Posar-se a la pell de l'altre

Posar-se a la pell de l'altre
Autor: Pere Muñoz (recurs publicat a la revista Estris 184)

Participants: Entre 10 i 50 participants

Edats:
Mitjans (9 - 11 anys) - Grans (12 - 15 anys)

Espai: Interior

Durada: Entre 50 minuts i 1h 30 min

Descripció:
A partir de la tècnica del role-playing, proposem que alguns infants o joves experimentin situacions i papers dins el grup diferents dels que estan acostumats a desenvolupar. Important per a casos de nois acostumats a “manar” o per treballar casos de bullying.

Objectius

Treballar l’empatia i l’assertivitat.
Experimentar en primera persona allò que puc fer sentir en els altres.

Material necessari

Fitxes amb l’assignació dels rols per a cada personatge i les situacions que es plantegen.

Introducció

L’empatia és aquella capacitat d’una persona per entendre, viure, experimentar o patir allò que una altra entén, viu, experimenta o pateix. L’assertivitat és la capacitat de plantejar i defensar un argument o una posició des d’una actitud de confiança en un mateix. Ambdós elements es consideren habilitats necessàries per a la vida social d’una persona, especialment durant el final de la infància i l’adolescència.

Desenvolupament

El monitor proposarà una activitat basada en el role-playing. Davant una situació fictícia, els nois i noies representaran el paper que els ha tocat. Comencem fent els grups, cosa que podem dur a terme amb algun joc tipus “paquet/paquet”. Hem d’aconseguir grups de cinc persones i és important que a cada grup hi hagi estils de persona diferents (oberts, líders, tancats, etc.).

Repartirem a cada participant un rol a representar. És important donar un rol contrari al que acostuma a tenir aquella persona, però dissimulant, és a dir, ha de semblar que els repartim a l’atzar (així evitem etiquetatges). Els rols poden ser de “marginat”, “simpàtic”, “líder”, “negatiu”, “passiu”...

A continuació, s’explica una situació perquè el grup discuteixi, com per exemple: “Estem d’excursió a la platja i els monitors ens deixen dues hores lliures. Com ens organitzem com a grup d’amics?” o “És un dia lliure de colònies on els monitors ens deixen organitzar-nos com vulguem”.

Després de la discussió, fem un canvi de rols. Els personatges 4 i 5 ara són el pare i la mare dels nois. Els personatges 1, 2 i 3 han d’anar als seus pares (per separat) i explicar-los com s’han sentit a la platja o a les colònies. A un ningú no li ha fet cas i se sent fatal, l’altre superbé... (És un bon moment perquè els “xulos” del grup entenguin que, quan molesten algú, aquesta persona transmet “sentiments negatius” a la seva família...).

Avaluació

Es pot fer una avaluació final recollint com s’ha sentit cadascú en el seu paper i recordant que aquestes situacions no sempre són ficció. Es poden explicar els conceptes d’empatia i assertivitat, i, per acabar, els deixem amb una frase de Mahatma Gandhi: “Les tres quartes parts de les misèries i els malentesos en el món s’acabarien si les persones es posessin en les sabates dels seus adversaris i es veiessin des del seu punt de vista”.