- 25 abril 2024
Participants: Tants com es vulgui
Edats:
Monitors/es
Espai: Interior /exterior
Durada: 5 minuts
Descripció:
Per introduir el treball de les emocions i l’estudi de les sis bàsiques proposem la narració de contes per entendre la importància de la vocació de ser monitor/a.
Objectius
- Reconèixer la importància de sentir que s’és monitor.
- Valorar el paper dels sentiments dins de l’acció educativa.
- Identificar les sis emocions bàsiques.
Material necessari
- Cadires
Introducció
La persona formadora explicarà al grup que faran una activitat per a la qual caldrà dividir el grup classe en 6 petits grups.
Desenvolupament
Un cop els petits grups hagin estat formats, la persona formadora explicarà que cadascun dels grups l’acompanyarà fora de l’aula. Es demana que estiguin molt atents a la informació que la persona formadora els faciliti fora de l’aula, la qual donarà l’ordre de sortida dels grups.
Cada cop que surti amb un grup, la persona formadora intentarà expressar durant tota l’estona una emoció de les sis bàsiques (alegria, tristesa, ira, por, sorpresa o aversió). No és necessari que la representació sigui exagerada, però sí que els usuaris i les usuàries puguin copsar fàcilment l’emoció.
Amb cada grup repetirà el ritual següent:
Els demanarà que s’asseguin en forma d’U i que l’escoltin atentament.Els recitarà el conte “Tempus fugit”.Els demanarà que tornin a l’aula i que si us plau no expliquin res a la resta de companys i companyes.
- Un cop torni la persona formadora a l’aula, amb la totalitat de grups farà algunes preguntes: quines emocions us he intentat transmetre? Com us sentíeu abans de la història? Com us heu sentit després d’escoltar la història? Quina ha estat la causa? La persona que narrava ha aconseguit influir en el vostre estat anímic? Per quin motiu pot ser?
Avaluació
El conte narrat és mol breu i a no ser que la persona formadora sigui un gran actor o una gran actriu, probablement no haurà influït en l’estat anímic dels usuaris i de les usuàries, tot i que aquests sí que hauran pogut reconèixer, en la majoria de vegades, les emocions representades.
Per què? Probablement, perquè les emocions surten de dins i no es poden falsejar, s’han de viure realment. La vocació per la feina de monitor/monitora del lleure es concreta en la relació d’ajuda i aquesta no es pot falsejar, sinó que ha de ser una relació real.
Però segur que tots i totes ens hem trobat en situacions en què l’estat emocional d’algú ha influït en el nostre. Què passaria si l’estona que estem amb els infants ens mostrem emprenyats o apàtics? Probablement, estarem transmetent de manera indirecta aquesta actitud i provocarem la desídia en els infants.
És important viure i sentir positivament allò que treballem per tal de poder transmetre-ho.
Tempus fugit
Per Eloy Mon
A sobre d'un enorme iceberg a la deriva per l'Atlàntic Nord, un senyor de Conca, funcionari de correus, i un pingüí discutien pel preu d'un segell. El debat era agre, visceral, a cara de gos, i potser hauria durat dies, mesos, anys.
Però l’iceberg no.
Editat per:
En conveni amb:
Amb la col·laboració de:
