Entrevista a Oscar Camps

Avui dia 20 de juny és el Dia Mundial de les persones refugiades. Des del 2001 les Nacions Unides va decidir donar rellevància a aquesta data amb l'objectiu de donar-li transcendència i treure de l'oblit una de les grans crisis del segle XXI. Fa uns mesos, la redacció de la revista vam trobar-nos amb Oscar Camps, director de Proactiva Open Arms, i el vam entrevistar per parlar, entre d'altres coses, de la realitat que viuen els migrants al mar mediterrani. 

Oscar Camps és socorrista de professió i al 2015 va reconvertir la seva feina i va fundar l'ONG badalonina Proactiva Open Arms. Des del seu primer viatge a Lesbos els viatges de rescat han sigut el seu dia a dia. Camps segueix denunciant la situació al mar mediterrani i l'egeu, posa l'accent en la necessitat de canviar les polítiques migratòries i alerta del creixement del discurs xenòfob. Clar, directe i contundent, Camps ens obre les portes del vaixell i posa veu al que està passant.

Com va néixer Proactiva Open Arms?

Va ser a partir de la foto d’Aylan Kurdi i de verue que a altres punts d’Europa hi havia gent que s’ofegava i no hi havia cap persona que els atengués. I d’aquí es va decidir anar a Grècia el setembre de 2015, a Lesbos concretament a donar un cop de mà.

Són els infants els més vulnerables en aquestes situacions de rescat?

És evident que els infants ho són sempre. Però ja és conegut i forma part de la cultura marinera que les persones més vulnerables a bord d’un vaixell són les dones i els infants. I a l’hora de fer un rescat és el mateix protocol: mares i nens són els primers rescatats.

En aquests tres anys, ha evolucionat la situació del mar mediterrani i l’egeu?

No ha evolucionat s’ha deteriorat les relacions amb les administracions. D’inici no eren excessivament massa clares i ara sí perquè van mostrant la seva decisió d’impedir l’acció dels vaixells. Ja van decidir la inacció deliberada i ara impedeixen l’acció dels altres, sobretot dels que podem posar llum allà on no n’hi ha i posar testimoni on no convé. I més si els rescates i els portes cap aquí pot ser contraproduent fins i tot pels interessos polítics dels governants. 

Per tant, incomoda la vostra tasca?

Del tot. Ens han amenaçat, ens han criticat, ens han judicialitzat, ens han disparat, ens han segrestat... En fi, ja només queda que ens engarjolin. Tot arribarà.

Darrerament, el discurs polític s’ha endurit pel que fa als moviments migratoris demanant, fins i tot, el tancament de fronteres. Quan ho sentiu, què els hi diríeu?

Ja fa temps que s’està construint tot un relat molt crític i molt tendenciós cap a la migració. S’està utilitzant el tema migratori com a gran crisi. Va haver-hi un moment puntual al 2015 que sí que vam tenir una punta perquè Síria va obrir portes i van sortir  dos i tres milions de persones de sobte. Dos milions van quedar retinguts a Turquia i gairebé un milió va creuar a l’altra banda. Des dels 90 amb la guerra dels Balcans no es tenia una situació similar. Però, el que no podem estar contínuament fent aquest discurs de crisi migratòria quan no és una crisi migratòria.

Quines xifres hi ha?

Les xifres d’arribada per mar oscil·len entre 200.000 i 100.000 persones fins a 2015 que va ser la punta i ara, cada any ha anat baixant una mica més. Una altra cosa és que el flux migratori arribi pel sud d’Espanya que no venien per aquí sinó per Itàlia. Però això no vol dir que ens estiguin envaint. Ni molt menys. Que hagin arribat 60.000 persones per mar quan l’any passat van arribar 130-140 mil persones doncs no han arribat ni la meitat. Evidentment que per Itàlia no han arribat per tant arriben per Espanya perquè concretament la frontera sud europea la formen: Grècia, Itàlia i Espanya. Si no arriben per Grècia, si no arriben per Itàlia és evident que arribaran per Espanya perquè aquest flux no es detindrà mai. En funció del que paguem a tercers països venen per una banda o per l’altra perquè tanquen portes. Primer van pagar Turquia i van tancar la porta. Ara estem pagant a Líbia i van tancar la porta i ara el Marroc possiblement tancarà la porta. I aquesta és la política migratòria de la Unió Europea.

