Capgirem les tornes

NÚMERO 260 // Primavera 2026

En aquesta edició, que es titula Capgirem les tornes. El poder de l'activisme social, el lideratge i la cultura de pau, parlem de l'associacionisme juvenil, el pacifisme i la cultura democràtica; i de com, des de l'educació en el lleure, podem articular accions ciutadanes per esdevenir agents de canvi.

Així, els articles aprofundeixen en les experiències de Clara Sánchez al "Passa-ho", on escriu sobre com ser monitora de lleure l'ha ajudat a gestionar la vida adulta, de Nora Villagrasa, que comparteix com ha viscut l'adopció des de dins l'esplai, d'Òscar Costa, que explica el projecte "Líders de carrer", coordinat per la Fundació Verge Blanca en col·laboració amb la Universitat de Lleida (UdL), i de Maria Mercader, que reivindica el gaudi, les relacions humanes i el valor improductiu del lleure com a resistència al capitalisme digital.

El "Centre d’Interès" comença amb l'article de Miquel Àngel Essomba, que s'endinsa en el passat colonial i el racisme a Catalunya; Maria Dolors Fernàndez transmet un missatge de pau davant la militarització, el bel·licisme i els discursos d'odi; Leyao Rovira aborda l'activisme des de les xarxes socials contra el racisme antiasiàtic i per a donar visibilitat als reptes i estigmes que pateixen les persones adoptades.

Capgirem les tornes David Fernàndez (Vila de Gràcia, 1974) és periodista de base, activista de barri i de país, i exdiputat al Parlament de Catalunya per la CUP. Fernàndez, gràcies al seu avi Saturnino, es va comprometre des de ben jove per erradicar el feixisme. Durant l’etapa en la política institucional catalana, es va declarar revolucionari, reformista, conservador antropològic i defensor del liberalisme polític, i encara avui s’hi reconeix, en aquesta definició. En un terrat del barri de Sants, ens en parla, d’això, de com viu la fe, de la manera que el capitalisme ens roba el temps i el gaudi, dels pilars de l’educació pública, i del poder de l’educació en el lleure davant la mercantilització de l’oci i dels vincles.

A MÉS, EN AQUEST NÚMERO
Hi ha novetats: presentem sis fitxes d’activitats, en lloc de cinc, la darrera de les quals està adaptada per a infants i joves amb discapacitat visual, el conte que gira entorn de l’habitatge —escrit per César Barrena—, la crítica teatral de l’obra En la mesura de l’impossible a càrrec de Raquel Ashby, i la secció “El retrat”, que no deixa de ser el “Racons” replantejat, en què conversem amb David Gambau (1989), educador social al Centre Socioeducatiu de Sant Adrià de Besòs de la XACS de la Fundació Pere Tarrés, sobre com la figura de Juan Vizcaíno, la vocació pel voluntariat i l’acompanyament emocional a infants i joves en situació de vulnerabilitat el van fer retrobar-se. Com sempre, hi podreu trobar lectures, la ressenya —a partir d’ara a càrrec del periodista cultural especialitzat en cinema, Pere Vall— de la pel·lícula Balandrau, vent salvatge i altres recursos pedagògics relacionats amb la salut mental i la mirada interseccional a les polítiques de joventut. Al “Manual”, Christiano Vargas ens ofereix un decàleg per treballar el transcendent i l’àmbit de la fe en un entorn multicultural i interreligiós, així com bibliografia, pàgines web d’interès, vídeos en línia i perfils de les xarxes socials, perquè al monitoratge i als equips educatius els serveixi per al quotidià de l’esplai i per a la preparació de dinàmiques. I, finalment, a “En ruta”, Albert Daura ens convida a pujar al Besiberri Sud (Alt Pirineu).