Introducció

L’acte de la comunicació verbal, d’entrada, pot semblar natural, instantani i improvisat, però el repte consisteix a conèixer les nostres habilitats i mancances, per tal de dominar la situació comunicativa en benefici propi.
Alhora, hem de tenir en compte que la comunicació verbal té el suport d’elements no verbals. Tant és així que els aspectes comunicatius que no es basen en la paraula representen, aproximadament, un 65% de la situació comunicativa, enfront del 35% que representa la parla. Així, doncs, seria absurd no contemplar la comunicació no parlada quan ens referim a l’oratòria.
Tenint en compte aquest punt de partida, i basant-nos en l’esquema clàssic de la comunicació (pot veure’s adjunt al text), tenim que per gaudir d’una bona situació comunicativa, que ens sigui beneficiosa, hem de parar molta atenció en la situació, amb qui parlem i, sobretot, en la manera com ens expressem.

Desenvolupament

La intenció del taller és fer prendre consciència als participants de la importància de la situació comunicativa, i donar-los a entendre que hi ha moments en què hem d’estar concentrats en allò que diem, però també en la manera com ho diem.
Amb aquesta voluntat estructurem el taller, d’una hora, en tres parts: introducció (exposició de l’esquema de la comunicació), exercicis pràctics (d’anàlisi i reflexió sobre la seva pròpia comunicació) i, finalment, una conclusió on es constata la importància de l’exercici de la comunicació.
La introducció, basada en l’esquema de la comunicació, ha de servir per exposar la teoria comunicativa; a més, ha de donar importància a l’acte comunicatiu en si mateix, i dotar-lo d’una estructura que podem millorar en funció de les nostres necessitats i/o voluntats.
Per validar les teories comunicatives, passem als exercicis. A continuació, en desenvolupem quatre: 

La descripció, el feedback.

Els alumnes han de col·locar-se en parelles, esquena contra esquena. A un membre de la parella li facilitarem un paper i llapis, i a l’altre, un dibuix de cossos geomètrics simples. L’exercici es basa en la comunicació oral i el feedback. Consta de dues parts: en una primera part el qui té el dibuix ha de descriure’l (sense que l’altre el vegi, és clar), i el que dibuixa no pot dir res, de tal manera que no pot demanar més informació ni confirmar que ha entès les ordres. Tenen un minut.
La segona part, sense haver mostrat encara el dibuix, té la mateixa estructura, però aquell qui dibuixa ja podrà fer preguntes i parlar amb el que dóna les ordres.
Aquest exercici serveix per constatar que una bona situació comunicativa ha de comptar amb dues parts: emissor i receptor, però les dues han de participar-hi de manera activa, ja que si només hi participa l’emissor (primera part de l’exercici), la comunicació no va enlloc (la mostra és que el dibuix estarà molt mal fet); en canvi, quan les dues parts poden interactuar (segona part de l’exercici) el resultat sempre és més òptim; com el dibuix resultant de la segona part de l’exercici. Això és el feedback. 

Comunicació no verbal

Aniran sortint voluntaris, d’un en un. Se’ls indicarà una sensació que hauran de descriure, però sense dir ni una paraula. Per exemple, un voluntari haurà de sortir i descriure que està nerviós; per fer-ho, tal vegada es mossegarà les ungles, mourà la cama amb rapidesa, etc.
L’objectiu és que s’adonin que, sense dir res, estem donant molta informació sobre com ens sentim, què pensem, etc.       

L’objectiu és que s’adonin que, sense dir res, estem donant molta informació sobre com ens sentim, què pensem, etc.
Alguns exemples:

Situació comunicativa. El context

En funció de la situació comunicativa que vivim ens expressem d’una o altra manera. Així, doncs, no usarem el mateix llenguatge si estem conversant amb els amics o si estem en una reunió de feina. De tal manera que facilitarem una notícia (extreta de qualsevol mitjà de comunicació escrit) o els explicarem qualsevol fet (sempre escrit). Ho farem llegir als membres del taller i els demanarem que processin, tan sols, la idea de fons del tema redactat.

Un cop fet això, d’un en un, se’ls demanarà que expliquin la notícia o idea en funció d’un context que els plantejarem, com per exemple: a un ancià (hauran de parlar més a poc a poc, dirigir-se a ell de “vostè”, etc.), a un amic (llenguatge molt més col·loquial, amb valoracions sobre el fet, etc.), o els farem que se situïn en un mitjà de comunicació (llenguatge estàndard, rigorós, amb una veu ferma, credibilitat, etc.).

Aquest exercici serveix per a dues finalitats: exposar que en funció del context comunicatiu parlem d’una o altra manera, alhora que és important ser conscients de la veu que tenim, que ha de ser alta, clara i entenedora, en qualsevol context. 

Anàlisi i ús dels exemples citats fins al moment

El darrer exercici ha de servir a mode de conclusió del taller. Tenint les idees exposades fins aquell moment, demanarem set voluntaris i els farem seure en dues files de tres persones (tres al davant dels altres tres) i el setè restarà al mig. Es tracta de simular un debat televisiu. Així es busca un tema força trivial (curses de braus, estiu o hivern, etc.). Es decideix quina posició defensa cadascun dels sis participants encarats; el setè farà de moderador. Així, doncs, ens trobem amb dues posicions enfrontades (o almenys així han de mostrar-se) que han de convèncer el públic (la resta de la classe) i un moderador que s’ha de mostrar neutre, sense cap posicionament, però sabent imposar la seva figura.

Al cap d’uns minuts de debat, el monitor que imparteix el taller s’haurà fixat en aspectes a millorar de la comunicació verbal i gestual, tot parant atenció en el que ja ha explicat, i ho utilitzarà a mode de conclusió del taller.

Avaluació

El monitor ha d’haver tingut la capacitat de fer néixer la consciència de la necessitat comunicativa òptima, en tant que sempre estem comunicant-nos, fins i tot quan estem callats. De tal manera que els alumnes han d’aprendre a autoexaminar-se, alhora que han d’examinar l’entorn per tal d’obtenir una comunicació efectiva en el seu propi benefici.