Introducció

Es tracta d’un joc exterior d’estiu en el qual es combinen estratègia, treball en equip, motricitat i aigua.

Desenvolupament

Es formen dos equips amb el mateix nombre de persones. Cadascun d’ells escull una base d’on penjarà la seva muralla: un cordill lligat entre dos punts i del qual penjaran 15 o més trossos de paper de wàter. Per evitar que aquests paperets volin, se’ls pot penjar un petit pes.

L’objectiu de cada equip és trencar el paper de wàter de l’equip adversari, però només amb l’ajuda de xeringues d’aigua (tenyida de colors). Per aconseguir-ho, han de disparar des d’una distància mínima de 3 metres (i mai a la cara). Alguns membres de l’equip es poden situar entremig per evitar amb el cos que l’aigua arribi al paper. Per recarregar les xeringues, cada equip té una galleda a la seva pròpia base que es pot anar reomplint (o no).

Avaluació

Es poden plantejar diverses qüestions:

• Quina ha estat la clau per aconseguir fer caure la muralla? S’ha treballat en equip o tothom ha fet el que ha volgut? En aquest segon cas, el més probable és que s’hagi deixat la base descoberta i que el rival hagi pogut disparar a plaer.
• Com s’ha decidit l’estratègia: hi ha hagut un líder o més aviat al contrari? Era autoritari?
• Qui es quedava a defensar i qui no? Eren sempre els mateixos? Hi ha hagut cap diferència entre nens i nenes? Per què?
• Es tracta d’un joc amb escasses normes, però determinants: Quin sentit tenien? S’han respectat?