No obstant, que hi hagi vaixells al mig del mar denunciant devolucions en calent que no s’atenen ni es respecten els drets humans, que no hi ha cap missió de rescat en aigües internacionals, això incomoda bastant, sobretot quan han decidit que la inacció i la mort al mar dissuadirà altres de venir. O això és el que creu la Comissió Europea. Per tant, tot plegat fa que s’hagi construït tot un relat molt exagerat. I mai no es parla de les 300 o 400 mil persones que arriben a Barajas que també són immigrants il·legals i arriben en avió d’Amèrica del Sud i aquesta és una xifra alta i potser a vegades, alarmant, però no se’n parla mai. Es parla dels pobres 60.000 que arriben en pastera pel sud d’Espanya quan el cens a Catalunya anualment varia entre 150 mil i 50 mil persones amunt o avall. Sembla que només entrin per allà i sembla que les ONG són traficants i salvament marítim també trafica i sembla ser que tot és un gran problema de 60.000 persones quan amb aquesta xifra no omplim ni la meitat del camp nou.

I si s’obrissin fronteres què passaria?

No ho sé. Nosaltres el que procurem és protegir la vida humana al mar que és un principi bàsic dels mariners. Però no sabem concretament què hem de fer amb aquestes persones o quina ha de ser la política migratòria, ni la de la Unió Europea. Només hi ha un 10% de la migració africana que vol venir a Europa. L’altra 90% es queda a l’Àfrica. Per tant, les xifres tampoc no són tan esbojarrades a Europa quan Europa necessita dos o tres milions de persones cada any. Evidentment que també marxen d’Europa entre un i dos milions i mig de persones cada any. Per tant, hi ha un flux que es belluga i no se’n parla. El que passa que aquests polítics de corrent xenòfoba i d’extrema dreta és utilitzada per desestabilitzar, per generar por i per busca vots en sectors socials poc informat.

Ets crític i contundent amb la política migratòria europea sobretot en aspectes que s’han dut a terme en contra de la Convenció dels Drets Humans.

El que no pot ser és que per sol·licitar asil o refugi a la Unió Europea hagis d’arribar amb els dos peus a Europa. Aquestes persones no tenen possibilitat de demanar visat o accedir a un bitllet d’avió perquè no se’ls permet l’entrada a Europa. Llavors, com poden sol·licitar refugi? Doncs s’han d’entregar a mans de màfies que les portin fins aquí perquè no hi ha un mitjà de transport i no hi ha una autorització legal i formal per poder arribar a Europa. Igual que quan arriben aquí. No tens papers sinó tens contracte i no tens contracte sense papers. Per tant, això és un cercle viciós i hauríem de començar a revisar aquest tipus de polítiques perquè no ajuden tampoc.

Quin paper exerceixen els mitjans de comunicació amb la vostra tasca?

Depèn de com es redacti l’article, depèn com es digui la notícia, depèn quin sigui l’objectiu del mitjà que l’estigui publicant, podem aconseguir que el lector ho avorreixi i es consideri una víctima de la situació. I això és el que moltes vegades aconsegueixen alguns mitjans. O bé, si som molt objectius serà posar accent sobre una realitat que no podem ometre com és el gran desequilibri econòmic que hi ha entre el nord i el sud, entre Europa i l’Àfrica. Per tant, si hi ha aquest salt econòmic tan gran, és evident que hi haurà una tendència de les persones d’aquests països amb una situació tant precària, d’anar cap a dalt. Sobretot i, a més a més, si hi ha persecució i hi ha guerra.

Llavors?

La migració ha estat sempre i tot parteix d’una antiga norma domèstica. Tu no pots obligar a cap membre de la teva família a quedar-se a casa. Si ell vol marxar i ho ha decidit, tu no li ho pots prohibir. Però és diferent quan el que has de fer és acceptar a algú que ve de fora integrar-se a casa teva. Llavors, has de demanar els que composen aquesta família la seva opinió per rebre algú perquè, segurament, serà més incòmode el compartir sostre amb una persona més. A no ser que aquesta persona vingui a ocupar-se de les tasques més desagradables de la llar. Llavors sí que la podem admetre. Doncs això és el que està passant aquí. Les persones que arriben aquí no ve preparada ni qualificada per competir amb els llocs de treball dels que els espanyols aspirem. En tot cas, estan omplint un estrat laboral que queda molt desatès com la neteja, l’agricultura o la construcció.        

Què els hi espera a les persones migrades un cop arriben a Europa per Espanya?

