Ruta mariana

Ruta mariana
Autor: Míriam San José (publicat a la revista Estris 177)

Participants: Tants com es vulguin


Edats:
Mitjans (9 - 11 anys) - Grans (12 - 15 anys) - Joves (16 - 18 anys)


Espai: Exterior


Durada: En funció del temps que duri l'excursió.

Descripció:
Aquesta activitat està pensada per dur-la a terme al llarg d'una ruta o excursió que es pot dedicar a la Mare de Déu, el que es coneix com a Ruta Mariana. Quan anem d'excursió amb els infants i joves, podem aprofitar per visitar una ermita propera i dedicar l?excursió a la Mare de Déu.

Objectius

  • Conèixer diferents avocacions de la Mare de Déu i el seu origen.
  • Viure de manera diferent una excursió.

Material necessari

  • Foulards

Introducció

Abans de començar a caminar, fem una petita explicació, o bé podem llegir la carta com si ens l’hagués deixat algú:

La Mare de Déu és un referent per a tots nosaltres, ja que ens acompanya i ajuda en els moments més difícils, i podem sentir-nos més a prop de Déu per mitjà seu. De vegades ens costa tenir-la present en el nostre dia a dia, estimar-la, entendre el que vol de nosaltres…

Però, al llarg de la història, ens ha fet més proper i entenedor el seu missatge a través de diferents testimonis. Mentre duem a terme la Ruta, deixem-nos impregnar per la seva presència mitjançant diferents imatges de la Mare de Déu.

Desenvolupament

Al llarg del camí anirem trobant missatges escrits per diferents avocacions de la Mare de Déu, amb una imatge seva, i en cada una farem un joc o dinàmica relacionats. En aquesta fitxa us proposem una parada com a exemple, però podeu afegir-ne tantes com vulgueu! 

Mare de déu de l'Alegria

En un petit poble del Maresme, la gent va reconèixer en la Mare de Déu una característica molt important d’una mare cap al seu fill: l’alegria. Un somriure, les ganes de viure, cantar, una força, una empenta que ens porta a abraçar la vida amb Alegria, sense pors ni dubtes. Gràcies a aquesta Alegria que la gent d’aquell poblet van trobar en mi, va néixer la que esdevingué la Patrona dels Esplais i que acompanya tants infants i joves. Però que també tots nosaltres podem veure en el somriure de tots els infants; aprenguem d’ells i somriem a la vida!

  •  Dinàmica de l’espiga: ens estirem tots a terra, de manera que tothom tingui el cap recolzat a la panxa d’algú i a l’inrevés. Un cop estem tots ben posats, el primer ha de dir: ja; el segon: jaja; el tercer: jajaja... I així, de manera que amb la vibració a la panxa tothom acaba rient.

Avaluació

En acabar seria interessant disposar de les claus de l’ermita on acabem l’excursió i fer un cant a la Mare de Déu, com per exemple el de la Mare de Déu de l’Alegria.

Editat per:

En conveni amb:

Amb la col·laboració de: