En Quim i l'Anna són dos monitors que fa molts anys es varen conèixer a l'esplai. Després de molt de temps de sortir junts, van decidir casar-se. Els nois i noies del seu grup, com se'ls estimaven molt, els van fer un regal: els varen regalar una cafetera de terrissa amb les seves sis tassetes i els seus sis platets que hi feien joc.

En Quim i l'Anna es varen endur el joc de cafè al pis que s'estaven arreglant per tal de poder-se casar. Un dia, mentre en Quim estava pintant una de les parets del menjador, va demanar-li a l'Anna si li podria preparar un cafè. L'Anna agafà la cafetera de terrissa que els hi havien regalat els nois i noies de l'esplai i es posà a fer el cafè. Quan el tingué a punt va oferir-li una taceta a en Quim. En Quim, quan test… aquell cafè exclamà:

- Caram Anna! Quin cafè més bo que t'ha sortit.

I així, glop rere glop, s'acabà aquella tassa de cafè que l'Anna amb tant de gust li havia preparat.

Per aquells dies, familiars i amics varen anar fent regals a la parella. Uns tiets del Quim els hi regalaren una coberteria de plata amb una cafetera també de plata i unes tassetes i uns platets tallats en vidre molt bonics.
En Quim i l'Anna, a la fi, es varen casar. Sovint convidaven els seus amics a sopar, i després feien petar la xerrada amb un cafetó a la mà fet amb aquella cafetera de terrissa que feia el cafè tan bo.

Un dia, quan l'Anna havia sortit a comprar i no hi havia ningú a casa, la cafetera de terrissa va voler establir conversa amb la cafetera de plata que estava en una de les vitrines del menjador.

- No t'avorreix estar aquí tot el dia? -li preguntà la cafetera de terrissa.

- No, aquí em veu tothom. M'agrada que la gent em vegi i m'admiri. -li contestà la cafetera de plata.

- Perquè jo sóc una cafetera molt bonica i elegant. I no com tu, descolorida, fent mala olor i amb una tasseta descrostonada.

La cafetera de terrissa s'entristí molt en sentir aquelles paraules tan dures de la seva companya la cafetera de plata. Així que li va respondre:

- Si estic descolorida, és perquè el Quim i l'Anna han ofert moltes vegades el cafè que faig als seus amics. Aquesta mala olor que tu dius que faig, no és més que l'olor del cafè. I si tinc una tasseta descrostonada és perquè els fills d'en Pere i la Rosa -que són els millors amics del Quim i l'Anna- quan venen, juguen amb mi.

- Però tot i així, continuo sent una cafetera més bonica que tu -li tornà a replicar la cafetera de plata.

- Sí, una cafetera potser si que ho seràs -li tornà a respondre la cafetera de terrissa-, però només de nom, doncs per ser cafetera has d'haver fet cafè i tu quantes vegades has ofert el teu cafè a ningú? Quantes vegades han jugat els fills del Pere i la Rosa amb tu?

Escoltem ve el que et dic:
"Una cosa és DIR-SE CAFETERA, i l'altre ven diferent és SER CAFETERA!".