Introducció

Aquest és un joc tradicional de carrer en què amb poc material – o bé material que ja no té la funció originària – els infants treballen la paciència i la punteria.

Desenvolupament

Primer marcarem el camp per a poder jugar amb un guix: dibuixarem un cercle d’un metre de diàmetre i a uns dos metres d’aquest marcarem la línia de llançament. 

Per saber qui serà el primer llançador es posaran tots els jugadors al cercle i tiraran una xapa a la línia de llançament; el que s’hi apropi més sense passar-se serà el primer, el segon serà el qui hagi quedat el segon més a prop i així consecutivament. 

Un cop ja sabem quin és l’ordre comencem a jugar. Tots els jugadors aposten o posen de tres a 5 xapes dins del cercle. El primer jugador llença el tac de fusta o el taló de sabata des de la línia de llançament fins al cercle intentant fer fora d’aquest tantes xapes com li sigui possible. Si aconsegueix treure una xapa del cercle torna a tirar. Si no aconsegueix treure cap xapa passa el torn al següent. 

La partida s’acaba quan ja no queden xapes dins del cercle. Guanya la partida el jugador que aconsegueix més xapes de les que estaven apostades dins del cercle. 

Variants:

Per fer-ho una mica diferent – més fàcil o difícil – podem modificar la distància de la línia de tir respecte el cercle o dibuixar un cercle més petit. 

El material també pot ser un altre: taps d’ampolla de plàstic o patacons fets amb targes de transport públic usades.

Avaluació

Durant el joc podem observar com els infants s’ordenen i organitzen els torns i el joc en general. 

Al final del joc podem preguntar als infants si coneixien el joc i si coneixen jocs de quan els seus avis eren petits i jugaven al carrer. 

En qualsevol moment del joc podem fer una anàlisi per a valorar el possible ús del material que llencem i com podem aprofitar materials de rebuig per jugar sense haver de comprar res, aprofitant els recursos del nostre dia a dia.