Per ells és un punt més dels seu llarg viatge, no és el seu destí Barcelona o Espanya. La majoria d’ells són de parla francòfona o anglòfona i viatgen cap al nord on algun amic, parent, veí els està esperant. Van directament on hi ha algú que els espera i els guarda un lloc a casa seva i els ajuden a integrar-se a la societat. Però és més fàcil dir que arriben i es queden. Però, qui es vol quedar a Espanya sinó es vol quedar ni el jovent d’aquí? A fer què amb els índexs d’atur que tenim i com està la cosa? Som un dels pitjors països de la UE. Només tenim sòl i nosaltres no ens el podem pagar. Tard o d’hora ens n’adonarem que no tenim gaire cosa que oferir. Aviat, quan la meva generació que som 7 milions surti de la circulació, amb la taxa de natalitat actual ho tenim molt malament. El que ara es pregunta la gent de “què hem de fer perquè no vinguin?” després es preguntaran “Ostres! Què hem de fer per atraure gent perquè no hi ha ni naixements suficients ni població per assumir ni les pensions ni la despesa?”. Per tant, compte que no estem tenint una previsió sobre la planificació i els polítics que tenim ara no s’ocupen dels problemes que vindran d’aquí a 25 anys.

Som una societat que sabem acollir? O, reivindiquem que es facin tasques com la vostra o d’altres ONG però després mirem a l’altre costat?

Volem acollir però no estem acollir a ningú. De fet, només vam fer una manifestació. La gent té sensibilitat pel tema però no la suficient com perquè el govern se senti pressionat a canviar la seva política. Això és un tema de sacsejar consciencies i que la pròpia ciutadania s’alineï amb el problema i vulgui que els seus representants polítics prenguin una determinació. Al maig tenim eleccions al Parlament Europeu i estaria bé que ens preguntéssim si els candidats tenen un compromís amb la vida o amb la mort. Què faran quan arribin a ser diputats del parlament europeu? És que això ho haurien de dir abans perquè la gent quan voti sàpiga exactament a què i quina política està votant perquè lamentablement no som tant curiosos per llegir-nos tots els programes de la gent que ens interessa.

Com podem sacsejar consciències?

Veient el què està passant i informant-te. Només que siguis una mica curiós i remenis les xarxes socials o internet per buscar el que està passant perquè el que et serveixen els mitjans de comunicació en safata és el que ells volen i el que el poder vol. I ens tapen amb cortines constantment prefabricades perquè no entrem realment amb el problema de base. Si la gent sàpigues el prejudici que ens ha fet els 60 milions d’euros de rescat de la banca. És com si diguéssim: li donem un milió d’euros a cada persona que ha arribat en pastera per la frontera sud. Si no volen ni que vinguin, imagina’t si dius que a cada un dels que arriba fins a 60 mil els hi donem un milió d’euros. Doncs això és el que hem fet amb la banca. I la gent està pensant en les persones que estan aquí de pas, que venen de la misèria i de la persecució, que són molt vulnerables i en canvi dilapiden milers de milions d’euros i ningú no es preocupa i ningú no diu res i ni es queixa. Com vols que es preocupin del tema migratori? El que s’han de preocupar és de tenir una mica més de cultura i d’inquietud perquè és el futur dels seus fills el que està en joc.

Quan parlem de persones migrades quin o quins errors, des del teu parer es cometen?

Hi ha qui els anomena migrants il·legals. Ningú no és il·legal sinó que estan en una situació administrativa irregular. Però està bé dir il·legals perquè així els poses en una tessitura de fora de la llei i en un context que la gent pugui rebutjar. Si a, més a més d’il·legals els hi poses que venen per un interès econòmic i que són musulmans...

El 70% de les notícies que es publiquen sobre musulmans són negatives. Per tant, tot això va condicionant un discurs que agafa força i que fa que quan es parli d’aquest tema hi hagi un rebuig central a tot això. Però no es parla de qui arriba a Barajas o pel Prat procedents d’Amèrica del Sud amb visat de turista de 4 o 5 dies i es queden aquí de forma il·legal però se’ls dona feina netejant cases o cuidant de la gent gran o de cambrers, o de la construcció sense contracte, dins del mercat negre i ningú no es queixa i no diu res. Per tant, podríem dir que la societat té més permissivitat per rebre un tipus de migrant il·legal que d’un altre. 

(Extracte de l'entrevista publicada a l'Estris núm. 226)

ETIQUETES

Justícia global Vulnerabilitat Drets humans