una meditació - visualització per tal que els monitors/es vagin connectant amb els seus propis introjectes o creences limitadores. Després procurarem fer una integració d'allò viscut i, finalment, proposarem una discussió en grup per a prendre decisions i millorar la pròpia pràctica.

Desenvolupament

Com a dinamitzador/a, demana als monitors/es que es posin còmodes. Per fer-ho poden utilitzar tots els materials disponibles. Demana'ls que respirin i que concentrin l'atenció en la respiració. Posa música suau, relaxant. A poc a poc, demana'ls-hi, també, que vagin relaxant els músculs.

Amb temps, demana'ls que rememorin una frase o una imatge de quan eren petits. Una imatge en la qual el seu pare, la seva mare, la seva germana o germà, els seus avis, algun amic/ga els estigui dient alguna cosa que poden o no poden fer. Alguns exemples, si ho vols: els nens no ploren, no t'embrutis, les noies boniques no contesten, estàs més guapa amb faldilla, els nois no juguen amb nines, etc.

Seguidament, proposa que evoquin una imatge de la seva adolescència. Que mirin com aquesta frase està present en les seves vides, com condiciona el seu dia a dia o alguna situació concreta. Amb els amics, amb ell/a mateix/a... Finalment, demana que facin el mateix amb una imatge de l'actualitat.

Per integrar aquesta frase, se'ls pot demanar que, dintre de la mateixa visualització, identifiquin la frase dintre del seu cos i que li posin forma, olor, color i/o textura i que, poc a poc, imaginin que surt pel melic i que la deixen anar, amb suavitat i amor. Cal que li donin les gràcies i la deixin anar amb tranquil·litat i alliberament. Amb aquesta sensació, donarem per acabada la visualització i demanarem als participants que tornin a la sala.

Avaluació