- 27 juliol 2024
OPINIÓ
Politòleg, periodista i director de la Fundació per la Pau
09.03.21
50 anys de pel·lícules (I)
Temps de lectura: 3 minuts
Aquest 2021, celebrem el 50è aniversari de la Revista Estris. Per aquest motiu, el politògeg, periodista i director de la Fundació per la Pau (FundiPau), Jordi Armadans, ha escollit 50 pel·lícules imprescindibles qu
"Destacar 50 pel·lícules és quasi impossible. N'hi ha moltes de destacables en 50 anys! Algunes perquè són autèntiques obres mestres, altres perquè estan magníficament ben interpretades o ambientades. Altres perquè van saber captar, i reflectir, un moment històric. Altres perquè són fantàstiques i fan volar la imaginació. Altres perquè ens fan riure molt i això sempre és saludable. Altres perquè ens ofereixen realitats complexes o dures que, malauradament, sempre queden a la penombra. Altres perquè van tenir un gran impacte i influència i van esdevenir emblemàtiques", diu Armadans.
Així, el politòleg i periodista n'ha seleccionat 50 mirant de combinar una mica tot plegat i les publicarem (de deu anys en deu anys, del 1971 al 2021, any del 50è aniversari de la Revista Estris) en cinc articles com aquest. "I tot i que algunes d'elles mereixerien estar en aquesta selecció, a fi d'oferir-ne més, mirarem de no posar les que ja hem comentat a la secció d'audiovisual de la revista", conclou.
1971: Sacco e Vanzetti (
Un film sobre el cas real de dos anarquistes italians sentenciats a mort en un judici qüestionat per la seva parcialitat i per l'ànim polític de reprimir el moviment sindical. La cançó composta per Ennio Morricone i cantada per Joan Baez va esdevenir himne de la lluita pels drets humans.
1972: El padrino (Francis Ford Coppola, Estats Units)
Film de culte per antonomàsia. Un retrat del món de la màfia, amb les interpretacions estel·lars de Marlon Brando i Al Pacino. Per a alguns, una de les millors pel·lícules mai fetes.
1973: Tal como éramos (Sydney
La peripècia sentimental i emocional, amb el rerefons d'uns temps políticament convulsos, de dos joves ben diferents que s'atrauen, xoquen i es distancien.
1974: Primera plana (Billy Wilder, Estats Units)
Walter Matthau i Jack Lemmon en un magnífic duel interpretatiu en aquesta comèdia que fa pensar sobre la deriva del periodisme, el sensacionalisme i l'audiència per l'audiència.
1975: Dersu Uzala (Akira
Un film delicat, especial i parsimoniós sobre la devoció per la naturalesa i l'amistat. I sobre la paradoxa d'un home que viu la plenitud en la natura salvatge i la solitud en la vida urbana.
1976: Todos los hombres del
Una crònica de la força del "quart poder". Robert Redford i Dustin Hoffman interpreten els dos periodistes que van destapar el cas 'Watergate' que acabaria suposant la dimissió del president nord-americà Richard Nixon.
1977: Star Wars. Episodi IV: Una nova esperança (George Lucas, Estats Units)
Impossible no esmentar-la. George Lucas inicia la saga de la Guerra de les galàxies que va atrapar, i atrapa encara, a moltes generacions. Barreja de ciència ficció, cinema d'aventures, fantasia i efectes especials, tot amanit per la inoblidable música de John Williams.
1978: The last waltz (Martin Scorsese, Estats Units)
Un documental del darrer concert de la mítica formació The Band en el qual hi apareixen nombrosos artistes i músics: Bob Dylan, Van Morrison, Joni Mitchell, Neil Young, etc.
1979: La vida de Brian (Terry Jones, Gran Bretanya)
Una de les pel·lícules més cèlebres dels Monty Python. Compte: és una comèdia però també una sàtira àcida i lúcida sobre les misèries i contradiccions del poder, la política i la condició humana.
1980: Aterriza como puedas (
Una peli simple sense ambicions ni pretensions. Però tremendament divertida. Va tenir un gran impacte i va generar un munt de seqüeles que, en cap cas, li feien justícia. Humor a dojo, sense parar: a vegades absurd, a vegades tanoca, quasi sempre efectiu.
CONTINGUT RELACIONAT
Editat per:
En conveni amb:
Amb la col·laboració de:
