Abans d'una hora correran les cortines qe tapen l'aparador dels grans magatzem i que n'amaguen el contingut des de fa una setmana.
A fora, encara fa bon temps, si tenim en compte que es tracta d'una tarda del mes de novembre. 

La senyora Serra i la Jepa, les decoradores, empenyen el seu feixuc carretó. A dintre hi ha totes les capses dels trens, dels passos a nivell, de les estacions, i també totes les etiquetes de l'aparador en què s'instal·larà el més bonic i llarg de tots els trens elèctrics.
Des de fa uns quants mesos hi ha treballat molta gent. L'equip de disseny ha fet els plànols, ha construït les maquetes, ha encarregat tot el que fa falta per poder deixar l'aparador ben bonic.

Des de fa cinc dies, treballadors de tots els oficis es van succeint dintre l'aparador: uns hi col·loquen l'empostissat, altres hi posen la moqueta, unes altres pinten, talment com si es tractés d'una casa.
Fins i tot n'hi ha alguns que han treballat durant la nit per tal que tot pogués estar enllestit a l'hora. I uns altres decoradors han vingut per col.locar els ninots animats que dansaran i tocaran música al voltant del gran tren elèctric.
Tan sols resta enretirar les capses buides i les etiquetes, i es podran fer córrer les cortines, com si fóssim al teatre.

La senyora Serra i la Jepa estan contentes, perquè gairebé tot ja s'ha enllestit. És molt cansat això d'anar traginant totes aquestes joguines. I el senyor Bartrons, el cap de l'equip de dissenyadors va posant-se cada cop més nerviós, a mesura que s'acosta l'hora de la inauguració.

La Jepa entra, de reculons a l'aparador, tot arrossegant el carretó. De sobte, fa un crit i es torna blanca com la cera: ha caigut el gran arbre del decorat ! Els trens no funcionen, s'han apagat tots els llums. I el que és més greu: al pallasso li ha caigut l'instrument musical. Hi ha una avaria elèctrica i no hi ha manera que es bellugui cap dels ninots ! Tots s'ha espatllat !
Cal reparar-ho tot i ben de pressa ! Els aparadors s'han d'inaugurar d'aquí a vint minuts, i la televisió ha promès que vindria a filmar-ho.

En Marcel, l'electricista, arriba amb la caixa de les eines. I mentrestant, el senyor Bartrons torna la flauta al pallaso i arregla els fils invisibles que el fan bellugar.La instal.lació elèctrica s'ha arreglat just a l'hora de la inauguració. Tots els llums s'encenen alhora, els trens es posen suaument en marxa. I el pallasso començar a tintinejar mentre va tocant la flauta. Ufff !

La Jepa acaba d'enllestir el seu primer aparador de Nadal. Ràpidament, es treu la bata i surt al carrer amb la senyora Serra. I es barregen entremig dels infants i dels pares que van observant els llums i les joguines. Una menuda diu a la seva mare:

- Jo vull aquest pallasso!
- Aquest no és per vendre, filleta ! -respon la mare.

La senyora serra somriu a la menuda. També ella s'estima molt aquest pallasso: li ha portat molta feina. I no és allà perquè algú el compri, sinó perquè tothom el vegi quan contempli l'aparador.
Aquest vespre la Jepa està molt cansada. Es posa el seu fill més petit a la falda, per veure les notícies de la televisió. Quan el menut veu els aparadors de Nadal, crida el pare, que està obrint una llauna de pèsols:

- Vine, pare ! A la tele hi ha l'aparador de la mare. Fins i tot hi ha un pallaso que toca la flauta.